Fi de curs amb aroma electoral
El curs polític acaba tan tensat com va començar i, tot i que el seu desig és esgotar la legislatura, tant Sánchez com Torra es poden veure impel·lits per raons molt diferents a avançar les eleccions. No hi haurà treva estiuenca
El país se’n va de vacances amb l’economia amb senyals de clara millora i amb la política feta pols. Ens assemblem cada dia més a Itàlia. El tsunami polític dels últims mesos ha deixat el país esgotat i convenen uns dies de pau i reflexió davant una tornada que també serà intensa. La política espanyola s’ha acostumat a viure en la inestabilitat amb el final del bipartidisme però necessita un Govern central fort que prengui les mesures que la societat necessita. Fa molt de temps que la debilitat dels diferents executius està ajornant abordar temes urgents com les pensions, la dependència energètica, la digitalització o el conflicte territorial, per esmentar-ne només uns quants. Després d’un inici fulgurant, Pedro Sánchez comença a assumir la dificultat d’intentar governar amb només 84 diputats. I ha deixat caure ja el primer avís mitjançant la ministra portaveu Isabel Celaá: “Ningú no està pensant a avançar eleccions tot i que ningú no resistirà més enllà del que és raonable”. Les bones intencions de Sánchez d’aguantar tot el temps que pugui es veuen amenaçades per diversos factors. L’essencial és la poca fiabilitat dels socis que el van ajudar a guanyar la moció com ja es va veure en la votació del sostre de despesa. La caiguda de Marta Pascal al capdavant del PDECat és una mala notícia per al seu projecte perquè s’imposa la radicalitat de Carles Puigdemont que preferiria tenir Albert Rivera o Pablo Casado a la Moncloa. El que faci el PDECat acabarà arrossegant Esquerra que no vol passar per massa pragmàtica i perdre així influència en la seva batalla a Catalunya pel lideratge del sobiranisme. Ningú no vol aparèixer com a moderat no fos cas que puguin ser acusats de traïdors. Una segona contrarietat per a Sánchez és justament l’agressiva actitud de l’oposició. Casado, a diferència de Saénz de Santamaría, pot fer la seva política lliure de lligams i complexos pel que va fer el PP en l’època de Rajoy. Ell formava part del partit però no del Govern i pot fer una oposició tan frontal com la que fa Rivera, que no té res de què penedir-se o desdir-se perquè no ha governat mai. En aquest context, el conflicte present del taxi o el que està a punt d’esclatar als aeroports seran dos toros de casta molt difícils de torejar per al nou govern socialista. L’exhumació de Francisco Franco o qualsevol altra iniciativa que pugui executar la fontaneria monclovita del bon jan d’Ivan G. Redondo no pot tapar totes les vies d’aigua que es poden produir. El Govern central no trobarà gaire solidaritat en la resta de partits en totes aquestes qüestions.
Mentre Barcelona apareix col·lapsada per una protesta de centenars de taxistes des de divendres a la tarda davant l’estupor de tots els ciutadans, el missatge que li envia el sobiranisme al Govern central és demanar-li les competències del sector i la foto de la casa de la República a Waterloo. Puigdemont se sent més fort que mai després de les decisions de la justícia alemanya i el naixement de la Crida per la República. Davant un Govern socialista que intenta desinflamar la relació amb l’Executiu de Quim Torra i posa en relleu el diàleg com és el fet de tornar a reunir aquest dimecres la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat, Puigdemont continua en la seva línia i li recorda a Sánchez que el temps se li acaba. Entre la residència de Waterloo amb l’escut oficial de la Generalitat amb la llegenda República Catalana i les peticions de Casado perquè el Govern torni a aplicar l’article 155 hi ha tot un món en què el president socialista ha de transitar. Gens fàcil. Però pitjor serà quan comenci el judici contra els líders sobiranistes a finals d’any. La foto d’aquell banc dels acusats farà mal a la imatge internacional d’Espanya i de passada continua alimentant el discurs de Puigdemont. A Sánchez no li pot quedar cap altra opció que avançar eleccions davant l’evolució del conflicte català i la dificultat d’aprovar els pressupostos. Al seu torn a Catalunya, el Parlament ja ha tancat les portes fins a l’octubre després que les diferències entre JxCat i ERC obliguessin a suspendre l’últim ple. Aquestes desavinences són les que poden propiciar també l’avançament electoral. Torra tindria l’excusa perfecta per fer-ho i intentar guanyar Ciutadans i incrementar la seva diferència amb ERC. Sigui com sigui, la inestabilitat és molt lluny de superar-se.