Arthur arrenca amb gol

El brasiler sorprèn en el debut per la seva habilitat per portar el ritme del Barça i marcant un gran gol

El primer amistós de la gira del FC Barcelona pels Estats Units, en què es va enfrontar amb el Tottenham, va servir per descobrir les qualitats d’Arthur Melo, el jove migcampista brasiler de 21 anys fitxat aquest estiu al Grêmio i que, a més de jugar en la seva estrena com un veterà blaugrana, va fer un golàs per l’escaire.

ESPORTS

Qui matina fa farina, diu el refranyer. Doncs Arthur Melo va posar fil a l’agulla des de ben d’hora, des del primer dia. El primer amistós de la gira pels Estats Units (2-2 contra el Tottenham) va portar l’agradable sorpresa del debut del migcampista brasiler. No és que no desentonés, és que no va semblar pas el seu primer partit. Va ser com si fes molts anys que viu en l’ecosistema barcelonista. Va arribar a l’oficina i ja coneixia l’ofici.

Arthur, de 21 anys, ve amb la lliçó apresa. Amb prou feines va fallar dues passades (27 de bones amb un 93% de correcció) en 45 minuts excel·lents, amb espurnes de classe, en què va portar el temps del joc, va destriar quan filtrar passades interiors i quan havia d’assegurar la possessió endarrerint la pilota per a un company de cara, i es va oferir constantment com a home lliure per ajudar en la construcció.

Per arrodonir l’estrena, l’ex del Grêmio va marcar un golàs: va controlar la pilota i se la va orientar amb la planta de la bota per buscar l’escaire de Gazzaniga, tercer porter dels spurs, amb un gran cacau amb la dreta. “Rafinha m’ha donat una pilota boníssima i jo he encertat amb el xut”, deia amb humilitat. Es fixa en l’escola de quatres del Barça (no és casual que hagi escollit aquest dorsal per dur-lo durant la gira), però en aquesta fuetada des de la frontal també va recordar Rakitic.

Va valer la pena posar el despertador abans que sortís el sol a Barcelona només per comprovar que aquesta vegada, per fi, sembla que el Barça sí que ha fitxat el migcampista que feia anys que necessitava.

Des de juny del 2015, amb l’adeu de Xavi, el club blaugrana ha anat a les palpentes per trobar un constructor del joc. De vegades més per una qüestió d’actitud que no pas per un problema d’aptitud. Va fer figa Arda Turan, fitxat per la gestora en plena campanya electoral i que va decebre per la seva poca implicació i fins i tot poques ganes de triomfar. André Gomes va ser una oportunitat de mercat que es va posar a tir, però no ha aportat ni físic ni conduccions ni gols... i això que d’oportunitats no li han faltat. A Denis Suárez se’l va repescar però continua donant futbol amb comptagotes, intermitent, amb la sensació que es deixa el millor a dins. El perfil de Paulinho desentonava molt més que els tres anteriors i curiosament va ser el més rendible; l’únic que es va fer indispensable, sobretot a domicili. El súmmum va ser que es quedés a la banqueta en la desfeta de l’Olímpic de Roma. A més, el brasiler només ha durat un any abans de tornar a la Xina.

Per això és tan important que Arthur comenci a marcar els ritmes des d’ara mateix. Per això, amb la marxa d’Iniesta al Japó, el club va decidir pagar una mica més (31 milions més 9) per incorporar-lo ara i no esperar al gener, quan estava acordat el traspàs.

Ja al Brasil Arthur destacava perquè era un futbolista molt influent, capaç de canviar la filosofia de l’aguerrit Grêmio per un estil de toc, però ahir no li va tremolar el pols a l’hora d’agafar la batuta del Barça.

Jugant de 6 (com Xavi), es va envoltar de Sergi Roberto, que va actuar de migcentre, va combinar amb Rafinha, extrem dret, i també va semblar sortit de la Masia, com el de Reus i el fill petit de Mazinho, que va assistir Munir en l’1-0 (m. 14) i Arthur en el 2-0 (m. 29). Fins i tot quan va entrar el joveníssim Riqui Puig (18 anys) –per la lesió d’André Gomes– es van avenir. “Estava tranquil, no m’he posat nerviós. Estava més ansiós que nerviós, perquè tenia moltes ganes de jugar amb la samarreta del Barça. És un somni. Sempre m’ho imaginava i he treballat perquè això passi. Soc molt feliç. Debut amb gol i victòria. Millor... impossible”. Tot i que després el Tottenham va igualar a la segona part (2-2), Arthur va acaparar elogis: “N’espero molt, d’ell. No m’agrada comparar, però té aquell toc de Xavi. Me’l recorda per la manera que toca la pilota i com la passa”, es va aventurar Rafinha. També a l’entrenador li va agradar el que va veure: “És un jugador que pensem que ens aportarà molt i ja ho ha demostrat; tenir la pilota, donar-nos sortida amb l’esfèrica, arribar a zones de xut i fer un gol com el que ha fet”, el va felicitar Ernesto Valverde. Arthur és dels que ha matinat.

En 45 minuts va demostrar perquè, sense Xavi ni Iniesta, un migcampista com ell és tan important DOBLEMENT FELIÇ “Tenia moltes ganes de jugar amb la samarreta del Barça i he debutat amb gol. Millor... impossible” Es va entendre amb Sergi Roberto, que va actuar de migcentre, amb Rafinha i fins i tot amb Riqui Puig