Goool de Videla!
El Mundial de l’Argentina, dos anys després del cop militar, es va convertir en un exercici de propaganda i no va estar exempt de polèmica
Després d’anys d’espera, la FIFA va concedir per fi un Mundial a l’Argentina. La decisió es va prendre en el congrés del 1966 i li va correspondre el torneig del 1978, l’onzè de la història. Tot i això...
El 24 de març del 1976 el general Jorge Rafael Videla, 50 anys, estirp militar, va donar un cop d’Estat. Va derrocar la presidenta María Estela Martínez de Perón, va disgregar els partits polítics, va perseguir els opositors i va clausurar el Congrés. La Junta Militar la formaven els caps dels exèrcits de Terra, Mar i Aire: Videla, l’almirall Emilio Massera i el general Orlando Agosti. La dictadura militar va instaurar un règim de terror en el qual qualsevol podia ser detingut i torturat fins a desaparèixer sense deixar rastre. Del 1976 al 1983, durant el
procés de reorganització nacional, s’estima que van desaparèixer trenta mil persones.
El Mundial de futbol va ser aprofitat pel govern militar per exhibir una imatge de falses llibertats. L’alegria amb què es va seguir el torneig, i més encara la victòria final de l’Argentina, van ser utilitzades com a prova del suport popular a la dictadura. El lliurament del trofeu, de mans de Videla al capità Daniel Passarella, va ser un esclat de joia a l’estadi del River Plate, el Monumental de Buenos Aires, situat a escassos cinc minuts de cotxe de l’Escola de Mecànica de l’Armada, convertida en centre clandestí de detenció, tortura i extermini.
La mateixa organització del Mundial va ser un compendi de les pràctiques corruptes del moment. Creat per un decret de Videla el 1976, l’Ente Autárquico Mundial 78 va dur a port el torneig amb un cost final deu vegades superior al pressupostat i sense el menor control comptable ni balanç final econòmic. El primer president del comitè va ser afusellat, segons se sospita, pel seu successor. El control va recaure llavors en un altre militar, Carlos Alberto Lacoste, cosí germà de l’esposa de Videla. El 21 de juny del 1978 va esclatar una bomba a la casa del secretari d’Hisenda, Juan Alemann, que pocs dies abans havia qüestionat el malbaratament del Mundial, que es calcula que va costar quatre vegades més que el següent, el que es va celebrar a Espanya. Hi va haver
moviments d’oposició per canviar la seu del Mundial, però la FIFA, que presidia el brasiler João Havelange, es va mantenir inflexible. Lacoste va fer carrera després en l’organisme futbolístic, on va arribar a ocupar una vicepresidència.
El desenvolupament del torneig també va tenir la seva dosi de suspicàcies, especialment pel xoc entre l’Argentina i el Perú, en què els amfitrions necessitaven guanyar per quatre o més gols per ficar-se a la final. Va ser un 6-0 i així van eliminar el Brasil, al qual van fer jugar hores abans per conèixer amb exactitud quants gols necessitava l’Argentina per al seu objectiu.
El peruà Oblitas ha explicat que abans del partit “va entrar al nostre vestidor Videla amb altra gent, també hi era Kissinger, una cosa mai vista”. El britànic David Yallop va investigar el cas, va entrevistar jugadors i dirigents del futbol i al seu llibre How they stole the game (Com van robar el partit) explica que el pacte va ser entre els governs argentí i peruà i que diversos futbolistes del Perú –no tots– van percebre 50.000 dòlars. A més, l’Argentina va concedir poc després una donació “extraordinària i no reemborsable” de blat al Perú. En canvi, qui més sospites va aixecar aleshores, el porter peruà Ramón Quiroga (nascut a l’Argentina) no va entrar en el tripijoc. Això sí, ha reconegut que “fins i tot el meu pare volia que perdéssim”.
L’Argentina va necessitar una pròrroga però va guanyar la final a Holanda, ja sense Cruyff. Però en l’últim sospir dels 90 minuts, amb 1-1, Rensenbrink va estavellar una pilota al pal...
El Mundial va significar també el retorn d’Espanya, absent en els dos anteriors. En el partit clau de la classificació va deixar una imatge per a la història: el madridista Juanito mostrant el polze cap a baix al públic de Belgrad. Li van etzibar un cop d’ampolla al cap i va caure rodó. I després, en el torneig final, una jugada inconcebible. A l’Espanya-Brasil, Santillana deixa la pilota morta als peus de Cardeñosa, qui sol, a porta buida i al caire de l’àrea petita, s’entreté i dona temps perquè un defensa se situï sota pals. Tot i així, era gol clar, però va rematar sense decisió ni col·locació.
PRÒXIM CAPÍTOL:1982 Espanya. Mal fineix
qui mal comença
1978 7 d’abril. Retenen Carmen Franco Polo a Barajas amb un contraban de monedes d’or, rellotges i brillants. 11 de juliol. Un camió amb gas propà xoca amb la tanca del càmping Els Alfacs i moren 215 persones. 15 d’octubre. Karol Wojtyla és proclamat papa amb el nom de Joan Pau II. 6 de desembre. Referèndum de la Constitució espanyola. Necrològiques: Santiago Bernabeu (2 de juny), Pau VI (6 d’agost), Ricardo Zamora (15 de setembre), Jacques Brel (9 d’octubre). Estrenes: El caçador, Grease, L’Exprés de Mitjanit, Superman