Gest de l’Ajuntament cap a la comunitat jueva amb el carrer Ben Adret
No només serà un canvi al nomenclàtor, és una mica més: el carrer de Sant Domènec del Call passarà a dir-se Salomó Ben Adret, la qual cosa equival a dir que deixarà d’evocar un sagnant pogrom per reivindicar una figura central de la cultura jueva de Barcelona.
La modificació ja està aprovada pel ple del districte de Ciutat Vella i s’esperarà a una data emblemàtica per fer-la efectiva. El primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, i la regidora del districte, Gala Pin, es van reunir ahir amb els representants de les comunitats jueves de la ciutat per formalitzar el fet, que havien sol·licitat per carta a l’alcaldessa els representants d’aquestes associacions.
És un carrer estret, però en el seu moment va ser el centre del barri jueu medieval de la ciutat. Hi havia les carnisseries kaixer i al seu voltant s’ubicaven les sinagogues. Als segles XIII i XIV la comunitat jueva era, aproximadament, el 10% de la població de Barcelona i destacava pel nivell dels seus metges, juristes i comerciants, a més d’agrupar els prestadors, perquè ni cristians ni musulmans no podien exercir aquesta activitat per imperatiu de la seva religió. Era el carrer major.
Però tot va canviar l’agost del 1391. El dia 5 es va iniciar l’assalt al barri, que va durar fins al 8. Van ser assassinades almenys 300 persones, els cadàvers de les quals van ser llançats en pous. Els supervivents es van haver de convertir per força o abandonar la ciutat. Després del pogrom, el carrer va passar a dir-se Sant Domènec, en homenatge al fundador de l’ordre dels dominics.
Pisarello va declarar ahir que el nom “recorda un fet infaust i era inacceptable en una ciutat on la comunitat jueva té una presència important i és molt activa”. El canvi “és un acte de reparació en un moment en què la intolerància, antisemitisme, islamofòbia i noves formes de feixisme són presents a Europa”.
Ara el carrer es dirà Salomó Ben Adret, que és una figura central de la cultura jueva barcelonina. Va viure entre el 1235 i el 1310, i va ser rabí de Barcelona durant 40 anys. Nascut en una família de prestadors, es va dedicar a l’estudi i va ser un de jurisconsults i talmudistes principals de l’època, arribant a fundar la seva pròpia acadèmia. Com a responsable d’assumptes jueus, va servir tres reis: Pere II, Alfons II i Jaume II.
Les relacions entre l’Ajuntament i les comunitats jueves no sempre han estat plàcides i van viure una última crisi amb la visita de l’activista palestina Leila Khaled a la ciutat, el maig passat. Ara el Consistori ha tingut un gest cap aquesta comunitat i elimina el record d’un pogrom que va erradicar els jueus de Barcelona durant segles.