Un ús més gran del carbó va augmentar les emissions de gasos a Espanya el 2017 El CO2 va augmentar un 4,5% per la poca producció hidroelèctrica a causa de la sequera
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (responsables del canvi climàtic) van augmentar el 2017 a Espanya un 4,46% respecte a l’any anterior. Es tracta d’una de les pujades anuals més altes des que va entrar en vigor el protocol de Kyoto contra l’escalfament. L’increment de la producció elèctrica amb carbó (que va augmentar un 21%) i amb gas a les centrals de cicle combinat (un 31,8%) són les principals causes d’aquest comportament, segons l’informe Evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya (1990-2017) de CC.OO.
Espanya no aconsegueix subjectar ni encarrilar l’increment de les emissions de gasos que escalfen l’atmosfera. L’evolució d’aquests gasos es va reduir a partir del 2008, amb la crisi, i va tocar fons el 2013. Des d’aquesta data, el comportament ha estat erràtic, saldat l’any passat amb una altra pujada. Això reflecteix, segons els experts, que una mínima reactivació econòmica es tradueix en pujades automàtiques d’emissions de gasos, ja que no hi ha hagut una transformació del model energètic i productiu.
De fet, els últims anys les emissions baixen o pugen gairebé exclusivament en funció de la capacitat hidràulica i de la disponibilitat de produir energia hidroelèctrica.
Juntament amb l’increment de la utilització del carbó i del gas a les plantes de cicle combinat, un altre factor clau ha estat l’augment més gran del consum de petroli (un 0,5%) i del gas natural (un 9,8%). No ha estat menys rellevant el comportament del sector del transport per carretera, amb unes emissions que han crescut un 2,4% el 2017.
Però el factor determinant va ser la sequera. El 2017, el nivell dels embassaments es va reduir a nivells tan baixos que no va ser possible recórrer a aquest recurs de producció elèctrica. La conseqüència va ser un ús més gran de fonts altament emissores de gasos hivernacle.
“Des de fa molt de temps, CC.OO. manifesta que no hi ha a Espanya polítiques climàtiques coherents ni suficients per afrontar els escenaris de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle als quals ens obliguen els compromisos internacionals”, assenyala l’informe. “L’única política que es va desenvolupar amb un èxit notable en dècades passades és la de la potenciació de les energies renovables, però el desenvolupament d’aquest sector es va veure frustrat quan es van aplicar mesures de retallada i paralització per a aquestes tecnologies”.
El consum d’energia va ser el principal responsable de les emissions, ja que va representar un 76,1% del total (generació d’electricitat, transport per carretera, refineries de petroli, consums energètics de la indústria, transport aeri interior, usos residencials...). Els processos industrials (ciment, indústria
“L’única política destacable en dècades passades va ser la potenciació de les energies renovables”
química i metal·lúrgica...), van representar el 9,6%. L’agricultura i la ramaderia, el 10,1%. I la gestió de residus, el 4,2% del total d eles emissions d eCO 2 equivalent.
Per això, “cada vegada està més clar que cal una política climàtica, plasmada en normatives, plans i mesures, que estableixi objectius ambiciosos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle i implanti els instruments necessaris per aconseguir-ho a tots els sectors econòmics”, indica l’informe.
Aquestes dades allunyen una mica Espanya dels seus objectius per complir l’acord de París, malgrat que és una fita assumible. Per al 2030, l’objectiu és aconseguir una reducció del 26% de les emissions per als sectors difusos (residencial, transport, residus .... ) respecte al 2005. Les emissions totals de gasos a Espanya van ser el 2017 un 22,8% inferiors als nivells del 2005. Assolir aquesta fita és relativament fàcil, ja que l’any de referència (2005) Espanya tenia un nivell d’emissions elevat per les circumstàncies econòmiques de l’època.