Sanció rècord de la UE contra Google per abús de domini amb Android
La Comissió Europea ultima una multa que podria superar els 4.000 milions d’euros, la segona que imposa a la tecnològica
La Comissió Europea prepara la imposició d’una sanció rècord multimilionària, d’almenys 4.000 milions d’euros, a l’empresa Google, líder en els serveis a la xarxa. La multa respon a la política d’abús de posició dominant del gegant tecnològic amb el sistema operatiu de mòbils Android.
La UE sancionarà en les pròximes hores Alphabet, la societat matriu de Google, segons Reuters. L’agència explica que la mesura estava preparada per a la setmana passada però l’Executiu comunitari va decidir endarrerir-la per la visita del president dels Estats Units Donald Trump a Brussel·les per acudir a la cimera de líders de l’OTAN.
L’import de la multa pot fins i tot superar els 2.400 milions d’euros que se li van imposar el 2017, per haver afavorit de forma indeguda el seu sistema de compres en línia (Google Shopping) respecte a la resta de competidors i limitant la comparació de preus.
S’especula que aquesta vegada s’assolirien els 4.000 milions d’euros, segons el rotatiu belga Le Soir. No obstant això, segons les normes de la Unió Europea, la multa podria arribar a un màxim del 10% del volum d’ingressos global d’Alphabet. El 2017, la matriu de Google va registrar una xifra de negocis de 94.742 milions d’euros, amb la qual cosa la multa podria ascendir fins a prop de 9.000 milions.
Aquesta vegada a l’ull de l’huracà hi ha el sistema operatiu dels mòbils Android, creat per la societat californiana, molt popular als telèfons mòbils. El temor de la Comissió és que Google aprofiti la seva posició de lideratge (la seva quota de mercat als mòbils supera el 90% a Europa) per exercir un domini abusiu en el sector de la publicitat en línia.
L’argument de Brussel·les, després de les investigacions dutes a terme per la comissària europea de la Competència, Margrethe Vestager (que ahir a la nit va parlar amb el conseller delegat de l’empresa, Sundar Pichai), és que Google faria servir Android com a cavall de Troia per imposar els seus productes als dispositius.
Per exemple, l’empresa nordamericana imposa als fabricants que fan servir el seu sistema operatiu que instal·lin Google Play, un tipus de botiga virtual que permet, entre altres coses, comprar aplicacions. El mecanisme, a més, és pervers perquè aquesta finestra comercial de Google només es pot descarregar mitjançant el motor de cerca Google Search, que, al seu torn, només es troba amb el navegador Google Chrome.
Brussel·les considera que el sistema operatiu Android limita la competència
En resum, tot passa pel mateix canal.
I això seria només una part del problema. Perquè la Comissió també va detectar que Google oferia incentius fiscals als productors per convèncer-los a instal·lar Google Search.
Cal tenir present que Android és present en la majoria dels smartphones i tauletes. És una plataforma oberta a tots els desenvolupadors, que poden treballar i treure’n noves versions. És un dels arguments històrics de Google per demostrar que, lluny d’imposar res, el sistema ha permès en realitat una “democratització” de la telefonia, perquè com que no hi ha costos de desenvolupament els preus s’abarateixen.
Un altre debat és quins efectes podria produir la sanció. Des del punt de vista financer, l’impacte seria relatiu, per a una societat que factura 26.000 milions d’euros cada trimestre. I, d’altra banda, fins i tot si les aplicacions de Google deixessin de ser preinstal·lades en els aparells, moltes d’elles (Google Maps, YouTube, Chrome) són tan esteses entre els consumidors que tampoc no deixarien de fer-les servir. En tot cas, l’empresa de Mountain View tindria 90 dies per presentar al·legacions.
El motor de cerca es defensa afirmant que el seu sistema és obert als desenvolupadors