Anunci efectista d’una llei contra les amnisties fiscals
El president defensa que és “inconstitucional” publicar la llista de beneficiaris
El president del Govern, Pedro Sánchez, va provar ahir de trampejar la polèmica sobre la impossibilitat de publicar el nom dels més de 31.000 beneficiaris de l’amnistia fiscal del 2012 –que va defensar amb insistència des de l’oposició– anunciant que prohibirà per llei aquesta mena de regularitzacions de diner negre. Sánchez va al·ludir precisament a la “duríssima” sentència del Tribunal Constitucional per justificar que la identitat dels qui es van acollir a l’amnistia de Cristóbal Montoro no pot ser difosa. “El Constitucional va declarar nul·la l’amnistia, però també –això és important que ho sàpiga la Cambra– es va pronunciar expressament sobre la irretroactivitat de la mateixa”, va defensar en la seva primera compareixença davant el Parlament. “Ja m’agradaria, creguin-me”.
I va afegir: “Però sí podem evitar que es produeixin noves amnisties fiscals”, pel que a més d’una nova llei de Prevenció i de Lluita contra el Frau Fiscal “per perseguir els grans defraudadors”, incloure en la llista de morosos directius i administradors i revisar el nombre de paradisos fiscals, va defensar “prohibir futures lleis d’amnistia fiscal”, perquè no es pugui produir una quarta regularització.
Fa un any, poques setmanes després de la clatellada del Tribunal Constitucional, l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va proposar precisament de reformar la llei General Tributària per prohibir les amnisties fiscals. Després d’aquell anunci, Montoro no va fer cap pas en públic per tirar endavant l’esmentada iniciativa.
La mesura genera dubtes entre els fiscalistes i experts en Dret, quan no crítiques. Els especialistes consultats coincideixen a expressar arguments esgrimits al seu dia davant Montoro pel portaveu de Ciutadans, Francisco de la Torre: l’exsecretari general de l’Organització Professional d’Inspectors d’Hisenda (IHE) i ara parlamentari va defensar que, com ja va passar als noranta, igual que s’aprova una llei prohibint les amnisties, una altra normativa pot permetre-la més endavant.
Fonts jurídiques insisteixen en aquesta possibilitat, encara que apunten que es podria contribuir a “blindar” la llei si la prohibició s’aferma en alguns dels fonaments expressats en la sentència del Constitucional –que va anul·lar l’amnistia, encara que no va tenir efectes a la pràctica–. En especial, en la part en la qual l’Alt Tribunal assegura que la regularització del Govern del PP afectava al “deure constitucional de tots a contribuir al sosteniment de les despeses públiques”.
En tot cas, altres veus com la del president del Consell d’Economis-
tes, Valentí Pich, qüestionen la decisió de prohibir-ho per llei. “Les amnisties fiscals són excepcionals, molt poc freqüents en les democràcies consolidades. Com va passar el 2012, són mesures que tenen certa lògica, que va permetre aflorar rendes en un moment econòmic molt complicat, rendes per les quals des d’aleshores estan tributant”, explica Pich. “No pots condicionar el que farà un govern d’aquí a vint anys... Un excés de teatralitat suposa una pèrdua d’esforços”.
En la mateixa línia, Jesús Samartín, president del REAF (assessors fiscals), apunta: “No veig la necessitat de prohibir ara les amnisties. Ja hi ha normes que estableixen sancions i la tributació quan aflores béns. Tenim normes generals i es poden aplicar sempre. I de vegades cal tenir una sortida per a determinats contribuents o situacions econòmiques molt complicades”.
Ahir, el president Sánchez va assegurar que compten amb informes jurídics recents de l’Advocacia de l’Estat que adverteixen que la publicació de la llista de beneficiaris de l’última amnistia –es van ingressar al fisc de 1.192 milions d’euros– “no és conforme a l’ordre constitucional”. Davant les insinuacions de l’oposició sobre la reticència expressada ara pel Govern a publicar “la llista de Montoro”, Sánchez va negar conèixer qui forma part de dita llista.
Una llei que impedeixi les amnisties fiscals podria ser anul·lada per una altra llei Es podria “blindar” la prohibició si es basa en els fonaments del Constitucional