Rissaga mortal
El variat catàleg d’esdeveniments meteorològics a les Balears capta l’atenció dels experts
Un turista alemany va morir dilluns després de ser arrossegat per una ona a la cala de ses Egos, situada a la zona de Cala d’Or, a Santanyí (Mallorca). Va ser la letal conseqüència d’una rissaga, un esdeveniment meteorològic que va provocar onades de metre i mig. Les Balears registren altres fenòmens atmosfèrics peculiars com ara caps de fibló, medicanes i remolins.
El turista (de 53 anys) va ser víctima de la rissaga quan estava de vacances amb la seva dona i els seus dos fills. La família mirava d’accedir al mar a través d’unes escales situades en unes roques al costat d’una zona de xalets, però la violenta marea va arrossegar el pare i els seus dos fills fins al mar. La mare va aconseguir rescatar un dels nens, però el seu marit i l’altre nen van desaparèixer en l’onatge. Posteriorment el pare va ser tret de l’aigua inconscient, però els esforços del personal sanitari per salvar-lo van ser infructuosos.
Ha estat l’últim embat de les rissagues, unes onades d’entre 70 centímetres i un metre d’alçària causades per les ràpides oscil·lacions del nivell del mar i que preferentment passen en ports, cales i zones d’aigües tancades. Fins i tot hi ha casos en què aquestes elevacions arriben als dos metres, cosa que provoca inundacions costaneres. “És com si es llancés una pedra sobre el mar que produeix ressonàncies”, diu Tomeu Rigo, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya.
Les rissagues solen tenir lloc al port de Ciutadella, i com que és molt estret i està orientat al canal de Menorca (entre les illes de Mallorca i Menorca), ha patit alguns dels seus efectes més violents. “En zones del canal de Menorca és on les oscil·lacions poden tenir una repercussió més gran”, afegeix Rigo. Així va passar el 2006 i el 1984 a Ciutadella, on hi va haver aquestes típiques oscil·lacions que fan que els vaixells baixin (i gairebé toquin terra) i pugin en sobtats i bruscos moviments que provoquen desperfectes a les embarcacions.
La velocitat d’aquestes ones depèn de la profunditat del fons marí. “Amb 80 metres de profunditat mitjana, les onades es propaguen a 100 km/h, i si no hi ha tanta profunditat, les onades van més lentes”, explica Agustí Jansà, exdelegat d’Aemet a les Balears.
Aquesta mena d’esdeveniments meteorològics es deu al pas de pertorbacions amb descensos bruscos de la pressió atmosfèrica, causants de fortes oscil·lacions de l’aigua. També les propicien vents forts, com els temporals de llevant. “La trobada entre l’aire càlid que prové de l’Àfrica i els vents forts del Mediterrani genera una oscil·lació de pressió que té una resposta
Un meteotsunami causa la mort d’un turista i inunda zones de Mallorca
marina en forma d’ona petita, que s’amplifica i arriba a la costa”, afegeix Jansà.
Un segon fenomen meteorològic vistós a les Balears és el cap de fibló o mànega, que constitueix un petit tornado, amb la seva clàssica forma d’embut o tub que penja d’un núvol tempestuós. Es tracta d’un fort remolí d’aire ascendent cap a la base del núvol. Aquest tub es pot anar allargant o acostant-se a la superfície del mar o a terra, i en aquest últim cas es pot parlar de tornado. “En general, la majoria dels caps de fibló o trombes marines no arriben a tocar terra a la nostra zona geogràfica, tot i que de vegades ho aconsegueixen i originen fortíssims vents i grans destrosses”, segons exposa Jeroni Lorente, catedràtic emèrit de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB). De tant en tant les Balears registren pertorbacions semblants als ciclons tropicals. Per això, s’ha encunyat el terme medicane (contracció del terme anglès mediterranean hurricane).
Els medicanes es veuen afavorits per les aigües càlides, com els ciclons tropicals al Carib i el Pacífic, però la seva estructura és diferent i la seva severitat és més baixa.
Però hi ha alguna diferència. “Mentre que els ciclons tropicals són sobretot pertorbacions d’aire càlid, els medicanes es poden generar amb aire fred en altura a partir de les borrasques o depressions típiques de les nostres latituds; tot i això, amb la influència del Mediterrani evolucionen a estructures similars als huracans”, afegeix el catedràtic Lorente.
L’estudi d’aquest fenomen (i el seu possible increment a causa de l’escalfament de la Terra) és una nova línia d’investigació en la meteorologia, afegeix el professor.
A més, els remolins són molt freqüents a l’estiu a les platges de les Illes Balears. La sorra s’escalfa i s’aixeca una bombolla d’aire molt càlid que atreu aire al voltant en forma de girs que poden arribar als 50-70km/h (amb aixecament de para-sols inclosos). Tot i això, aquesta és una situació local i de curta durada (de vegades inferior a un minut), gens comparable a les estructures de les trombes o els tornados.
Els experts empren el neologisme ‘medicane’ per designar els ciclons de baixa intensitat