‘No callem’ Sound
El Primavera Sound demostra com poden ser d’efectives les campanyes contra els abusos sexuals en llocs on se citen milers de joves
La Júlia i i la Mai fan el torn a l’estand del “No Callem” mentre arriben les últimes hordes d’assistents al Primavera Sound. És dissabte i cau per darrera vegada el sol que ha estat castigant l’asfalt del Fòrum. Volem saber com ha anat l’experiència pilot del protocol d’actuació contra agressions sexuals en espais de lleure nocturn, és a dir, la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i algunes sales de la ciutat a la qual el Primavera Sound s’ha acollit per primera vegada. Quants casos han atès? De quina rellevància Quin balanç fan de la campanya de sensibilització?
Les dues primeres no són preguntes que puguin respondre, ja que l’informe, amb les xifres, s’ha de lliurar primer als responsables del festival. És el Primavera Sound que ha de decidir si el fa públic... Quant a la campanya de sensibilització, el dispositiu d’atenció del protocol –treballadors socials, psicòlegs, especialistes en temes de gènere– se sent satisfet amb la minitasca que han pogut dur a terme.
“El feedback de la gent a la qual ens acostem a explicar-li que existeix aquest protocol és positiu. Les fa sentir més segures perquè se saben acompanyades i en poder”, explica una altra de les noies que porta l’armilla verda fosforescent del “No callem”. Al taulell hi ha els fullets en anglès, castellà i català “No callem davant de qualsevol assetjament o agressió sexual”. El terme “qualsevol” importa. “Si alguna persona impedeix la teva llibertat mitjançant comentaris –segueix el text–, persecucions o tocaments, o obligant-te a fer qualsevol acte sexual no desitjat, parla amb nosaltres, que sabrem actuar”.
La qüestió és que el dispositiu aquest any és més aviat testimonial: només 15 persones fent torns, de manera que sempre hi ha hagut dues persones a la caseta i sis fent voltes entre els 60.000 assistents diaris al festival, lliurant milers de fullets i provant de prevenir i detectar situacions...
“No entrem als concerts, ja que és difícil detectar qualsevol agressió al mig de la massa, però sí que vigilem que no es pugui produir una situació de susceptibilitat i tractem d’interceptar el típic borratxo que es tira a sobre d’algú, tot i que no ens imposem mai als desitjos de la noia”, expliquen.
A la part del darrere de l’estand s’ha atès gent amb necessitat d’explicar la seva experiència. “Aquest és un espai segur en què s’atén, s’acompanya i es crea xarxa perquè la gent pugui identificar situacions de violència. També les menys visibles, com que et toquin el cul o et cridin en un espai ple de gent. Al final una només vol anar en un concert, estar tranquil·la i que no li envaeixin l’espai”. I afegeixen: “De vegades ens venen a explicar coses del passat, perquè volen saber com podrien haver reaccionat”.
El Primavera Sound és, en tot cas, un lloc on per defecte les dones no tendeixen a sentir-se insegures. “Perquè les que venen es troben en el seu ambient –explica una de les treballadores socials ambulant–, però les agressions poden passar a tot arreu”, adverteix. Es pot donar el cas que els potencials agressors se sàpiguen aquí d’alguna manera més vigilats. No només pels controls que un ha de passar fins a arribar a l’esplanada del Fòrum, sinó pel nivell de sensibilització que es va assolint entre la ciutadania...
L’Alba, una jove malaguenya que atén el concert de Jane Birkin amb un parell d’amigues, explica el cas d’un tipus borratxo que el dia anterior anava embalat cap a ella. “Vaig fer un gest brusc amb el braç per indicar-li que no s’acostés i ràpidament els seus propis col·legues el van cridar a l’ordre. Em va semblar guai, un avenç”, conclou.
“De vegades ens venen a explicar coses del passat perquè volen saber com podrien haver reaccionat”