Les pizzes de la revolta
Un restaurant cuina per als pakistanesos, que reparteixen arròs mentre expliquen el conflicte
La pizza a domicili serà sempre nostra. Com des de fa tres nits, i els seus dies, la Gran Via de les Corts Catalanes és la Gran Via dels taxistes de l’àrea metropolitana. Prova d’aquesta pertinença, d’aquest “d’aquí no ens mouran”, és que dissabte al capvespre, quan la gana es deixava notar, la líder de l’emissora Happy Taxi va telefonar a una cadena de menjar ràpid. “I on vol que li portem les pizzes, senyoreta?” La taxista va mirar al seu voltant, va somriure al mig centenar de companys asseguts en aquell lloc privilegiat de la ciutat i va respondre: “Miri, les pizzes me les porta al passeig de Gràcia, a la cantonada amb la Gran Via, al costat de la font. El repartidor veurà un parell de taules de càmping i diverses cadires. Som allà”. I allà continuaran fins que, com reivindiquen, “es compleixi la llei d’un VTC per cada 30 taxis i no posin en risc el pa dels nostres fills”.
Cada cert nombre de taxis hi ha un grup reunit al voltant d’una taula portàtil per passar la segona nit. Gairebé ningú no dorm, llevat dels pakistanesos, amb un nivell d’organització que té tot el sector bocabadat i meravellat. Ocupen el tram del passeig de Gràcia que hi ha just per sota de la Gran Via. En aquest punt estratègic de la ciutat han muntat el seu centre d’operacions, des del qual es dona menjar calent a uns 500 pakistanesos en cada torn.
Syed Junaid, de 29 anys i veí de l’Hospitalet, és un dels líders del sindicat Packtaxi, que agrupa els 1.800 taxistes pakistanesos amb llicència a l’àrea metropolitana. Parla mentre liquida a cullerades un exquisit arròs picant que ha arribat fins allà en diverses cassoles gegants. “Hem procurat encarregar els àpats a diferents restaurants perquè ningú no en tingui el monopoli. El primer dia ens va cuinar un local del Paral·lel, i avui un de l’Hospitalet”. Han fet un pot que van omplint. Han encarregat tant de menjar que encara reparteixen aigua freda i arròs calent entre els altres taxistes i qualsevol curiós, d’aquí i d’allà, que se’ls acosti a preguntar. “És bo que sàpiguen per què som aquí. Que els puguem explicar per què lluitem. Si compartint un plat ens entenen i ens fan costat, molt millor”, apunta Atiq Amjad, de 22 anys i a punt de començar a treballar amb el taxi del seu germà, que el 2016 va comprar la llicència per 150.000 euros amb un crèdit.
Hi ha una consciència general, en tot el manifestòdrom, que les protestes han aconseguit el miracle d’unir com mai el col·lectiu negre i groc. “No havia parlat mai tant amb els taxistes pakistanesos. Reconec que estava ple de prejudicis, que sempre els vaig veure com una amenaça, però aquests dies m’han demostrat que estan al meu vaixell, que són valents i que seran els últims d’abandonar la nau”, explica l’Antonio, de Cornellà, que s’ha acostat fins a la zona dels pakistanesos a prendre un te.
Han cobert el terra amb una catifa vermella enorme i allà dormiran per torns, mentre d’altres estan de guàrdia. En un altre tram de la Gran Via, sortint de la ciutat en direcció al Besòs, a l’altura de Pau Claris, un grup mata el temps jugant a cartes sobre unes caixes de cartró. Els ànims estan caldejats. Ja és la tercera vegada que dos vehicles VTC, amb una càmera de televisió al seient del copilot, circula a pas lent pel lateral de la Gran Via. “Digue’m tu què volen? Què estan buscant? Provocar? Que els barrem el pas i ens les tinguem, com l’altre dia a l’aeroport? Allò va estar malament, molt malament, i el pitjor és que van aconseguir la imatge de violència que buscaven”, reflexiona un dels taxistes atent a la partida.
Alguns han vingut a la protesta amb les famílies. Prop del carrer Balmes una nissaga de taxistes ja té preparats els para-sols per a l’endemà. Vindrà tota la família, entre ells l’avi de 80 anys en cadira de rodes, per solidaritzar-se amb el fill i el net, taxistes. “Lluito per la dignitat dels meus fills i per la dels fills dels que pugen al meu taxi. O diem no a la precarització o ens n’anem tots a la merda”, sentencia un altre conductor, emocionat.