TARONGES AFRICANES
Serà fàcil que aquest estiu ens beguem un suc de taronja natural en una terrassa per combatre els rigors de l’època i pensem que el gust deixa molt a desitjar. “El primer problema és que hem perdut la temporalitat en moltes de les coses que mengem. L’estiu no és temporada de cítrics.
Si queda alguna taronja fresca, serà de la varietat València late, que és molt àcida i només es fa servir per fer suc. I, en segon lloc, el més probable és que la taronja amb què estigui fet –independentment de l’època de l’any– sigui africana, amb una qualitat que està molt molt per sota de qualssevol de les que es conreen a València”, diu Hèctor Molina, agricultor i responsable de l’empresa agrícola Elements, a Vila-real (Castelló).
I no és un problema exclusiu de les taronges i les clementines. “Aquí hi ha molts defensors de la paella valenciana, però la bajoca –la mongeta típica que forma part dels ingredients de la paella– s’importa en un 60% del Marroc i un 90% del garrofó –un tipus de mongeta que també és típica de la recepta de la paella– ve de Xile i el Perú”, afegeix Molina.
Amb les taronges passa el mateix. La gran distribució té més interessos en la taronja africana que en la valenciana. “Hi ha una indicació geogràfica protegida (IGP) que les protegeix –les de les Terres de l’Ebre també en tenen una–, però no interessa promocionar-la perquè els rics valencians tenen interessos en la taronja africana”, assegura Molina. A més a més, a simple vista el consumidor comú ho té difícil per distingir-les, ja que són les mateixes varietats les que es conreen a banda i banda de l’Estret.
I no és només un problema de qualitat, sinó que, a més a més, “la UE permet que entrin al mercat europeu taronges amb un cultiu en què s’han utilitzat fins a 36 productes fitosanitaris que estan prohibits a la mateixa Unió Europea”, assegura aquest agricultor. Una mà d’obra molt més barata i “una política comercial que es basa en la compra de matèries primeres a canvi de mantenir interessos comercials a l’Àfrica” hi han fet la resta. “Per un quilo de taronges valencianes es paga en una botiga 1,50 euros, mentre que per 60 cèntims tens un quilo de taronges africanes”, explica el responsable d’Elements.
Segons Molina, el resultat de la suma de tots aquests factors és que a València cada dia s’abandonen vuit hectàrees de camps de cítrics, on ja no es conrea res”, cosa que ha provocat que ara mateix en tota la Comunitat de València hi hagi 800.000 hectàrees abandonades. “Si tenim en compte que una família de quatre membres, amb un projecte d’autoconsum, només necessita una hectàrea per autoproveir-se, això vol dir que aquestes 800.000 hectàrees podrien alimentar tres milions de persones”, assegura Hèctor Molina.
Com que ningú no conrea els camps de taronges, “actualment l’edat mitjana del productor de cítrics se situa en els 73 anys”, diu Molina, que amb 41 anys és tota una excepció. “Abans del 2007, quan el pare moria, l’hereu encara aguantava els camps una temporada, però al cap d’uns quants anys els abandonava. Ara, si algú hereta terres cultivables, les deixa immediatament. València és l’única regió que abandona camps”, es lamenta Molina.
De tota manera, aquest empresari i agricultor també reconeix que aquesta situació es dona perquè “els agricultors, per exemple els de la plana de Castelló, han dedicat un 95% de la superfície cultivable al monocultiu dels cítrics i pràcticament al monoproducte”, la clementina. A la Plana es produeixen entre un 65% i un 75% de totes les clementines a Espanya, i “els productors acaben saturant el mercat, de manera que al final es paguen uns preus baixíssims”, diu Molina.
A l’horta valenciana cada dia s’abandonen vuit hectàrees de camps de cítrics, on es deixa de produir qualsevol tipus de cultiu