“M’alimento del món”
Tinc 75 anys. Soc balança, ascendent balança: em costa de prendre decisions. Soc... artista? Definir-se és una mica pretensiós. Vaig néixer a Terrassa, als 19 anys vaig fugir a París i visc a Nova York. Política? Paraula lliure! Creences? El ritual és la meva religió, encara que sigui laic
Són obres seves? Sí, les col·lecciono aquí, en aquestes prestatgeries i vitrines. També tinc obra a Nova York.
On estic assegut?
En una butaca feta de pneumàtics Goodyear, per estar al mig del carrer: m’agrada fer obra per a espais públics.
Per a quin carrer la va fer?
Van estar en un mall de Miami, al primer carrer per a vianants dels Estats Units.
Com li va a la parella que va casar?
L’estàtua de la Llibertat amb la de Colom?
Sí.
Continuen de viatge de nuvis.
Encara? El casament va ser el 1992!
L’escala temporal de les estàtues no coincideix amb la nostra. El casament es va oficiar al salvatge desert de Las Vegas.
Ja han consumat el matrimoni?
No sigui tan indiscret.
És el meu ofici... Vull saber com va arribar vostè a ser artista.
Si em consideren artista... deu ser perquè dono coses als altres.
Quines vocacions va tenir de petit?
La d’expressar-me! Vaig començar a fer fotos i, amb elles, collages...
Evoqui’m una estampa de la infantesa... Veig com s’acosten, des de l’altra punta del meu carrer, els armats de la processó de Setmana Santa, sento el soroll de les sandàlies que s’arrosseguen, m’encega la lluentor de les armadures...
On passava això?
A la meva Terrassa natal: tot m’abocava a treballar a la indústria tèxtil, com el pare.
I què va passar?
Que m’asfixiava. La pressió familiar, social... La falta de llibertat... Era a finals dels anys cinquanta, i amb aquell Franco tot era foscor, silenci, immobilitat, opressió!
Volia llibertat?
La necessitava com l’oxigen! I me’n vaig alliberar. “Me’n vaig!”, vaig anunciar als meus pares. Vaig deixar els estudis. Ells em van acompanyar a l’estació de França: vaig pujar al tren, per no tornar.
Per no tornar?
El meu ímpetu era travessar la frontera sense marxa enrere. Volia estímuls llunyans.
Els va trobar?
Així que vaig entrar al primer supermercat, a París! Ah, quina abundància! Quants objectes, articles, productes! Vaig veure un bric piramidal! per a un litre de llet...
I què? Modernitat pura! Aquella forma tan perfecta per guardar la llet originària d’on venim... I quina densitat d’ètnies, colors, llengües, manifestacions de carrer, menjadors populars, espais de cultura... Una fusió excitant: em vaig obrir a totes les coses noves.
Va començar a expressar-se?
Primer les meves obsessions antibel·licistes: composicions amb soldadets de plàstic... Després em vaig alliberar d’aquella obsessió i vaig començar a donar-me als altres... amb la meva obra comestible.
Obra comestible?
Construccions amb merenga, un dolç paisatge comestible: hi vaig incorporar els soldadets de plàstic per aportar l’escala. Seria l’origen de la meva proposta Food Culture.
Què és Food Culture?
Tot és aliment. I menjar és tot el que fem: el menjar no és només per nodrir-nos. El que es menja està connotat culturalment: acumula relats, història, significats, connexions amb totes les coses...
Proposa de fer art amb menjar?
Vaig entendre el banquet com a obra d’art. El fet de menjar ja és ritual, i és art. Tots mengem, i jo faig servir l’art per assenyalar què hi ha darrere del menjar.
Què hi ha?
Poder, negoci, domini, ciència, capitals, relacions, arrels culturals, violència, manipulació, explotació, patent de llavors, transgènics, rituals, guerres... Vull fer-ho conscient!
Ho fa de gust als Estats Units?
Són menys classistes i rígids que aquí, són més espontanis, directes i entusiastes: universitats i grans institucions s’aboquen a artistes joves i desconeguts.
Això no passa aquí, és veritat.
Allà són més igualitaris i menys pretensiosos, no es deuen tant a clàssics: és molt bon lloc per als creadors. Allà senten respecte per l’artista, i l’estimulen.
Què l’estimula més?
La naturalitat amb què ocupen els espais públics, carrers, places, parcs... Els veig com organitzen uns pícnics que fan goig!
Que li agrada menjar?
De tot! Ara torno de Xile: m’han donat una olla de mariscos fabulosa. A tot arreu hi ha secrets: a Catalunya he tastat una torrada de pa amb un oli excel·lent, una polsim de sucre i unes gotes de llimona...
Tornarà aquí per instal·lar-s’hi?
Soc nòmada, m’alimento del món.
La seva obra va sent més coneguda...
Gràcies a exposicions en museus. Però els museus hauran de transitar cap a formats de taller, més interactius.
Què va sentir quan va veure la retirada d’una obra d’art en Arco?
Vaig sentir... hum... l’olor del sistema.
Què és l’art, Miralda? Allò que volia des de petit: expressió lliure!