Sembla carn, però no ho és
Existeixen les possessions diabòliques? Designat per encàrrec del Papa, el rector de Roses parla de la maldat en l’home
La direcció d’Aliments i Medicaments dels Estats Units ha donat el vistiplau a la venda d’una hamburguesa vegetal que té gust i aspecte de carn, tant que fins i tot sagna si és poc cuita.
El mal instal·lat al cor de les persones genera falta d’amor. Les persones que ho pateixen no se senten bé i compliquen tot el que toquen. Causen mal. De vegades, l’arrel d’aquesta malaltia es troba en preocupacions o inquietuds –aquells petits dimonis que oprimeixen més d’un– però i si hi hagués alguna cosa més: una maldat provocada per alguna força diabòlica?
Discernir si la persona té un problema psicològic o psiquiàtric o, en canvi, està posseït per una força maligna és precisament la tasca que durà a terme el rector de la parròquia de Roses i Palau-Savardera, Josep Puig. Aquest capellà ha estat designat pel bisbat de Girona com a exorcista de la diòcesi. I com a tal, si considera que està davant una possessió d’aquesta índole, farà un ritual litúrgic per alliberar l’afectat.
Josep Puig no és l’únic que exerceix aquest servei. A Vic, el 13 de juliol passat, va ser elegit com a exorcista el sacerdot Joan Prat, i a Barcelona hi havia des del 2007 Juan José Gallego –dominic, sacerdot i doctor en Teologia–, que ha estat substituït recentment.
El dret canònic preveu la figura de l’exorcista i hi ha moltes referències sobre esperits malignes en el mateix Evangeli. “Renuncies a Satanàs, a les seves obres i a les seves deduccions? És la possible pregunta de les promeses del baptisme. Per tant, es dona per descomptada la seva existència”, considera Puig. “De vegades hi ha tanta malícia que sembla impossible que de la mateixa naturalesa humana surti tanta maldat. Hi ha d’haver alguna cosa més que indueixi a aquest mal”, afegeix el sacerdot, que afronta amb expectació aquesta nova tasca, que començarà al setembre.
Assegura que no és ni psicòleg ni metge psiquiatre. I que, després d’escoltar atentament les persones que el visitin, resarà per elles i els promulgarà unes paraules. Una fórmula que està recollida en un llibre del mateix Vaticà i, que Puig, de 60 anys, encara no té a les seves mans. El que sí que sap és que l’oració, el símbol de la creu i l’aigua beneïda no faltaran en aquest ritual.
Però quins dots té aquest sacerdot que no tinguin d’altres? El prevere elegit, segons l’article 1171 del dret canònic, ha de ser “pietós, docte, prudent i amb integritat de vida”.
De manera que seguint la directiva del Vaticà, que demana que cada diòcesi tingui un exorcista –en moltes no n’hi havia i per això l’han hagut de crear–, Francesc Pardo, el bisbe de Girona, va considerar que Puig era la persona indicada. “Si ho encomana el bisbe, s’ha de fer. No vaig saber dir que no”, apunta el sacerdot. Per a ell, distingir si la persona està posseïda o no serà la principal dificultat que haurà d’afrontar com a exorcista.
Segons el bisbat de Girona, aquests nomenaments són una manera de “posar ordre a un tema que es podria escapar de les mans perquè qualsevol es podria atribuir aquestes capacitats. Si la persona no està preparada humanament, en lloc de resoldre el problema el podria empitjorar”. L’ordenació eclesial ho deixa ben clar: “Ningú no pot fer legítimament exorcismes a posseïts si no ha obtingut una llicència expressa de l’ordinari del lloc”.
Amb la seva decisió, el papa Francesc (que procedeix d’Amèrica Llatina, on les possessions demoníaques i els exorcismes són més presents en les creences populars) vol, a més, fer visible l’existència del mal, en contraposició al bé, l’acollida i la generositat de la religió catòlica. Que cap aspecte de la vida d’una persona –entesa com una globalitat– no es quedi sense ser “ajudat o salvat”. “Hi ha tres dimensions: física, psíquica i espiritual. Un triple vèrtex en què totes tenen un paper important en el benestar i la felicitat o el malestar i el patiment”, apunten des del bisbat, que demanen que no “es faci una interpretació estricta de la paraula dimoni”, pròpia del llenguatge bíblic de l’època, sinó que sigui “més àmplia i oberta”.
Puig, com la resta d’elegits, compaginarà les seves tasques habituals de la parròquia amb la d’exorcista. “Ja ho anirem veient. Tant de bo que no faci falta!”, adverteix.
L’aigua beneïda, l’oració i el símbol de la creu formaran part del ritual per treure els esperits malignes