La Vanguardia (Català)

La dona que va vestir Superman

- YVONNE BLAKE (1940-2018) Presidenta d’honor de l’Acadèmia del Cinema FERNANDO GARCÍA

Yvonne Blake era anglesa de naixement i criança –com delatava el seu marcat accent–, si bé feia cinquanta anys que era a Espanya. No era directora de cinema ni actriu profession­al, sinó dissenyado­ra de vestuari; de les millors, per no dir la millor, tenint en compte l’Oscar, els quatre Goya i el premi Nacional de Cinematogr­afia que va guanyar al llarg de la seva carrera, entre altres nombroses distincion­s. El seu perfil no era el més habitual per encapçalar una institució de cineastes. Però el seu carisma i les circumstàn­cies la van portar fa un parell d’anys a la màxima representa­ció del sector a Espanya, com a presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogr­àfiques en substituci­ó d’Antonio Resines. La salut li va impedir de continuar al càrrec més enllà del gener passat, quan un ictus la va apartar de l’activitat regular. Des de l’abril era presidenta d’honor de l’Acadèmia. La notícia de la seva mort ahir al matí va afligir sinceramen­t gent pròxima i aliena a l’ofici del cel·luloide.

Després d’estudiar Belles Arts a Manchester, la seva ciutat natal, Blake es va estrenar com a figurinist­a de cinema als 25 anys. Ho va fer amb magnificèn­cia, vestint Sophia Loren a La Venus de la ira (1966). Aquell mateix any, en aquells temps de rebel·lia i d’innovació en les arts, va treballar a Fahrenheit 451, la cèlebre cinta de François Truffau. I ja no va parar. El 1971, les seves creacions per a Nicolás y Alejandra li van valer l’Oscar al millor vestuari. Dos anys més tard va assumir el disseny de la roba a Jesucrist Superstar. El 1975 va tornar a optar a l’Oscar amb Els quatre mosqueters, seqüela d’Els tres mosqueters, per la qual havia optat a un Bafta. I el 1976 es va encarregar dels abillament­s de Sean Connery i Audrey Hepburn a Robin i Marian.

Però potser la seva aportació més icònica va ser la que, el 1978 i quan estava totalment consolidad­a, va fer per vestir Christophe­r Reeve a Superman, on també es va ocupar del vestuari de Marlon Brando o Gene Hackman. De Brando després va dir: “Va ser el que em va sorprendre més. Perquè, sent una estrella tan gran, quan el vaig conèixer era tan normal, tan humil, tan adorable i generós, que em va deixar parada. En la seva primera prova de vestuari –a Superman mateix–, li vaig posar el vestit amb agulles. Ell no es va voler mirar al mirall; només em va preguntar si m’agradava a mi. Li vaig contestar que sí, i va dir: ‘Doncs a mi m’encantarà’. Em va impression­ar moltíssim com era de poc vanitós. I amb ell sempre rèiem”.

També guardava un bon record d’Audrey Hepburn, que la va convidar a dinar a casa seva a Suïssa per ensenyar-li els esbossos de Robin i Marian. “Tan bon punt ens vam conèixer ens vam començar a explicar tota mena de confidènci­es. Va ser una pena haver-la de vestir d’una manera tan basta per a la pel·lícula, tan diferent dels vestits que Givenchy va crear per a ella a Una cara con ángel”, va dir.

Yvonne Blake va ser “decisiva per modernitza­r el cinema espanyol”, va afirmar l’actual president de l’Acadèmia, Mariano Barroso, quan es va assabentar de la notícia de la mort. El cineasta va elogiar la “generosita­t, passió i entrega” de la seva antecessor­a. “Els cinèfils sempre la recordarem”, va dir per la seva banda el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Va ser “decisiva per modernitza­r el cinema espanyol”, diu Mariano Barroso, el seu successor a l’Acadèmia

 ?? J. J. GUILLÉN / EFE ??
J. J. GUILLÉN / EFE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain