El recurs admès pel TC barra el pas a iniciatives unilaterals

Som on érem. El recurs d’inconstitucionalitat que ahir va admetre a tràmit el Tribunal Constitucional (TC) torna a pintar les línies vermelles del diàleg territorial on les va deixar marcades el govern del PP. La principal novetat de la impugnació –com ahir va anticipar La Vanguardia– és que aquesta vegada no inclou advertències al Govern i al Parlament sobre les possibles responsabilitats penals en cas d’incompliment. Però la base i la substància del recurs són les mateixes que van recollir les impugnacions de l’executiu de Mariano Rajoy contra diverses iniciatives sobiranistes de la legislatura passada. La moció aprovada el dia 5, per tant, pren el camí d’altres d’anteriors, i ahir va quedar suspesa amb l’admissió a tràmit del recurs.

El límit infranquejable es continua derivant de la inviabilitat de les iniciatives unilaterals, sobretot si el que persegueixen és l’exercici del dret d’autodeterminació. Aquest dret –ha dit el Constitucional i repeteix ara el nou recurs, aquesta vegada del Govern de Pedro Sánchez– no existeix, no està reconegut per la Constitució, que estableix amb rotunditat que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, i no és parcel·lable. El poble de Catalunya –argumenta l’advocat de l’Estat– no és subjecte polític per si mateix, esqueixat de la resta dels ciutadans espanyols. Per tant, la moció aprovada pel Parlament –sosté la impugnació– ha de ser primer suspesa i, després, quan es dicti sentència sobre el fons de la qüestió, ha de ser anul·lada, perquè persegueix l’objectiu de la independència atribuint a la Cambra Catalana facultats i competències que no té.

El recurs del Govern sosté que en la moció impugnada el Parlament assumeix, com en altres d’anteriors, la condició de “poder constituent de cara a la creació d’una república de Catalunya, ordenant al Govern de la Generalitat l’adopció de les mesures necessàries, cosa que inclou l’elaboració d’una Constitució, la creació d’estructures d’Estat, la inaplicació de les normes estatals a Catalunya i la desobediència a les institucions de l’Estat, en particular al Tribunal Constitucional”. I per tot plegat “estableix uns mandats clars” al Govern i a la ciutadania, amb un “contingut” que és “clarament” inconstitucional. El recurs subratlla que entre aquests mandats hi ha el d’elaborar en 90 dies un pla de mesures per “fer efectiu el contingut” dels

El Govern central diu que el Parlament torna a ignorar que la sobirania resideix en tot el poble espanyol

articles suspesos pel TC corresponents a diverses normes i lleis de caràcter social. El recurs estima que, en definitiva, el Parlament s’atribueix “un poder constituent capaç d’iniciar un procés rupturista que s’imposa unilateralment i que prescindeix de qualsevol respecte als principis que informen la Constitució espanyola i el sistema democràtic”,

La impugnació salva el punt 6 de la moció, en què s’insta el Govern a “elaborar i presentar, en el termini de sis mesos i perquè es tramitin, els projectes de llei o les normes que siguin procedents en cada cas per recuperar els drets i les llibertats que afecten d’una manera directa a la millora de la qualitat de vida de les persones, continguts als articles anul·lats pel Tribunal Constitucional”, des del 2015. El motiu és que s’entén que aquesta recuperació pot intentar-se i, si escau, aconseguirse per vies constitucionals.