Multes de fins a 900.000 euros per mòbing immobiliari
Ofensiva del govern de Colau contra “els fons que expulsen els veïns amb tàctiques mafioses”
Inquilins del número 106 del carrer del Carme del barri del Raval van explicar ahir que molts drogoaddictes s’acostumen a punxar a les seves escales, que els últims mesos la meitat dels veïns de la finca han viscut intents de robatori a casa seva, que una senyora gran ja va fer les maletes i va marxar... “Fa mesos que una socimi (societat anònima cotitzada d’inversió en el mercat immobiliari) propietat d’un gran fons d’inversió va comprar l’edifici –van afegir els inquilins–, i des d’aleshores l’abandonament és total. Estan deixant que tot es degradi perquè marxem. El pany del portal sempre està trencat, de manera que la porta sempre queda oberta. Aquests inversors ja van comprar una desena d’edificis al Raval i el Gòtic per fer-ne fora els inquilins, rehabilitar els habitatdècada ges i després vendre’ls com a pisos de luxe. Som víctimes d’assetjament immobiliari. Ens estan amargant la vida”.
Ahir el govern de l’alcaldessa Ada Colau va anunciar que a partir d’ara denunciarà per la via administrativa els fons d’inversió i els grans propietaris d’habitatges que assetgen els inquilins perquè marxin com més aviat millor. El mòbing immobiliari es pot manifestar de moltes maneres: tallant els subministraments, descuidant el manteniment de la propietat, permetent que s’hi instal·lin persones conflictives, deixant de cobrar el lloguer per denunciar impagament...
Ara a Barcelona aquestes pràctiques, que principalment afecten persones grans amb contractes indefinits, podran comportar sancions d’entre 90.000 i 900.000 euros.
Els propietaris del 106 del carrer del Carme podrien ser els primers a ser multats en virtut d’aquest procediment. L’expedient sancionador ja està en marxa. Finalment ara el Consistori fa ús d’una eina legal que fa més d’una que té a disposició. Fa anys que l’Ajuntament intenta compensar amb l’enginy la seva falta de competències en matèria d’habitatge amb l’objectiu de protegir els drets dels inquilins. En aquest cas, però, crida l’atenció la seva falta de celeritat. La llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya de l’any 2007 faculta els municipis, i també la mateixa Generalitat, per lluitar contra l’assetjament
El Consistori recorre ara a un mecanisme legal que té a disposició des del 2007 La via administrativa obliga els propietaris a demostrar la seva innocència
immobiliari mitjançant la via administrativa. Però fins ara ningú no havia fet el primer pas.
“Volem enviar un missatge als fons d’inversió –van explicar el tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, i el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner–. L’Ajuntament està posant en marxa una ofensiva contra aquestes pràctiques mafioses”. Asens i Montaner van detallar que els últims anys l’Ajuntament ha comptat uns 70 edificis comprats per fons d’inversió, i sospita que en una desena hi podria haver assetjament immobiliari. En aquests moments està investigant quatre d’aquests casos...
“Fins ara l’assetjament immobiliari era atacat principalment a través de la via penal –va explicar Asens–, però això comportava moltes dificultats. El procés administratiu és molt més àgil i obliga l’acusat a provar la seva innocència. Aconseguir una condemna per la via penal és molt més complicat”. De fet, els jutges es mostren reticents a castigar per mòbing un propietari que no arregla el pany del portal. En aquest mandat l’Ajuntament va denunciar per la via penal cinc suposats casos d’assetjament immobiliari. Quatre ja van ser arxivats.