El rival de Lula
El magistrat ha arribat més lluny que ningú en la lluita contra la corrupció al Brasil gràcies a la compra de testimonis
Darrere l’empresonament de l’expresident brasiler Lula da Silva hi ha el jutge Sergio Moro, un magistrat que no té objeccions a fer servir gairebé qualsevol mitjà al seu abast per combatre el clientelisme secular que caracteritza la política al Brasil.
El jutge Sergio Moro té 45 anys i és un fanàtic del rock dur, així com dels còmics de L’home aranya i Superman. I, després del seu extraordinari protagonisme en la investigació anticorrupció, Lava Jato (Renta Cotxes), molts el qualifiquen –bé sigui amb reverència bé sigui amb sorna–, com un superheroi i un rockstar.
Format a Harvard i homenatjat repetidament als EUA, Moro és, tot i això, un peix gros en un bassal jurídic relativament petit: la ciutat provincial de Curitiba, al sud conservador del Brasil. És el centre neuràlgic de la megaoperació jurídica que pretén desmantellar les gegantines xarxes de corrupció clientelar, el modus vivendi de la política brasilera des de sempre.
Moro ha forjat un disciplinat esperit de cos amb els fiscals de Curitiba i coneix personalment els caps de la policia federal responsables de l’empresonament de Lula. Ha fet servir amb mestria els mitjans de comunicació per mobilitzar l’opinió pública a favor de la investigació sobre una xarxa il·legal de finançament de partits i suborns personals en l’entorn de la petroliera brasilera Petrobras i diverses constructores, entre les quals destaca Odebrecht.
Un cop, fins i tot va filtrar als mitjans l’enregistrament d’una conversa privada entre Lula i Dilma Rousseff quan la llavors presidenta brasilera va voler incorporar Lula al seu gabinet per protegir-lo davant l’avanç dels intrèpids fiscals de Lava Jato. Els advocats de la defensa de Lula també han denunciat que Moro donés llum verda a la col·locació de micròfons a les seves oficines.
Moro ha arribat més lluny que cap altre jutge en la llarga història d’investigacions anticorrupció, gràcies a l’ús abundant de col·laboracions premiades, que abans estaven prohibides al Brasil. S’han firmat acords per reduir les penes de 120 presumptes delinqüents a canvi que delatin d’altres. Són molts sobretot quan es considera que només 100 persones han estat sentenciades.
En el cas de l’apartament a Guarujá es critica Moro per fonamentar la seva condemna a Lula en el testimoni d’executius de la constructora OAS que han confessat pagar suborns i volen reduir les seves penes. La condemna “es basa exclusivament en un testimoni que va dir que va arribar a un pacte de corrupció amb un tercer en nom de Lula, una acusació que va ser desmentida per aquest tercer”, va dir un portaveu del bufet de Teixeira Martins a São Paulo, que defensa Lula .
Són mètodes polèmics i cada vegada més experts jurídics es mostren perplexos. “Hi ha moltes irregularitats; té una proximitat amb fiscals i amb la policia que no són pròpies d’un jutge”, afirma Thiago Bottino, catedràtic de Dret de la fundació Getulio Vargas en una entrevista a Rio de Janeiro.
Moro es defensa citant els poders fàctics i interessos creats als quals s’enfronta i la necessitat de trencar pactes de silenci. Lluny d’optar per una discreció més gran així que creixen les crítiques, va amb freqüència als EUA per rebre premis. En una de les seves visites a Washington, organitzada per la cambra de comerç Brasil-Estats Units, es va deixar fotografiar amb un candidat de l’oposició conservadora al Partit del Treball (PT).
El passat dia 8, tot i això, el jutge superheroi va caure en la trampa parada pel seu principal adversari. Aprofitant que estava de guàrdia un jutge simpatitzant de Lula, tres diputats del PT van presentar una sol·licitud d’habeas corpus. El jutge –Rodrigo Favreto– va acceptar la petició i va enviar una ordre a la policia federal de Curitiba perquè posessin en llibertat “de manera immediata” l’expresident. Moro estava de vacances a Portugal i, per tant, incapacitat per intervenir. Amb tota seguretat, l’ordre hauria estat anul·lada l’endemà, dilluns 9, quan els altres jutges tornessin a la feina. Però Moro no es va poder quedar de braços plegats. Va trucar als fiscals i la policia federal a Curitiba per dir-los que no complissin l’ordre judicial, i Lula no va sortir de la presó.
Desenes d’experts jurídics han advertit que un jutge que està de vacances no en pot contradir un altre, i menys si aquest encapçala un tribunal d’instància més alt que el seu. És la quarta vegada que Moro ha desobeït ordres d’un tribunal superior. Però no ha estat sancionat. A llarg termini, les irregularitats poden passar factura, adverteix Bottino. “Tenim molts casos al Brasil d’investigacions anticorrupció anul·lades a causa dels errors del jutge”.
La corrupció clientelar ha estat el modus vivendi de la política brasilera des de sempre Moro és amic de fiscals i policies, i comet moltes irregularitats, segons el catedràtic Bottino