El president impune (de moment)
Moltes de les coses que va fer o va dir Donald Trump des que va anunciar la seva candidatura a la presidència fins que es va alçar amb la nominació republicana a la convenció de Cleveland haurien enfonsat qualsevol candidat. Moltes de les coses que va fer o va dir el candidat Donald Trump des que va obtenir la nominació fins a les eleccions haurien d’haver propiciat la seva derrota davant Hillary Clinton.
Moltes de les coses que ha fet o dit des que és president l’haurien d’haver acostat perillosament al processament i remoció del seu càrrec (impeachment )o haurien arruïnat les seves possibilitats de reelecció. I, tanmateix, és obvi que res d’això no ha passat i que Donald John Trump, de 72 anys, és ara com ara el favorit per obtenir la victòria en les eleccions presidencials del 3 de novembre del 2020.
Com a possibles raons del fenomen cal citar, en primer lloc, l’extraordinària capacitat del personatge per fixar l’agenda, desviant l’atenció de l’opinió pública d’una qüestió incòmoda a un altre tema. La recent cimera de Hèlsinki, en què va semblar fiar-se més de Vladímir Putin que de les seves pròpies agències estatals de seguretat, es va saldar amb un clamorós fracàs personal, però de seguida se les va enginyar per enganxar-se amb el Govern iranià. Que això propiciés un perillós intercanvi de declaracions i un increment del preu del petroli és el de menys, el més important és que Hèlsinki va passar a un segon pla.
Però hi ha altres raons de pes per les quals la popularitat del president no es ressent o, com a mínim, no baixa més. Per exemple, molts nord-americans creuen que el seu país suporta unes inversions en defensa –l’OTAN seria l’exponent més evident– molt superior al que li correspon. Hi ha un poderós argument en el sentit que les empreses xineses poden invertir i instal·lar-se on vulguin, però que les empreses occidentals sempre tindran a la Xina un paper secundari o al dictat del que decideixi el soci local.
En fi, molts economistes admeten que la globalització ha portat pèrdua de llocs de treball i reduccions salarials en diversos sectors industrials del món desenvolupat. És evident que les guerres comercials no són la resposta adequada; ben al contrari, poden agreujar el problema. Però així mateix és evident que esgrimir l’espantall que els socis comercials dels Estats Units no juguen –no juguem– net, té molt recorregut en l’imaginari local.
Òbviament, tot això pot canviar. La llarga i minuciosa investigació de la trama russa que està duent a terme el fiscal especial Robert Mueller ja ha propiciat nombrosos processats i les seves conclusions prometen ser demolidores per al president. D’una gravetat potencialment més gran és l’aparent decisió del seu advocat personal de tota la vida, Michael Cohen, de col·laborar amb la fiscalia de Manhattan en la investigació dels draps bruts del primer mandatari. D’això ja n’hem tingut un aperitiu, la difusió a la cadena CNN d’una conversa gravada en què Michael Cohen sembla rebre de Donald Trump l’ordre de comprar
Trump és, ara com ara, el clar favorit per guanyar les eleccions presidencials del 3 de novembre del 2020 La recessió pot arribar als EUA abans de les presidencials, i d’aquí ve el nerviosisme de Donald Trump
per 150.000 dòlars el silenci d’una exmodel de la revista Playboy amb què aparentment va tenir un embolic el 2006.
I, tanmateix, l’obstacle més gran per a la reelecció de Donald Trump pot raure en una qüestió bastant més prosaica, l’evolució de l’economia del país. Si es prolonga fins a l’estiu del 2019, estaríem davant l’etapa d’expansió de l’economia nord-americana més duradora des que n’hi ha estadístiques.
La majoria dels gestors de fons consultats pel Bank of America, publicava el Financial Times, creuen que la recessió arribarà als Estats Units al segon semestre del 2019 o a començaments del 2020, poc abans de les pròximes eleccions presidencials. D’aquí ve el nerviosisme amb què Trump afronta el calendari d’alces de tipus d’interès que preveu la Reserva Federal. Plus ça change...