Una llum al revolt d’Angrois
Les víctimes commemoren els cinc anys de la tragèdia alleujades perquè el Congrés investiga i hi ha alguns imputats
Cinc anys després de la catàstrofe ferroviària d’Angrois en què va morir el seu germà, la Gema va tornar de Santiago després de participar dimarts passat en els actes commemoratius de la tragèdia amb una sensació “diferent” de la d’anteriors aniversaris. “Em reconforta veure que tant d’esforç i tanta pancarta donen resultat”, assenyala aquesta madrilenya en referència al fet que la comissió d’investigació ja ha començat a caminar al Congrés i també que hi ha set imputats en la causa judicial, després del fallit intent de tancar-la amb el maquinista com a únic presumpte culpable de l’accident en què van morir 80 persones i hi va haver 144 ferits.
Per a la Gema també resulta encoratjador veure “nerviosos i tensos” als que ella i la resta de la Plataforma de Víctimes del tren Alvia 04155 assenyalen com a responsables de la falta de seguretat de la línia i d’obstaculitzar que s’indagués el que va passar.
Els primers cinc anys de la tragèdia ferroviària més gran de la història recent d’Espanya van dibuixar un panorama ambivalent. Continua sense fer-se la investigació tècnica independent que va reclamar l’Agència Ferroviària Europea en un informe demolidor de fa dos anys. Després de la seva conclusió, tot i que el contingut encara no era públic, l’Audiència provincial d’A Coruña va esmenar tota la seva doctrina anterior i, en l’últim moment, va ordenar la reobertura del sumari, que va desembocar en la imputació d’alts càrrecs d’Adif i Renfe i de tècnics de la consultora pública Ineco.
Aquell gir en el sumari va provocar una nova demora, que se sumen a les que hi va haver per un canvi de jutge i diferents retards en el lliurament de la documentació. Al desembre s’esgota la vigent pròrroga de la instrucció, que es podria renovar. No hi ha, per tant, cap previsió de quan es pot celebrar el judici. D’aquesta manera les demandes dels afectats, que es poden resumir en veritat i justícia, amb l’assumpció de responsabilitats polítiques i penals més enllà de l’evident culpa del maquinista, no han estat ateses. Tot i això, el panorama va canviar amb la intervenció de la UE i la crisi interna socialista de l’any passat, que va fer que s’aixequés el veto del PSOE i el PP a la creació de la comissió d’investigació al Congrés.
Com altres familiars dels morts, els supervivents del sinistre i el seu entorn, abans d’aquesta marxa a la tarda al revolt d’Angrois, la Gema va participar al matí en la manifestació que va sortir de l’estació a la qual l’Alvia de la línia Madrid-Ferrol no va arribar mai en aquella vigília del dia de Galícia i de l’apòstol Sant Jaume. La marxa va acabar a la plaça de l’Obradoiro, segons el guió que es manté des del 2014, quan en el primer aniversari la plataforma es va rebel·lar contra la decisió de la Xunta d’homenatjar els afectats concedint-los la màxima distinció de la comunitat autònoma.
Aquell reconeixement honorífic tenia l’aval d’una de les dues associacions de víctimes, que es va acabar diluint mentre cobrava força la línia de més reivindicació de la plataforma, sota el lideratge de la llavors diputada autonòmica del PP de Madrid Teresa GómezLimón i l’enginyer informàtic Jesús Domínguez.
Domínguez va ser el primer compareixent de la comissió d’investigació, que presideix el diputat del PDECat Feliu Guillaumes. Hi va denunciar tant la falta d’un sistema de seguretat automàtic en la línia, que havia estat inaugurada dient que era d’alta velocitat, com la gestió posterior de l’accident. “Durant cinc anys, la maquinària de l’Estat ha treballat per eximir la responsabilitat dels qui van ser negligents, tractant per tots els mitjans de llançar tota la culpa a l’última baula de la cadena, el maquinista, evitant qualsevol tipus de responsabilitat i contaminant l’opinió pública amb mentides”, s’afirma en el comunicat emès per la plataforma en l’aniversari.
En aquell text les víctimes assenyalen quatre decisions clau, el canvi del projecte original del revolt, quan era ministre el socialista José Blanco; la desconnexió del sistema de seguretat Ertms, sota el mandat de la popular Ana Pastor; la desatenció d’avís del perill que va donar el cap dels maquinistes d’Ourense dos anys abans i la falta de l’avaluació de riscos que exigeix la normativa europea.
“Em reconforta veure que tant d’esforç i tanta pancarta donen resultat”, assenyala la Gema, esperançada