Sánchez ofereix votar una proposta constitucional
El president creu que el camí serà llarg: Catalunya “s’ha de pronunciar” Retreu al PP i Cs que abordin el conflicte “en un ring de boxa”
“La crisi a Catalunya només es resoldrà votant”, va admetre ahir Pedro Sánchez. Serà el final d’un camí que el president del Govern espanyol va advertir que serà llarg i tortuós. Però serà l’únic final possible. “El poble de Catalunya s’ha de pronunciar”, va reconèixer. I va recordar que Catalunya és l’únic territori d’Espanya amb un estatut d’autonomia que no van votar els seus ciutadans. El vigent és el que va determinar el Tribunal Constitucional, no pas el que van ratificar els catalans.
Votar, doncs, és la paraula. “Però els termes d’aquesta votació són diferents per vostè i per mi”, va dir Sánchez al portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. “Nosaltres volem votar un acord i vostès volen votar una ruptura”, va precisar. “Discrepem en el fons, però compartim que s’ha de resoldre votant”, va admetre. El president del Govern central rebutja de totes totes, no obstant això, l’exercici del dret d’autodeterminació a Catalunya. “Serem valents i audaços –es va comprometre–, però en el marc de la Constitució”.
La proposta del PSOE, des que Alfredo Pérez Rubalcaba va segellar la declaració de Granada el juliol del 2013, és abordar una reforma de la Constitució en clau federal, perquè després en derivi un nou Estatut. Els catalans, així, votarien dues vegades: primer, amb tots els espanyols, el referèndum de reforma constitucional; i després, tots sols, un nou Estatut. Sánchez ahir no va especificar aquest procés, ni va fer cap referència a una reforma de la Constitució per a la qual, en tot cas, no disposa de prou majoria parlamentària. Però sí que va ser ahir la primera vegada que un cap del Govern espanyol admetia que l’única solució del conflicte territorial és que els catalans votin.
Sánchez va assegurar que, des de ja fa molts anys, cada vegada que els catalans van a les urnes es produeix “de manera recurrent” un empat, escó amunt o escó avall, entre l’independentisme i el constitucionalisme. I va assegurar que ja és hora de superar aquesta situació. “Hem de superar aquesta dinàmica de blocs”, va dir.
El president va manifestar en tot cas el seu afany: “Reconduir la greu crisi institucional a Catalunya és l’objectiu prioritari per a aquest Govern”. Sánchez va adme- tre així quina és la prioritat del seu mandat en informar el ple del Congrés del seu programa de govern, 45 dies després d’arribar a la Moncloa gràcies a la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy, en un intens debat parlamentari que va durar sis hores.
Una sessió en què Sánchez va desplegar la seva “agenda del canvi”, amb moltes més iniciatives i projectes de llei dels que caldria suposar per una legislatura a la qual com a màxim li queden dos anys de vida. I un debat en què el cap de l’Executiu socialista es va enfrontar amb els seus adversaris naturals, perquè el PP i Ciutadans el van envestir amb força per les “factures” que van advertir que ja està pagant “als populistes, els independentistes i els amics d’ETA”. Però va ser una sessió en què també va haver de sentir les advertències i les exigències dels seus aliats en la moció de censura.
Tant ERC i el PDECat com el PNB van reclamar a Sánchez “audàcia” per resoldre el debat territorial, i que passi immediatament de la cosmètica a la pràctica.
Sánchez va advertir en el seu discurs inicial que l’absència de diàleg “provoca atròfia institucional, conflicte i entotsolament”. És el que hauria passat els últims anys en la relació entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. I un dels grans objectius del seu Executiu, va assegurar, és “evitar aquesta inèrcia” dels últims anys, fonamentalment a través de la recuperació del diàleg. “Dialogar no és cedir, dialogar és fer política”, va insistir. I només des del diàleg, posant en relleu la política, es podrà fer front a la crisi de Catalunya. Una crisi “que exigeix una resposta política allà on la confrontació ha estat la norma durant aquests últims anys”.
Sánchez va insistir que, sense desbordar el marc estatutari i constitucional a Catalunya, “hi ha alternatives polítiques dignes de ser explorades allà on l’enfrontament ha acabat dividint una societat extraordinàriament plural com és la catalana”. Va apostar altre cop per mantenir obert un diàleg “franc, directe i sense condicions”. Però també va avisar que serà un camí molt costerut: “Soc conscient que recuperar la normalitat institucional no serà la meta: serà la sortida d’una solució política per a Catalunya. Una meta a la qual arribarem després d’haver fet una cursa de fons. No serà una solució fàcil ni ràpida. Serà una cursa de fons, on hi haurà alts i baixos, situacions difícils i menys complicades”. I va assegurar que exigirà “determinació, calma, sentit d’Estat i generositat per part de tothom”.
Va proposar, en aquest sentit, la fórmula per avançar. Primer, que cada líder polític no pensi en el que pot perdre personalment, sinó en el que poden guanyar els ciutadans que representen. I que s’anteposin les coincidències a les discrepàncies: “El que els demano en relació amb Catalunya és que no abordem aquesta qüestió partint d’allò a què estem disposats a renunciar,
“Serem valents i audaços, però en el marc constitucional”, avisa el líder del PSOE
El cap de l’Executiu retreu que el PP i Cs dirimeixin la qüestió “en un ring de boxa”
sinó a partir d’allò que estem disposats a acordar”. I el seu Govern, va afirmar, ho té clar: “Volem acordar unió i convivència”. “Sense diàleg només hi ha bloqueig”, va avisar. “I amb diàleg hi haurà solucions”, va prometre.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, va tornar a reclamar a Sánchez que insti la Fiscalia General de l’Estat “a retirar les acusacions” contra els líders independentistes presos o pròfugs. “Llibertat per als presos polítics i els exiliats: això depèn de vostè i no vol fer-ho”, li va retreure Tardà. “Si posen com a condició per avançar en el diàleg la negació del referèndum, no ens trobarem”, el va advertir. “Què el fa pensar avui que posar com a condició per a l’acord la negativa al referèndum no provocarà els mateixos efectes? Tornarem a repetir l’error del 2014?”, li va requerir. I li va receptar que no obligui que els independentistes hagin “de recórrer altre cop a la desobediència”.
El portaveu del PDECat, Carles Campuzano, va recordar al president del Govern espanyol que no “es pot parlar de normalitat política quan hi ha presos polítics”. Però li va assegurar que, després del “revés” del tribunal alemany al jutge Pablo Llarena, ara té “una oportunitat perquè la Fiscalia es replantegi alliberar els presos polítics”. “Sense audàcia ni coratge polític, el conflicte no se superarà”, el va advertir. I Campuzano també va llançar un clar avís a Sánchez: “La seva estabilitat política depèn dels vots sobiranistes catalans”.
En el seu torn de rèplica, Sánchez no va respondre a les demandes perquè insti la Fiscalia a retirar les acusacions. “Podem parlar de tot, però tot no és possible”, va assegurar. En canvi, sí que va anar a totes per replicar a les acusacions del PP i de Ciutadans. A tots dos partits els va acusar de “viure del conflicte”, i els va retreure que vulguin dirimir la qüestió catalana “en un ring de boxa”. “Però aquest conte ja s’ha fos! Aquí hi ha un Govern que no viu del greuge territorial!”, va etzibar Sánchez a Albert Rivera.
El president també es va haver de defensar de les acusacions d’Units Podem per no complir la promesa de publicar la “llista de la vergonya” de l’amnistia fiscal del Partit Popular, no tancar els centres d’internament d’estrangers, no derogar d’una vegada tota la reforma laboral de Mariano Rajoy o ronsejar amb la comissió d’investigació per aclarir presumptes irregularitats del rei Joan Carles, que en tot cas la formació lila registrarà demà al Congrés dels Diputats.