El tsunami bancari
Les entitats s’han de posar al dia en la transparència que exigeixen directives de la UE
La banca té al davant força reptes per afrontar. Des del punt de vista de negoci el més important és millorar la rendibilitat. Des del punt de vista d’imatge, el més difícil d’aconseguir és regenerar la seva reputació. Però per al seu dia a dia i funcionament ha d’anar adaptant la normativa europea a l’espanyola. Fa més d’un parell d’anys, el president de la patronal bancària, AEB, José María Roldán, va encunyar el terme que venia “un tsunami regulatori”.
En una de les seves últimes compareixences públiques, l’exgovernador del Banc d’Espanya Luis María Linde (que ha estat substituït per un home de la casa, Pablo Hernández de Cos) va al·ludir que un dels principals reptes d’Hernández de Cos serà que els bancs apliquin la nova normativa. En unes jornades bancàries recents, la majoria de consellers delegats de les principals entitats financeres del país es queixaven de la ingent normativa que han d’aplicar. A què es refereixen exactament? La
Vanguardia repassa les principals normes que els bancs han d’anar assumint i aplicant en les operacions amb els seus clients. PSD2. Per traslladar la directiva europea sobre serveis de pagament Està en vigor des del 13 de gener passat. Pretén que els pagaments internacionals dins de la Unió Europea siguin tan fàcils, eficients i segurs com quan es fan dins d’un únic país. El banc està obligat a informar de la taxa del servei, per bé que la principal novetat d’aquesta norma és que el banc està obligat a permetre l’accés a tercers als comptes de pagaments dels seus clients si aquests l’autoritzen, com també a l’inici de pagaments al seu nom.
D’aquí ve que amb aquesta regulació les fintech miraran de
robar un segment de negoci als bancs. D’aquesta operativa en queden excloses algunes operacions de pagament en efectiu o en xecs. El nou governador hi té molta cosa a dir, perquè la banca espanyola ha advertit el supervisor que hi poden haver robatoris en les claus dels clients. La banca pot comprovar les claus de manera encriptada, però no pas accedir-hi. Els nous operadors, per la seva banda, les guardaran en servidors per tornar-les a fer servir.
Mifid II. Relativa als mercats financers La norma europea no està transferida, però la major part d’entitats espanyoles ja apliquen els canvis. Vol més transparència al sector de la inversió i dels productes financers per resoldre els errors que es van presentar durant la crisi. Quan un client vagi al banc ha de saber si la seva entitat li “està venent un producte” o l’“assessora”. El banc haurà de declarar si comercialitza (és a dir, si ofereix un ventall de productes perquè el client triï) o bé està fent un assessorament. L’objectiu és que el client tingui més informació, com ara quina és la qualitat del producte que contracta i quant li costarà la gestió de l’estalvi i de les seves inversions. L’assessor ha de fer un perfil de risc de cada client. Aquesta norma, que augmenta la protecció del consumidor, anava a posar en marxa el seu tràmit parlamentari al juliol per tirar-la endavant a través d’un projecte de llei.
Llei de crèdit immobiliari
La llei de crèdit hipotecari és la que més tem la banca, perquè suposarà, quan s’aprovi, canviar les regles del mercat hipotecari. La banca, per exemple, haurà de lliurar set dies abans de firmar una hipoteca una fitxa amb totes les característiques del préstec, que tindrà caràcter d’oferta vinculant.
També haurà d’adjuntar una fitxa denominada d’advertències estandarditzades, on hauran de figurar elements rellevants com ara l’existència de clàusules terra, la possibilitat de venciment anticipat, distribució de despeses associades a la concessió del préstec o els riscos associats a la contractació de la hipoteca. En cas d’hipoteques de tipus variable, les entitats creditícies hauran de lliurar un document amb els escenaris sobre l’evolució dels tipus.