Potets amb trampa
Una oenagé denuncia l’alt contingut en sucre de les farinetes i demana a Sanitat que prohibeixi la publicitat de productes infantils malsans
Una oenagé denuncia que els potets de menjar processat per als nadons tenen un valor nutricional escàs i, en canvi, inclouen grans quantitats de sucre, més de 20 grams per cada 100 de farinetes.
Ens passem la vida analitzant què hem de donar de menjar als nostres fills, especialment quan són petits, conscients que el seu desenvolupament dependrà en part d’això. Sabem que el menjar casolà és molt millor que l’envasat, però la falta de temps fa efecte. La nostra consciència, llavors, l’aplaquem decantant-nos per aliments infantils que considerem saludables, productes que mostren nens feliços amb missatges que inciten a pensar en aliments naturals i, a sobre, avalats per organismes que tenen la confiança del consumidor... Però no. Pel que sembla no tot això és cert.
L’oenagé Justícia Alimentària (procedent de l’antiga Veterinaris sense Fronteres), amb seu a Barcelona, acaba de posar en marxa una campanya contra els aliments infantils, en concret contra les farinetes i potets, ja que són “altament processats, tenen poc valor nutricional, alguns són clarament malsans i tots estan molt allunyats de les bondats inqüestionables de l’alimentació casolana”.
La campanya, que inclou el vídeo El meu primer verí, es basa en la investigació duta a terme per membres de l’oenagé. Denuncien que és la gran estafa de l’alimentació infantil i que el principal problema d’aquesta mena de productes és que contenen alts nivells de sucre. Després d’analitzar-ne alguns, Justícia Alimentària assenyala que les farinetes, un dels aliments més consumits el primer any de vida del nen –“gairebé cinc quilograms per criatura concentrats en unes quantes setmanes”, assenyala l’informe– contenen entre 21 i 23 grams de sucres per cada 100 grams de mitjana. “Això significa que si un nen pren aquestes farinetes durant uns quatre mesos de vida ingerirà, només per aquest producte, gairebé 1,5 quilos de sucre”, indiquen des d’aquesta associació, que recorda que l’OMS recomana “encaridament” que en aquestes edats no es doni ni sucre ni sal. Ni poca ni molta: gens.
L’informe denuncia que el primer “truc” de la indústria alimentària consisteix en el fet que, “encara que els seus productes estiguin plens de sucre, aquest no sol aparèixer com a ingredient i, a més, s’etiqueten com a ‘0% de sucres afegits’”.
A aquesta falta d’informació s’hi suma el fet que aquests aliments es puguin adquirir a les farmàcies, cosa que els dona una aura de producte saludable, com també que hi figurin associacions professionals sanitàries que donen la idea que avalen aquests productes, diu l’oenagé. Aquest “enrenou”, prossegueix, s’explica per l’important negoci que hi ha al voltant dels nens i la seva alimentació: “A Espanya es facturen 500 milions d’euros i 60.000 tones de producte alimentari infantil. Això significa que cada família es gasta més de 300 euros anuals per nen en alimentació industrial, i que consumeix, per posar un exemple de producte, 94 potets anuals”.
Davant aquesta situació, Justícia Alimentària demana al Govern espanyol de prohibir la publicitat d’aliments malsans dirigits a la infantesa, que posi fi a la propaganda i venda d’aquests productes alimentaris en centres mèdics i farmacèutics, que reguli el conflicte d’interessos de les empreses en temes de salut i que es prohibeixi la participació d’organitzacions que tinguin conflictes d’interessos entre els seus objectius privats i públics en la presa de decisions sobre la salut pública.
“Si una criatura pren aquests aliments durant quatre mesos, ingerirà 1,5 quilos de sucre només per aquesta via”