Democratitzem la flama esportiva de Barcelona
Un dels primers reptes dels ajuntaments democràtics en matèria d’esports va ser estendre l’activitat física en la quotidianitat de la ciutadania. És a partir d’aquesta aposta tan bàsica i alhora imprescindible que l’actual equip de govern de Barcelona ha volgut aprofundir en l’esport, entès com un dret.
És cert i ens enorgullim de comptar amb el reconeixement de la comunitat internacional per haver organitzat els millors Jocs Olímpics i Paralímpics de la història. Jocs que, és bo no oblidar, culminaven un llegat olímpic popular que venia de temps enrere, com citava el mateix alcalde Maragall l’any 1992 amb l’Olimpíada del 36. Però no ho és menys que també som un referent per l’aposta de democratitzar la pràctica esportiva. Mèrit d’una ciutadania activa i dels equips de govern que ens han precedit.
En aquest mandat hem posat tots els esforços a consolidar un model esportiu de proximitat, compromès amb la cohesió social, la sostenibilitat i amb l’exercici d’una plena ciutadania. I ho hem fet a través de dues principals portes d’entrada: una són els clubs i entitats esportives dels barris, a les quals hem ajudat estrenant noves línies de subvenció. I la segona, a través de l’amplia xarxa d’instal·lacions municipals, amb 41 Centres Esportius Municipals que tenen 190.000 persones abonades i on hem invertit prop de 70M€ del pressupost. Una inversió que ens ha permès garantir l’accés dels més vulnerables, articulant quotes de tarificació social innovadores i programes dirigits a dones, joves, gent gran, persones amb diversitat funcional i persones migrades o en risc d’exclusió social. Amb més de 3M€ per a infants de famílies vulnerables i amb atenció especial als reptes globals que ens interpel·len, com el de les persones refugiades, que poden accedir-hi de manera gratuïta.
Pel que fa als grans esdeveniments, trobem injustificat parlar d’una suposada “inacció”. Tenim noves incorporacions al calendari i en el cas de la Barcelona World Race, estem dialogant amb el sector nàutic per redreçar una situació que no ha estat aliena al context polític. I, sobretot, tenim el repte de pensar en comú com reconduïm els grans esdeveniments cap al terreny de la sostenibilitat. El nou govern tenia el dret de plantejar un nou posicionament. És precisament el que estem fent amb els Jocs Olímpics d’Hivern. La conclusió consensuada va ser que un projecte de país l’havia de liderar el país. I que Barcelona, per responsabilitat com a capital de Catalunya, s’hi havia d’implicar. I això és el que hem fet.
Estem convençuts que els models exitosos del passat s’han d’adaptar. Que la ciutat no es pot exposar a qualsevol preu. I aquest debat el volem obrir a la ciutadania, que ha de poder tenir veu, i també impulsant un Fòrum Internacional que ens ha de servir per liderar aquest apassionant debat.
De la mateixa manera que volem posar en valor projectes que ja estan en marxa, com la reordenació del Front Marítim, la recuperació d’instal·lacions esportives emblemàtiques, el nou Espai Barça, la presentació de l’observatori de l’esport o la celebració dels 40 anys de polítiques esportives. Tot això en una ciutat que, cada cap de setmana, presenta de mitjana entre 3 i 4 activitats físiques destinades als veïns i veïnes, amb independència del seu nivell esportiu i condició social.
Barcelona és avui la ciutat amb més inversió social de tot l’Estat i es projecta internacionalment com una ciutat sensible, amable i compromesa. I això s’ha aconseguit gràcies a un canvi de prioritats. També, en el model esportiu, que volem que sigui un mirall de la societat que defensem: diversa i sense discriminació ni desigualtat. I prioritzar a vegades suposa poder dir no a propostes que no reuneixen els requisits mínims de retorn social. L’esport i la ciutat, binomi ja indissoluble, han d’adaptar-se a la realitat i necessitats de les ciutats del segle XXI. És hora de democratitzar la flama esportiva de Barcelona.