Els paramilitars nicaragüencs ataquen la ciutat de Masaya
Forces paramilitars van atacar ahir la ciutat de Masaya, una de les que més resistència han presentat al règim del president Daniel Ortega des que es van iniciar les protestes ara fa cosa de tres mesos.
Milicians encaputxats, avalats per policies, van obrir foc a les set del matí contra les barricades dels estudiants al barri de Monimbó. “Preguin per nosaltres”, va dir el líder d’una resistència que, armada amb morters casolans i bombes incendiàries, no va poder fer res per evitar l’avenç dels paramilitars al servei del president Ortega.
El cardenal Leopoldo Brenes, arquebisbe de Managua, va demanar al president que “aturi la matança” dels estudiants, mentre convocava tots els fidels a una oració permanent.
Daniel Ortega ha rebutjat la mediació de l’Església, que proposa eleccions anticipades el març del 2019 per superar el conflicte.
L’Aliança Cívica, formada per estudiants, empresaris i grups camperols, exigeix la renúncia de Daniel Ortega i de la seva dona, Rosario Murillo, que també és la vicepresidenta del país, als quals acusa d’haver instaurat una dictadura dominada pel nepotisme i també per la corrupció.
Ortega afirma que els estudiants són “terroristes” i Murillo va afegir ahir que també són “diabòlics”.
Federica Mogherini, cap de la diplomàcia de la UE, va exigir a Ortega “el final immediat de la violència, la repressió i les detencions arbitràries”.
El Govern dels Estats Units va fer el mateix.
Des del 18 d’abril, quan es van iniciar les protestes pacífiques, han mort 351 persones, segons l’agència Efe. Aquesta és la crisi sociopolítica més greu que ha patit Nicaragua des de la caiguda de la dictadura d’Anastasio Somoza el 1979 i la consegüent guerra civil.
La Comissió Interamericana de Drets Humans i l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans han acusat el règim nicaragüenc de cometre assassinats, execucions extrajudicials, maltractaments i possibles tortures als detinguts.
El cardenal Brenes va aconsellar a la població de Masaya que es tanqui a casa o en un lloc segur per evitar més morts. La ciutat, situada vint-i-nou quilòmetres al sud de Managua, estava ahir envoltada i assetjada, mentre les “forces combinades”, com es coneix els paramilitars, s’obrien pas gràcies a la superioritat del seu armament.
L’església catòlica insisteix al president Ortega perquè “aturi la matança” d’estudiants
La veïna població de Nindirí també va ser blanc de l’ofensiva del Govern, decidit a posar fi per la força a un moviment de protesta que ha estat essencialment pacífic.
Monimbó és un barri molt simbòlic, no només perquè ha estat epicentre de la resistència a Ortega, sinó també perquè als anys setanta va ser un dels primers que es va aixecar contra Somoza.
Paul Oquist, ministre de Polítiques Nacionals, va anar ahir a Brussel·les i en declaracions a l’agència France Press va dir que “el cop d’Estat” a Nicaragua havia fracassat i que ja no hi havia barricades.
Daniel Ortega, de 72 anys, va assumir la presidència després de la caiguda de Somoza, però la va perdre en les eleccions del 1990 davant una coalició antisandinista liderada per Violeta Chamorro. Abans de deixar el poder va saquejar molts béns de l’Estat. El temps va rentar la seva imatge i va guanyar les eleccions del 2006, i va ser reelegit el 2011 i el 2016. A l’abril va intentar retallar les prestacions de la Seguretat Social, mesura que va encoratjar les protestes. Nicaragua és un dels països més pobres d’Amèrica.