FP, qüestió de país
Fa molt de temps que sentim, vivim i treballem pel que considerem l’estratègia més important d’un país: la seva educació i, sobretot, la seva formació professional (FP). Els països europeus més competitius són aquells que tenen una oferta d’FP més ajustada a les necessitats reals de les seves empreses. En canvi, tant a Catalunya com a Espanya patim un diferencial urgent i creixent entre oferta i demanda en aquest nivell formatiu, cosa que genera la situació paradoxal en què conviuen l’elevat índex d’atur juvenil amb les vacants en empreses que no es poden cobrir per falta de persones amb la formació professional adequada.
Des de Pimec hem manifestat en diverses ocasions la necessitat de prioritzar la demanda de formació per davant de l’oferta, fent la màxima atenció a l’orientació professional, un aspecte sovint massa oblidat.
En un apartat especial figura la formació professional dual, que massa sovint acapara portades i titulars, però que manca d’una aplicació real massiva. Sent un model d’aprenentatge eficaç, eficient, necessari i d’èxit a molts països europeus, l’aplicació generalitzada de l’FP dual al nostre país topa amb la realitat de les nostres empreses. I és que el 95% del nostre teixit empresarial el constitueixen microempreses, amb menys de deu treballadors i, per tant, poc preparades per disposar dels recursos pedagògics i els equipaments formatius necessaris per al desplegament de l’FP dual. És aquí on els gremis i associacions poden exercir un paper clau i donar una resposta pràctica i real a aquesta necessitat.
Malgrat que en els últims anys s’han aprovat lleis en l’àmbit estatal i català que situaven l’FP en el centre d’atenció de les nostres polítiques i com un dels elements clau de la nostra competitivitat, no han estat el model perfecte per a tots els actors. Exemple d’això és que no hem aconseguit encara la constitució d’una comissió rectora, que impliqui l’Administració, empresaris i treballadors, per plantejar la integració d’aquestes polítiques i la presa de decisions estratègiques. Ara som davant un escenari perfecte per impulsar les mesures necessàries perquè l’FP sigui veritablement una qüestió estratègica de país. Les primeres accions apunten en la bona direcció. El Govern ha decidit adscriure l’Agència d’FP a la Presidència de la Generalitat, mentre el nou Govern d’Espanya ha atorgat especial èmfasi a l’FP, considerada un element estratègic clau ja no només del ministeri en qüestió sinó fins i tot del mateix Govern central.
Esperem que no passi com sempre, que es parla molt de l’FP però després s’hi fa ben poc. Confiem que els canvis en els executius redundin en més recursos humans i materials per a la formació i situïn per fi l’FP al lloc que li correspon. D’això depèn el nostre present i, el que és més important, el nostre futur.
Confiem que s’hi destinin més recursos humans i materials