David Martín
Les dues seleccions de waterpolo creixen i aspiren a tot, amb els ulls posats en els Jocs de Tòquio 2020
SELECCIONADOR DE WATERPOLO
La selecció espanyola masculina de waterpolo que dirigeix David Martín (41) va trencar nou anys de sequera sense penjarse una medalla. Gràcies al tècnic barceloní, l’equip ha madurat, és competitiu i dibuixa un futur prometedor.
Amb què es donaria per satisfet, el dia 28, quan s’acabi l’Europeu?”, preguntava aquest diari a David Martín el dia abans del debut en el campionat, el seu segon torneig gran al capdavant de la selecció masculina. La resposta íntegra va ser:
–Em donaré per satisfet si veig que l’equip ha crescut molt, que estem en la línia de crear un grup molt fort per als Jocs del 2020, i si és amb una medalla seria culminant. Però sobretot vull veure que l’evolució va molt de pressa, que tothom vegi que aquest equip no té res a veure amb el de l’estiu passat. Si fem això, estic convençut que podem guanyar una medalla.
I així ha estat. Els seus desitjos s’han fet realitat. El vaticini i l’anhel es van complir; la selecció masculina va fer un pas endavant,
“Aquesta generació té la qualitat i el talent per donar moltes alegries si manté el treball i la il·lusió”
de gegant, en el seu creixement, i es va penjar una plata amb gust d’or. “Hem fet un Europeu molt brillant, que ha de servir per creure, per saber que, si fem les coses bé, podem competir amb qualsevol. L’objectiu és créixer cada any més”, deia el seleccionador, convidant a somiar en gran.
Després de l’Europeu ja toca pensar en els reptes immediats: el Mundial 2019 (a Gwangju, Corea del Sud), l’Europeu 2020 (a Budapest) i els Jocs de Tòquio, la gran cita per a les dues seleccions. En el cas de la masculina, l’encaren havent entrat en una nova dimensió, havent trencat una frontera mental, havent-se espolsat un complex tenallador: s’han demostrat que són capaços de lluitar per les medalles. I guanyar-les. I amb l’equip renovat, rejovenit, més fort, les perspectives són optimistes.
La plata europea guanyada a les Picornell ha d’obrir el camí: “Quan Espanya trenqui la barrera de guanyar una medalla estic segur que pot arribar un cicle guanyador, d’estar sempre lluitant per les semifinals. Cal arribar a aquest punt, cal trencar aquesta maledicció, i l’equip mentalment anirà cap amunt”, deia Martín, amb la seva dosi de psicòleg. Per tant, s’hauria d’obrir una fase il·lusionant per a la selecció. Tant pel salt mental, anímic i de confiança, com per l’evolució natural d’un grup en creixement, format per aquesta barreja justa de veterans i de joves. “És una selecció amb un marge de millora molt gran, amb una combinació molt bona de jugadors amb experiència i joves, que han demostrat que poden competir contra tots”, comentava Dani López Pinedo, el més veterà (38), que no descarta continuar a la selecció: “Si em volen i en tinc la motivació, continuaré. Fins a Tòquio? Aniré veient com estic; si el cos em respon, i sobretot el cap”.
Un grup de 13 jugadors amb una mitjana de 26,4 anys, en què s’observen dues generacions dispars, sense terra mitjana: els cinc veterans per sobre dels 30 (Pinedo, Perrone, Mallarach, Fernández i Minguell) i 8 joves de menys de 25 (Munárriz, Lorrio, Larumbe, De Toro, 24; Cabanas, 23; Tahull, Bustos, 21, i el nen Granados, 19). “Podrem lluitar per més medalles, no sé si habitualment, però segur que tindrem més oportunitats. A aquests joves la història els donarà alguna cosa gran”, augura Pinedo.
Ara bé, per continuar a l’elit i optar a l’or “caldrà treballar molt, cada dia; no sempre un equip jove creix”, adverteix Felipe Perrone, que continuarà a la selecció. “Ara ens hem de creure que podem, però sobretot hem de tornar a ser humils, treballar, millorar”, recepta Martín. El tècnic confia que la seva selecció podrà “estar de manera més contínua en la lluita per les medalles”, però amb la dificultat afegida que ara “hem tret el cap, la gent ja ens ha vist, ja es parla que Espanya ha tornat, de manera que cada vegada serà més difícil”. Tanmateix, té un pressentiment: “Estic convençut que aquesta generació té la qualitat i el talent per poder donar moltes alegries, si manté el treball, la il·lusió i la convicció”.