Hora de moure Queipo
La Junta d’Andalusia i la Germandat de la Macarena coincideixen a actuar per retirar de la basílica les restes del general
Les restes del franquista Queipo de Llano seran retirades de la seva ubicació actual, a la basílica de la Macarena.
La possibilitat que les restes del general franquista Gonzalo Queipo de Llano abandonin la basílica de la Macarena, on actualment es troben en vista del públic, sembla cada dia més a prop. La Junta d’Andalusia finalment ha intervingut en una qüestió en què ha mirat cap a l’altra banda durant anys. La mateixa Germandat de la Macarena també sembla disposada a trobar una solució, fins ara posposada una vegada i una altra, coneixedora que l’aplicació de la llei de Memòria Històrica d’Andalusia els obliga a fer-ho.
La urgència amb què Pedro Sánchez vol exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos obliga que una Susana Díaz fins ara molt prudent en aquest tema es mogui. Ha calgut un impuls polític arribat des de fora perquè el Govern andalús reaccioni a una situació difícil, que fereix totes les sensibilitats, la dels qui defensen que es retirin les restes d’“un genocida” d’un immoble religiós i la dels qui asseguren que es tracta d’un recinte privat i d’una decisió que correspon als hereus del general i als germans macarenos.
Gairebé setanta anys després de la seva mort, la figura de Queipo de Llano continua sent molt controvertida a Sevilla. Per la major part d’historiadors i experts, és el principal artífex del triomf del cop feixista a Andalusia occidental i el màxim responsable de les matances franquistes a Andalusia. Un personatge que va sembrar de terror el sud d’Espanya, on es comptabilitzen 708 tombes il·legals amb uns 45.700 assassinats.
En canvi, pels seus descendents i els afins ideològics al franquisme va ser qui “va salvar Sevilla” de “caure sota el domini roig”. Segons els confrares més joves i els curts de memòria, era el governador que va impulsar el desenvolupament de la província i el Germà Gran d’honor que va aixecar amb els seus diners la basílica de la Macarena, exactament al mateix lloc on el 1936 s’ubicava la taverna anarquista més coneguda de la ciutat, esborrada a canonades de la faç de la terra.
Per l’enorme rellevància de la Macarena a Sevilla (13.600 germans) i per la sensibilitat que desperta la polèmica entre els confrares, Díaz ha abordat sempre aquest afer amb extrema prudència. Per això va sorprendre el comunicat que la Junta va emetre dilluns, en què va anunciar que es creava un comitè d’experts amb la missió d’emetre un informe, que serà “vinculant”, per decidir què es fa amb les tombes de Queipo de Llano i de la seva dona, Genoveva Martí.
“La presència de les restes de Queipo de Llano ha desfermat un debat social que ja transcendeix l’àmbit local. En aquest context, resulta clara la pertinència que una institució amb quatre segles d’història i arrelament a la ciutat, com és la Germandat de la Macarena, titular de la basílica, decideixi sobre la compatibilitat de la permanència en un espai de culte, de respecte i oració d’un dirigent del cop militar i de la dictadura franquista, que va firmar el ban de guerra pel qual es van assassinar milers d’andalusos i andaluses sense judici ni condemna, que atempta contra la dignitat de les víctimes i la reparació que reclamen, tant les mateixes víctimes com el moviment memorialista”, assenyala la nota de la Junta.
Encara es guarden als arxius de la Ser les al·locucions de Queipo a través de Ràdio Sevilla, en què incitava a la violació i l’assassinat amb frases com la següent: “Això està totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l’amor lliure. Ara almenys sabran el que són homes i no pas milicians maricons. No se’n deslliuraran per més que bramin i piquin de peus”.
Gairebé al mateix temps que el comunicat, el germà gran de la Macarena, José Antonio Fernández Cabrero, apuntava la solució que les restes fossin traslladades a un columbari que es crearà a l’interior de la basílica perquè hi reposin les restes dels germans que ho desitgin. “Podria ser una solució, però ara mateix no és la solució i no sabem si el tema durarà dies o dècades”, afegia.
En tot cas, Junta i Germandat neguen veracitat a les informacions en el sentit que ja s’ha tancat un acord. Juan Carlos Blanco, portaveu de la Junta d’Andalusia, va reiterar que la solució “passa pel comitè tècnic” i Fernández Cabrero va recordar que “encara s’ha de pronunciar la junta de govern de la Germandat i assolir un acord amb la família”.
La decisió de Sánchez sobre el dictador força que Díaz, fins ara molt prudent, es mogui en una qüestió polèmica