“A Pálmarsson li ha pesat la pressió de jugar al Barça”
Xavier Pascual, entrenador del Barça Lassa d’handbol
Xavi Pascual (Barcelona, 8/III/1968) ha viscut un dels cursos més difícils des que dirigeix el Barça, fa 9 temporades i mitja, tant per les lesions com per la dolorosa eliminació de la Champions, a vuitens. Acabada la campanya amb 6 dels 7 títols possibles, i abans de marxar amb la selecció de Romania a jugar-se la classificació per al Mundial 2019, Pasqui atenia La Vanguardia per fer balanç de l’any i comentar les novetats que venen.
Quina nota posa a l’equip?
El que jo pensi no farà canviar l’opinió de la gent. Des del coneixement de dins del vestidor, puc dir que ha estat una temporada molt complicada i ens n’hem sortit molt bé. Ens hauria agradat haver estat a Colònia, però en vam quedar fora en uns vuitens de final amb un rival que ha estat campió. L’eliminatòria no ens va agafar en el millor moment per diferents circumstàncies. Durant la temporada hem patit molt perquè molts jugadors han hagut de fer sobreesforços. En definitiva, estic satisfet amb l’equip i amb el que han donat els jugadors.
Té cap però?
Sempre hi ha coses millorables, però crec que no se’ns poden fer retrets aquesta temporada.
El que menys li ha agradat?
No arribar més lluny a la Champions, però vam fer el que vam poder.
I el que més l’ha satisfet?
La recuperació de Lasse Andersson com a jugador era fonamental, vist
com anava la temporada.
S’ha vist el Xavi Pascual més crític amb l’equip de portes enfora. No era habitual. No ho era perquè no es produïen situacions com les que han passat aquest any. Sempre parlo amb franquesa amb els jugadors abans de dir res en públic. Aquest any m’he enfadat dos o tres de cops amb l’equip, com altres anys, però potser enguany se n’ha fet més ressò.
Tot l’any hi ha hagut una constant: les desconnexions temporals en el joc. Com s’ho explica? Perquè és impossible estar bé durant 60 minuts i perquè hi ha unes circumstàncies, que no explicaré, que fan que això passi, i a les quals
ha estat impossible posar remei.
Les lesions han estat determinants en aquestes desinflades? O han estat més per un motiu tàctic, o de falta de concentració...? Hi ha molts factors. Les lesions, per exemple, suposen moltes coses: no només no poder disposar d’un jugador, també les conseqüències que té de carregar de minuts altres companys i no poder aguantar el ritme; això provoca que aquest jugador pugui recaure o tenir una lesió més greu. Però és un factor que no em val com a explicació; n’hi ha més...
Com ara?
Són coses que han de quedar al vestidor, i cal posar-hi remei. No vull violar la intimitat del grup.
Enguany hi havia moltes esperances en Aron Pálmarsson. Va demanar disculpes per no haver assolit el nivell que se n’esperava. Quin sabor li ha deixat?
L’Aron ha estat molt castigat per les lesions, entre altres coses perquè feia molt de temps que no s’entrenava, i posar-lo en un nivell competitiu de cop i volta no és fàcil. No hi havia l’opció de no posar-lo.
Li ha pesat la pressió?
Jugar al Barça no és fàcil; cal conèixer el club. Des de fora tot es veu molt bonic. La pressió de jugar aquí li ha pesat, totalment. Encara no és conscient del que és el club, però també cal saber diferenciar: va marxar en Niko [Karabatic] i vam pensar que Filip Jícha seria el nou Niko o que ho seria l’Aron. I ni en Filip ni l’Aron seran Karabatic, perquè en Niko és com és. L’Aron ha de ser un jugador molt important per al club, però no serà imprescindible perquè els seus companys són molt bons. No és just enfocar només cap a ell. El primer any al Barça no és fàcil.
El segon serà una revàlida?
És una revàlida per a tots; som al Barça i el que volem tots, com a mínim, és arribar a la final four. Vull que sigui l’any de l’equip, no el seu.
Jallouz també ha davallat molt aquest any. El cedeixen?
El que li ha passat és una qüestió personal. Li estic agraït de tot el que ha donat; ha fet un esforç immens per poder ser amb nosaltres. Cedirlo seria una bona opció perquè recuperés el nivell, perquè els minuts aquí seran molt cars. En Wally és un tros de pa, és molt estimat al vestidor i necessita sentir-se estimat. Ha d’escollir on estarà a gust per recuperar-se. Però li caldrà temps.
No continuen dos veterans, Viran Morros i Valero Rivera.
En el cas d’en Viran, havia complert el seu cicle i buscàvem una altra co- sa, jugadors que compleixin amb el nostre model de joc. D’en Viran no en tinc cap queixa, ni com a persona ni com a jugador, perquè sempre s’ha entregat. Li desitjo que li vagi molt bé perquè és molt bon paio.
Què aportarà Thiagus Petrus?
Té característiques que ens van millor per com volem jugar. En Thiagus pot jugar en atac, pujar al contraatac, defensar en diferents posicions en els diversos sistemes. És un jugador amb molta fam, molt hàbil, i en tàctica individual defensiva és un dels millors del món. No podíem desaprofitar l’ocasió que va sorgir.
L’adeu de Valero el va sorprendre, quedant-li encara un any?
Al desembre vam oferir-li renovar i la resposta va ser que se’n volia anar. Ho respecto. Deu tenir les seves raons. Jo estava content amb el seu rendiment, per això li vam oferir renovar.
El curs que ve tindrà cinc cares noves. És una minirevolució?
La majoria dels fitxatges eren fets fa temps. Fa 3 anys vam dir que canviaríem l’equip, sabíem que passaríem dificultats, però calia fer-ho perquè era un equip veterà i a poc a poc han entrat jugadors amb futur, joves, que permetran al club tenir una estabilitat i una seguretat de poder competir els propers 4 o 5 anys.
Repassem les novetats: Casper Mortensen, l’extrem.
És el màxim golejador de la Bundesliga, és dels millors del món a la seva posició. És un finalitzador, molt ràpid al contraatac i contundent en defensa. Va ser la primera opció per substituir en Valero.
El porter Kevin Møller.
És el complement que buscàvem per a en Gonzalo. Un tipus de porter absolutament diferent. La meva primera opció era la parella Gonzalo-Rodrigo [Corrales, al PSG], perquè era el que s’havia treballat. I el que s’assimila més és aquest.
El pivot Ludovic Fàbregas.
Ja ho heu vist. A la final four s’ha mostrat: és un jugador jove, amb un futur extraordinari, defensa, ataca, contundent quan cal, bon finalitzador. Per mi, un dels pivots que pot marcar una època. Espectacular.
Gilberto Duarte, lateral del Wisla Plock (per Jallouz).
Ve amb moltes ganes i ens pot donar una cosa diferent: ataca de lateral esquerre i de central, i defensa en els dos sistemes, té un bon un contra un, una bona arribada de contraatac. Defensivament és molt potent. Pot completar molt bé i evita que hi hagi tants especialistes.
Ja fa tres anys que no guanyen la Champions (dos sense haver arribat a Colònia). El curs que ve és l’objectiu prioritari? Cada any tenim el mateix objectiu: competir per tots els títols, guanyar-ne el màxim, i arribar a la final four, però ja hem vist què passa...
Que encara que ho guanyin tot a Espanya, no arribar a l’F4...
És com si et manqués alguna cosa. Sí, clarament. Per a nosaltres és un objectiu anar a Colònia, la gent ho veu senzill, però és molt complicat. Que els darrers 5 anys els campions hagin estat de països diferents mostra el potencial de la competició. Ningú no s’esperava el Nantes i el Montpeller... I mira els equips que n’hem quedat fora: hi podria haver dues F4 paral·leles! Hi ha 12 equips que poden ser a Colònia.
L’última. Ha renovat fins al 2022. Senyal que confien en vostè i que no se’n cansa? En parlàvem des del novembre. Va ser molt fàcil tancar-ho. Quan m’ofereixen la renovació i com va anar... és per estar-ne orgullós.
“Ha estat una temporada molt complicada; no se’ns poden fer retrets: estic satisfet amb els jugadors” “Ha estat molt castigat per les lesions, però l’Aron no és Karabatic; serà important, però no imprescindible” “No arribar a l’F4 és com si et manqués alguna cosa: és l’objectiu; la gent ho veu fàcil però és molt complicat” “Mortensen és un dels millors extrems; Møller, un complement d’en Gonzalo; Fàbregas pot marcar època”