Macron vol la complicitat de patronal i sindicats davant les reformes

Després de diversos dies d’alegres celebracions –per la festa nacional del 14 de juliol i la victòria de la selecció francesa en el Mundial–, a Emmanuel Macron li va tocar ahir la crua realitat d’enfrontar-se als problemes reals del país. Per primera vegada des que va accedir a l’Elisi, fa 14 mesos, el president es va reunir amb els principals líders de la patronal i dels sindicats.

El cap de l’Estat va voler preparar el terreny per a les reformes molt importants i sensibles que són a l’agenda a la tornada de l’estiu. Afectaran, per exemple, el sistema públic de pensions i el subsidi d’atur. En els dos casos es preveu una forta resistència dels sindicats.

Tant els representants dels patrons com dels treballadors van constatar un canvi d’actitud en Macron. El van trobar més dialogant i més procliu a buscar compromisos. El mateix president va admetre que el seu primer any de mandat va imprimir una gran velocitat als canvis i que això va poder provocar tensions.

Macron va aconseguir imposar la reforma laboral i la dels ferrocarrils, malgrat les mobilitzacions. Potser ha interioritzat que assumeix un risc massa alt si continua endavant sense un mínim consens ni concessions. Ahir el president va insistir que vol “recolzar-se en les parts socials” per als seus objectius de transformació.

L’ambient en l’Elisi era molt diferent a la vigília. El palau presidencial es va omplir dilluns d’uns 3.000 convidats, convocats per complimentar la selecció de futbol. El clima d’eufòria del carrer es va encomanar a l’Elisi. Es va trencar el protocol. Hi va haver rialles, bromes i es va cantar en grup. Macron es va exaltar. Ahir van acudir al palau personatges que fan la vida difícil al president, com el líder del sindicat Confederació General del Treball (CGT), Philippe Martinez, promotor d’una vaga a la SNCF –la Renfe espanyola– que ha durat tres mesos i que ha estat un dels conflictes més estèrils de la lluita sindical, perquè la reforma ja és llei i no hi haurà marxa enrere en els punts essencials.

Martinez, d’origen espanyol, va anar combatiu a la trobada. Li va prendre la paraula al president pel que va dir en el seu recent discurs a Versalles, davant les dues cambres del Parlament. Llavors Macron, en velada al·lusió als sindicats més bel·ligerants, va recordar que “per repartir el pastís, primer hi ha d’haver pastís”. Martinez li va capgirar l’argument, al destacar que el pastís francès és molt gran i que n’hi ha alguns que se serveixen trossos molt generosos mentre la immensa majoria es conforma amb les engrunes.

El secretari general del sindicat Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT), Laurent Berger, va confirmar que hi haurà reunions preparatòries amb el primer ministre, Édouard Philippe, davant reformes com la del subsidi d’atur. La CFDT –en el seu origen, d’inspiració cristiana– és sempre més flexible i oberta a canvis de l’statu quo, mentre que la CGT –antigament pròxima als comunistes– sol ser més dura. Philippe va posar èmfasi en què la CGT es mantindrà ferma “en el repartiment de la riquesa”, la defensa de condicions dignes i el manteniment de serveis públics essencials com la sanitat. El cap de la patronal Medef, Geoffroy Roux de Bézieux, va afirmar que havia evocat la preocupació empresarial per les dificultats a reclutar personal idoni i pels canvis tecnològics.

El president promet ser més dialogant en projectes sensibles com les pensions i el subsidi d’atur