Dues dones i un destí
El corresponsal d’un diari de Madrid, excel·lent periodista i millor col·lega, exclama: –Què els doneu a Barcelona?! A l’escenari d’un auditori de la Universitat de Nova York –ple a vessar, 400 assistents?–, l’alcaldessa Ada Colau només es pot sentir afalagada pel bon cartell que té la seva ciutat.
L’ambient és jove i progre. A l’entarimat hi ha Colau asseguda al costat d’Alexandria OcasioCortez, de 28 anys i d’origen hispà, l’aire més fresc entre els demòcrates dels Estats Units. Té gairebé assegurat l’escó al Congrés al novembre –serà la dona més jove d’arribar al Capitoli de Washington–, després de golejar a les primàries un dels legisladors més poderosos al seu partit.
A una i l’altra les reuneix, en aquesta vetllada de dilluns, la seva capacitat per remar a contracorrent de l’establishment. La seva capacitat de rebutjar l’statu quo facilita l’abraçada combativa d’Ada Colau i Alexandria OcasioCortez.
El públic les rep amb una ovació i un xivarri més propi de les estrelles del rock & roll.
Amy Goodman, la conductora i cofundadora del programa Democracy now, les presenta. “Una és la primera alcaldessa de Barcelona i l’altra ha provocat un sisme als Estats Units”. Totes dues sintonitzen la mateixa ona. Es nota que hi ha proximitat després d’haver crescut a la forja de l’activisme.
Coincideixen en la crítica a la socialdemocràcia com a factor que ha impulsat el nacionalisme del trumpisme als EUA o el ressorgiment del feixisme al Vell Continent. Conjuguen amb una repulsió idèntica el tracte immoral del president Trump als immigrants quan separa els nens de les seves famílies. Aquí, tot i això, Colau, alcaldessa d’una metròpolis d’acollida, apuja la licitació.
“Europa fins i tot és pitjor que la política de Trump. Ell separa famílies, però a Europa es condemna a morir al Mediterrani”.
Ocasio-Cortez acull orgullosa que se li digui socialista, que consisteix “a no deixar cap pobre enrere; no hi ha cap altre moviment per la dignitat en aquest país”, diu. “He anat al territori a expressar-me contra el cinisme de la política, parlant del que preocupa la gent”, subratlla.
Colau, que fa una estona a la tribuna global de l’ONU ha acusat els especuladors de posar fi a la vida de les ciutats, remarca que no només és la primera alcaldessa. “Soc de família humil, treballadora. Sempre havien governat les elits, encara que fossin d’esquerres”, recalca.
A primera fila s’hi asseu Ernest Maragall, avui conseller, però un dels principals regidors de Barcelona quan Colau anava pel carrer arremetent contra el govern de la ciutat. Maragall, que també ha participat a l’ONU, se’n va abans d’hora. Té cita amb un grup de catalans. Veu frustrat el seu intent de lliurar un regal a OcasioCortez. Al final, una altra persona dona a un dels seus assessors el llibre Dies que duraran anys (versió en anglès), de Jordi Borràs, sobre l’1-O. A l’altre costat de l’Atlàntic, i només fa unes hores, un intolerant ha agredit Borràs.