L’esquerra resisteix al Brasil
Els sondejos somriuen a Lula, tot i que és difícil que aspiri a la presidència
Una enorme pancarta vermella anuncia que “Les lliçons sense Lula són frau”. Està adornada amb el retrat de l’expresident brasiler i penja de la façana de la seu sindical dels treballadors metal·lúrgics a San Bernardo do Campo, als afores de São Paulo. Amb la planta de Volkswagen com a teló de fons, aquest edifici va escenificar el 7 d’abril passat l’èpic adeu de l’expresident Luiz Inacio Lula da Silva abans del seu polèmic empresonament.
Aquell dia, després d’un discurs desafiador del veterà líder d’esquerres, centenars de treballadors van intentar obstaculitzar que sortís de la seu sindical enfrontant-se als seus propis guardaespatlles. Però finalment l’expresident va pujar a l’helicòpter militar que el portaria a Curitiba, centre neuràlgic de la investigació anticorrupció Lava Jato (Renta Cotxes) que ha sacsejat el sistema polític brasiler els últims anys i sobretot el Partit del Treball (PT) de Lula.
Aquella nit, Lula, que entre el 1976 i el 1980 va ser president d’aquest mateix sindicat, dormiria en una cel·la de 15 metres quadrats al quart pis de la presó de la policia federal.
Gairebé quatre mesos després, encara hi és, condemnat per presumptes delictes de corrupció i blanqueig de diners, relacionats amb el presumpte regal d’un modest apartament, a la ciutat de platja de Guarujá, a 40 quilòmetres de São Bernardo. El jutge Sergio Moro, que encapçala la investigació, considera que el pis va ser un regal d’agraïment per obres públiques adjudicades a la constructora brasilera OAS, involucrada en l’escàndol de la petroliera Petrobras. Tot i que hi ha poques proves concloents, els múltiples intents d’aconseguir l’habeas corpus per a Lula han caigut en sac foradat. Encara no s’han esgotat els recursos –queda apel·lar davant els dos tribunals suprems al Brasil– però pocs creuen possible que no quedi exclòs de la campanya electoral.
Malgrat això, les protestes van en augment i el sindicat és al capdavant. “No veig una decisió jurídica que col·loqui Lula en el joc electoral; això ja està decidit”, afirma Wagner Santana, president del sindicat, durant una entrevista a la seu. Però alguna cosa ha canviat els últims mesos: “La dreta ha perdut la seva capacitat de mobilització. Nosaltres, en canvi, sempre podem mobilitzar la nostra gent”.
Potser Santana infravalora el poder de convocatòria dels grups de la nova dreta com el Moviment del Brasil Lliure, al qual han retirat la seva pàgina de Facebook aquesta setmana a causa de l’ingent volum de falses notícies que generava. És més, reconeix que fins i tot a San Bernardo, un dels set municipis industrials a São Paulo coneguts com a ABC, que fa mig segle van donar a llum el moviment sindical brasiler, “la població es divideix a parts iguals a favor i en contra de Lula”. Però a dos mesos de la primera volta de les eleccions presidencials, és possible que el pèndol s’hagi desplaçat uns centímetres a favor del maltractat Partit dels Treballadors.
Durant els anys de les grans manifestacions contra la corrupció que exigien la destitució de la llavors presidenta Dilma Rousseff, del 2014 al 2016, va caure en picat la popularitat de Lula, el president més admirat de la història, que va governar entre el 2003 i el 2011. Mentrestant, Sergio Moro s’ha convertit en un heroi nacional.
Tot i això, els últims mesos, ha passat una cosa interessant. El missatge que intenta transmetre el PT que Lula és la víctima d’una guerra jurídica contra l’esquerra sembla que estigui calant en una part l’electorat. Fa un any, només un 15% dels brasilers valoraven negativament Moro. Ara és un 40%. En el mateix període la percepció negativa de Lula ha caigut d’un 60% a un 45%, segons un sondeig d’Ipsos/Estadao. Malgrat una ordre judicial, que li prohibeix rebre visites de periodistes, Lula encara lidera els sondejos a dos mesos de les eleccions.
Els pèssims resultats econòmics del Govern de Michel Temer també ajuden. Molts brasilers no perdonaran mai a Lula la seva passivitat o complicitat amb la corrupció. Però un ampli segment de l’electorat més humil té prioritats més urgents. Recorda amb enyorança aquells anys que la pobresa extrema va caure d’un 24% a un 7%, i va treure de la misèria 32 milions de persones i 30 milions més de la pobresa en un sentit més ampli. “Hem fet marxa enrere a un ritme de vertigen”, explica Marcelo Neri, economista de la Fundació Getulio Vargas. La renda mitjana de la família brasilera, per exemple, ha caigut un 14% entre el 2015 i el 2017.
El pla del PT, ordit a la mateixa presó de Curitiba durant una sèrie de visites dels líders del partit, és registrar l’expresident com a candidat abans del 15 d’agost i esperar una decisió del Tribunal Suprem Electoral, probablement la segona setmana de setembre. Si es rebutja
La dreta populista aconsegueix suports entre els brasilers que titllen Lula de corrupte La renda mitjana de la família brasilera ha caigut un 14% entre el 2015 i el 2017
la candidatura, es recorrerà al Tribunal Suprem Federal. La decisió final es pot prendre només dies abans de la primera volta, el proper 7 d’octubre. Si, tal com sembla probable, Lula en queda exclòs, un nou candidat, probablement l’exalcalde de São Paulo Fernando Haddad, el substituirà, com un d’aquells avatars que ja s’utilitzen a les campanyes electorals.
De moment, encara que no sigui el que els metges ni els psicòlegs aconsellarien a un supervivent de càncer de laringe de 72 anys que va perdre la seva dona fa només 14 mesos, “la presó és una excel·lent plataforma electoral per a Lula”, segons ha escrit Elio Gaspari a O Globo.
Ho va ser també l’abril de l’any 1980 quan l’aleshores líder del sindicat dels metal·lúrgics va anunciar des d’aquesta mateixa seu la famosa “vaga contra la carestia”. Lula va ser empresonat durant 30 dies per atemptar contra l’ordre públic. Just quan va ser alliberat, va ser elegit líder del nou partit de l’esquerra, el PT. Després, va haver d’esperar 22 anys per ser elegit president de la república. “Les vagues van tenir un clar vessant polític. Els treballadors i els sectors més progressistes a l’Església catòlica van ser clau per tombar el govern militar
El PT defensarà fins al final la candidatura de Lula i no descarta que torni el 2022
(1964-1985)”, explica Santana.
Lula havia arribat a la zona industrial de petit després de migrar amb la seva mare i germans. Igual com tants milions de persones, van fugir de la fam al nordest rural.
Lula va treballar primer d’enllustrador a Guarujá. Després, als 14 anys, va aprendre l’ofici de torner i va començar a treballar en una planta de tractors. “No tenia formació política però tenia intuïció, olfacte, capacitat per indignar-se davant els abusos dels treballadors immigrants; i encara en té”, diu Santana.
Lula també té visió a llarg termini. A la presó ha llegit L’elit del retard, el nou llibre del sociòleg d’esquerres Jessé Souza, però qualsevol diria que ha elegit Els quaderns de la presó d’Antonio Gramsci. “La decisió de mantenir a Lula com a candidat fins a l’últim moment i demostrar la seva innocència és perquè es vol recuperar el valor simbòlic del seu principal actiu”, assegura un vell col·laborador seu. “Si perden aquestes eleccions, poden guanyar les del 2022”.