El Tour emprèn l’assalt als Alps després d’un inici tranquil
El ritme sostingut de l’Sky impedeix aventures en la primera etapa alpina
Ni l’encadenat entre Romme i la Colombière, ni la pèrdua acumulada per alguns favorits van desfermar la lluita entre els pesos pesants del Tour 2018. Brillant victòria de Julian Alaphilippe a Le Grand Bornand, primer test alpí d’aquest any, però cap diferència entre els Froome, Quintana, Nibali i companyia. En canvi, la jornada era prou complicada per fer caure alguns fruits madurs del grup, alguns elements potser pertorbadors en el futur que ahir no van resistir i van perdre un temps sensible. El cas més clar, el del colombià Rigoberto Urán, segon classificat del Tour 2017, que va arribar a la meta amb un retard de 2m36s respecte al grup dels favorits del Tour.
L’etapa de contacte amb els Alps no acabava en cap cim, però oferia terreny sobrat per fer mal. Un recorregut que incloïa el dur pla de les Glières, amb tram de terra inclòs, on només Froome, entre els caps de files, va punxar. Va ser poc després del pas pel monument que recorda els màrtirs de la Resistència francesa, una escultura impressionant de 15 metres d’alçària per una vintena d’ample, però una fotesa al costat dels 150 metres inhumans de la creu del Valle de los Caídos.
L’etapa afegia encara els citats Romme i la Colombière, però tots van ser afrontats amb el ritme que va voler l’Sky. I en la part final van caure les peces petites de l’escaquer. Urán, Majka (que era el sisè de la general), Mollema, Zakarin... Però cap problema per a les peces nobles. Només es va veure lleugerament com Valverde perdia contacte amb el grup uns metres abans de coronar la Colombière. Durant uns pocs metres, res d’important. El ciclista murcià va explicar que “el ritme de l’Sky ha estat molt fort i esperàvem que en algun moment hi hagués atacs, però no s’ha produït. Tots tres hem entrat en el grup, que és el que compta”.
La victòria d’Alaphilippe, davant la mirada de l’expresident Nicolas Sarkozy, bon amic del Tour i ahir present en el cotxe de direcció, és la primera del ciclista francès a la cursa, però també és la confirmació de la sensacional temporada del Quick Step. Amb la d’ahir ja suma 50 victòries al 2018, amb conquestes tan rellevants com diverses clàssiques de Flandes (inclosa la reina, De Ronde), més la Fletxa Valona i la Lieja, etapes al Giro i ara ja tres al Tour, amb les dues anteriors de Gaviria. Per ferse una idea, un equip amb molts èxits, com el Movistar, en porta 22. El Quick Step llargament més del doble!
El segon a la meta, també sortit del grup d’atacants del dia, va ser Jon Izagirre. El ciclista basc del Bahrain, l’element més en forma dels que han d’ajudar Vincenzo Nibali, va guanyar una etapa al Tour 2016, a Morzine, que ara mateix és l’última del ciclisme espanyol, que va tancar en blanc l’edició de l’any passat. Però ahir, tot i que ho va intentar, no va poder enxampar un Alaphilippe desbocat que es va dedicar a celebrar la seva victòria a tot drap en els últims metres. “Anava pensant en la família, que em devia estar mirant en aquells moments”, va explicar emocionat, a punt de llàgrima. Alaphilippe, a més, s’ha situat com a nou líder de la muntanya perquè va passar en cap per quatre dels cinc ports del dia.
L’altre gran vencedor d’ahir va ser Greg van Avermaet. A la sortida d’Annecy, l’Sky avisava que el seu objectiu del dia era situar Geraint Thomas com a nou mallot groc, donant per fet que Van Avermaet no aguantaria el ritme del potent bloc britànic. Però el ciclista del BMC –equip que ja ha trobat nou patrocinador per continuar l’any que ve– va ser més llest que l’Sky. I es va llançar a l’atac, es va infiltrar en el grup d’escapats del dia –no és habitual veure-hi el mallot groc– i això li va permetre primer agafar una renda àmplia i després administrar-la per conservar el liderat. “Per què no? Encara em sento fort, encara tinc bones cames, i he pensat que era la millor tàctica”, va explicar.
Avui arriba la segona prova alpina, i aquesta sí que acaba en un cim. L’etapa, d’Albertville a La Rosière, té l’estil clàssic que imposa el Tour els darrers temps: curta i farcida de dificultats. Només són 108,5 quilòmetres i no hi ha un pam de terreny de recuperació. El port de Bisanne de sortida (km 26), descens i pujada a l’inèdit coll de Pré (km 51), encadenat amb el Cormet de Roselend (km 70). Finalment, descens i ascensió a meta, a la Rosière. De tots quatre, els més durs són els dos primers. Terreny idoni per atacar i deixar algun equip sense gregaris de cara a la part final.