Sobre disrupció digital, lleis i taxis
La tecnologia ha evolucionat més de pressa que el regulador, i sense normes tenim desordre
Resulta ja insuportablement evident que quan diem que el fet digital és disruptiu no ens referim a la seva capacitat d’aportar innovació tecnològica als processos o als negocis, sinó a la seva capacitat de transformar la societat. Com bé diu Greg Satell en un article recent, la tecnologia digital està seguint el mateix camí que altres tecnologies anteriors com ara el vapor o l’electricitat, i després d’unes primeres etapes de descobriment i enginyeria ara ja es troba en una fase de transformació, que es fa evident en el fet que ja no parlem de nous productes o serveis, sinó de canvis d’hàbits en les persones i fins i tot en canvis a les escales de valors.
Les noves tecnologies han deixat en evidència alguns serveis que potser no havien evolucionat prou, o s’havien acomodat, o no estaven acostumats a una competència creativa, i ara s’enfronten a la pressió de nous enfocaments i noves maneres de fer. En molts casos aquests serveis havien acabat ordenats amb el pas del temps dins unes normes i regulacions clarament pensades des del marc mental anterior, que ara ja no serveixen però en les quals es parapeten tots aquells als quals la velocitat de les novetats els ha agafat desprevinguts.
En això consisteix la innovació, en proposar noves maneres de fer que puguin sorprendre o incomodar els antics jugadors. I això ha fet el digital, proposar noves formes de resoldre els vells problemes i les necessitats de sempre.
El mantra que ha inspirat les iniciatives digitals ha estat l’agilitat i la disrupció, i això és vàlid per a les etapes de descobriment i enginyeria, però ara farem bé si ens fixem més als canvis que proposem, perquè ja estem en etapa de transformació i això implica que les nostres propostes ja afecten el nostre ordre social, i per tant els nostres valors i la nostra ètica.
La majoria de plataformes digitals que ens envolten s’han originat en la cultura i els valors dels Estats Units, una societat regida per unes normes que animen a explorar i proposar. Si cap llei no ho prohibeix, pots fer-ho. Però nosaltres vivim a la vella Europa i funcionem diferent: si la llei no està clara, no ho hauries de fer. Així que a Europa esperem que la llei s’ordeni abans de posar-nos-hi, mentre que als Estats Units passen a l’acció i actuen en paral·lel al desenvolupament de la llei.
Estem envoltats per un munt de plataformes digitals pensades des de l’ ultra liberalisme americà, que ensopeguen u navegada i una altra amb el marc regulador europeu sovint massa lent. Europa ha reaccionat lenta, però en una direcció molt interessant, amb el reglament general de protecció de dades que comença a vetllar per alguns drets fonamentals que clarament estaven amenaçats, però continua sense reaccionar davant altres normes que ja no funcionen com la que ordena el transport de passatgers a les nostres ciutats. Un sistema tancat de llicències a preus desorbitats i amb controls de qualitat més que qüestionables, amb el qual s’intenta posar fre a nous models basats en la tecnologia, però també en la absència de normes.
Benvinguts a la veritable transformació digital. La tecnologia ha evolucionat més ràpidament que el regulador, i sense normes tenim desordre. Ja no parlem de novetats tecnològiques, sinó de debats ètics i legals per viure en societat en temps digitals.