Torna a casa un segle després
Noruega es prepara per rebre el ‘Maud’, l’últim vaixell de l’explorador Roald Amundsen
La nau ara rescatada havia estat semienfonsada al Canadà des del 1931
Navegant: així és com el Maud, l’últim vaixell del mític explorador noruec Roald Amundsen, acaba de celebrar el seu primer centenari. I això tot i haver passat els últims 87 anys semienfonsat sota les aigües d’una remota badia del nord del Canadà. Després de superar nombrosos impediments, la nau va ser rescatada fa un parell d’anys i ara es troba en ruta cap a Noruega, on arribarà d’aquí pocs dies i rebrà finalment l’homenatge que es mereix.
Per als noruecs, els grans aventurers polars de començaments del segle passat són motiu d’orgull nacional i una de les parts més glorioses de la seva història. Per això, la idea que un dels vaixells més emblemàtics que van utilitzar s’estigués podrint sota les aigües de l’Àrtic no agradava a ningú.
Amundsen el va fer construir el 1917. Ja s’havia convertit en el primer a creuar el pas del Nord-oest (1906) i el primer a conquerir el pol Sud (1911) i en aquell moment planejava una altra expedició a l’Àrtic amb la idea, aquesta vegada, d’arribar al pol Nord. Però els vaixells que havia fet servir fins aleshores, el Gjøa i el Fram, estaven en males condicions, i va decidir encarregar-ne un de nou. El va batejar amb el nom de Maud en honor a la reina consort, esposa del Rei Haakon VII.
L’expedició va sortir de Noruega a l’estiu del 1918. El seu objectiu era navegar cap a l’extrem nord i deixar el vaixell deliberadament encallat en el gel per convertir-lo en una espècie d’estació científica flotant, mentre intentaven arribar al pol Nord en avionetes carregades a bord.
Els tripulants del Maud van passar diversos anys a la deriva en el gel àrtic i no van aconseguir mai assolir el pol, de manera que l’expedició no va arribar a obtenir l’atenció pública merescuda. Però les investigacions sobre la naturalesa, el clima i la vida de la regió que van poder dur a terme sí que van ser d’inestimable valor i rebrien reconeixement mundial anys després de la mà de l’oceanògraf Ulrik Sverdrup, que era qui hi havia al capdavant dels treballs científiques de l’expedició.
Assetjat pels seus creditors, Amundsen va haver de vendre el vaixell el 1925. El va adquirir una companyia anomenada Hudson Bay. Primer es va convertir en magatzem i després en estació de ràdio fins que, el 1931, es va enfonsar parcialment al port de Cambridge Bay. Part de la seva estructura continuava visible des de la costa, amb la qual cosa aviat es va convertir en una autèntica atracció turística.
Els noruecs van intentar recuperar el vaixell a la dècada dels noranta. Però aleshores la nau també havia adquirit valor històric i cultural per al Canadà. No va ser fins al 2011 quan la promotora noruega Tandberg Eiendom va aconseguir tirar endavant un pla concret i més realista per salvar-la.
“Hem hagut de superar molts desafiaments, començant pel permís per poder treure el vaixell del Canadà, ja que estava protegit”, explica el líder del projecte, Jan Wanggaard, en una entrevista amb
La Vanguardia mentre navega al costat del Maud entre Islàndia i Noruega, molt a prop ja de la seva destinació final.
Ateses les condicions glaçades pròpies de la zona, el rescat s’ha hagut de fer per fases, d’estiu a estiu. “El primer, va ser analitzar l’estat i la posició exacta del vaixell per definir la millor manera de portar-lo a la superfície sense que patís desperfectes”, detalla. Després, van comprar un remolcador i una estructura submergible especialment dissenyada per a l’operació i els van portar fins aquesta remota regió de molt difícil accés. “Va ser un viatge llarg que va durar un altre estiu sencer, en unes condicions del gel difícils”, recorda.
Finalment, el 2016, van aconseguir treure’l a la superfície i el 2017 va començar el seu llarg viatge de tornada a Noruega. Aquell estiu, els rescatadors van aconseguir superar l’estret pas del Nord-oest i conduirlo fins a Grenlàndia, on la nau ha passat aquest últim hivern. Finalment, fa cosa d’un mes, van reprendre l’última part del viatge que està conduint-lo fins a Vollen, a prop d’Oslo, el mateix municipi que el va veure néixer un segle enrere.
La companyia Tandberg Eiendom, que és originària d’aquesta mateixa zona, s’ha fet càrrec de totes les despeses i també construirà un museu especialment dedicat al Maud, semblant al que ja tenen el Fram i el Gjøa.
A falta de tomba, els vaixells que va utilitzar Amundsen són una de les poques maneres que tenen els noruecs de retre homenatge al seu heroi, que va desaparèixer el 1928 mentre sobrevolava l’arxipèlag de Svalbard a bord d’un hidroavió.