La recepció de l’art
A Carcassona un artista ha intervingut amb unes vistoses ratlles grogues que formen figures sobre portals i muralles
Ahir va acabar l’enèsim Tour de França, probablement l’espectacle esportiu més panoràmic del món. Res no s’hi assembla, perquè circuits, estadis i pavellons poden ser gloriosos, però el Tour travessa un país, monitoritzat per càmeres fixes i mòbils dalt de motos, helicòpters i avionetes. Ja fa anys que l’organització han transformat la realització de les imatges en un macroreportatge turístic de França, en una versió contemporània del paisatgisme que admet tota mena d’aproximacions a les diverses realitats d’un país: el patrimoni monumental, la capacitat d’emprenedoria dels municipis que travessa i el fragor enfervorit de les cavalcades o rues populars. Hi ha poques coses comparables que mobilitzin tantes capes diferents d’una societat. Per això és un espectacle televisiu de primera, sobretot en les etapes de muntanya, que capta públics molt diversos. Sempre he estat aficionat al ciclisme. Mon pare va córrer amb el gran Cañardo i de nen vaig posar a la carta de reis sengles subscripcions a les revistes Miroir du cyclisme i Vélo. Llegeixo amb fruïció les cròniques de Xavier Garcia Luque i durant tot el juliol tinc sintonitzat Teledeporte (i La1) a l’ordinador mentre treballo avançant els mots encreuats de l’agost. És molt difícil retransmetre ciclisme en directe sense fer-te pesat o absent. Dins de tot, trobo que el tàndem Carlos de Andrés i Perico Delgado ha aconseguit una complicitat que fa més passadores les transmissions. Comparats amb els equips que retransmetien els partits de futbol del Mundial són mel. El seu respecte pels corredors és proverbial i notable la capacitat de trenar el relat amb el que veuen, el que els envien els espectadors i el que els comenta el ciclista convidat.
El penúltim diumenge de Tour, en passar els corredors per la bella ciutat medieval de Carcassona, les càmeres van mostrar una vistosa intervenció artística sobre les muralles. Tot de grans ratlles grogues que formen figures sobre la pedra. De Andrés, en el seu paper de guia dels paisatges que mostren les càmeres, va informar que l’obra es diu Cercles concèntrics excèntrics i la signa l’artista suís (del Ticino) Felice Varini. Així celebren el 20è aniversari de Carcassona com a patrimoni de la humanitat segons l’Unesco. Les llampants figures grogues hi seran fins al setembre. Em va cridar l’atenció que Delgado comentés, en el seu to de bromista blanc, que si algú gosava fer una cosa així amb el seu aqüeducte, a Segovia la gent s’enfadaria molt. De Andrés no va fer cap comentari i a mi em va pujar una glopada de superioritat moral que gairebé em va arribar a la gola. Però no va passar d’allà, perquè llavors vaig recordar l’episodi de la façana del Liceu i com van reaccionar alguns notables de la societat barcelonina quan Frederic Amat va presentar el seu projecte d’intervenció artística i vaig pensar que a tot arreu hi ha fang quan plou.