L’Olekssi tanca el cercle
L’enginyer ucraïnès que va veure rebutjat l’asil obté el permís de residència i recupera la feina com a programador
Ja puc treballar!”, exclama Oleksii Shostak, l’enginyer ucraïnès de 34 anys que va arribar com a refugiat a Catalunya el febrer del 2015 amb la seva dona i les seves dues filles de poca edat. Però l’asil va ser rebutjat i la família Shostak ha sobreviscut 15 mesos gràcies a l’ajuda d’amics i al suport d’entitats socials. Ara respiren tranquils, ja que l’Oleksii recuperarà la seva feina com a programador el pròxim 1 d’agost, una vegada ha obtingut el permís temporal de residència per la via de l’arrelament social prevista a la llei d’Estrangeria.
El camí que han seguit els Shostak és semblant al que intenten culminar altres persones a qui es denega la protecció internacional. Esperen que es compleixin els tres anys des de la seva arribada a Espanya i s’enfronten al més difícil, aconseguir un contracte d’un mínim d’un any. L’Oleksii partia amb avantatge ja que la multinacional per a la qual treballava, la tecnològica alemanya GFT, s’havia compromès a readmetre’l com a programador una vegada tingués els papers. I ha complert.
La història comença el febrer del 2015, quan l’Oleksii, la seva dona, Nataliya, també enginyera, i les seves dues filles, ara de tres i vuit anys, arriben a Espanya des de la província de Khàrkiv, fronterera amb la zona de guerra de Donetsk, demanen l’asil i s’acullen al programa estatal d’acollida al refugiat. Mentre es tramitava la petició, el juliol del 2016 l’Olekssi va aconseguir una bona feina a GFT, a Sant Cugat, fet que els va obrir les portes a l’autonomia econòmica.
La família va llogar un pis a Rubí, on la filla gran va començar a l’escola. Nou mesos després, l’abril del 2017, els va arribar la
La denegació de l’asil el deixava al carrer i la família tornava a dependre de l’ajuda social
notificació que la sol·licitud d’asil havia estat denegada. Va passar de refugiat a irregular i, molt a contracor, GFT es va veure obligada a rescindir-li el contracte. L’Oleksii ja no tenia papers.
Els Shostak van perdre l’estabilitat i van haver de recórrer novament a la solidaritat. “Tenim uns amics de Mataró que ens han ajudat molt, quan ha estat necessari ens han pagat el lloguer. També Càritas, els serveis socials de Rubí...”, explica l’Oleksii, que inevitablement ha hagut de fer feines en l’economia submergida.
La sortida era esperar que es complissin els tres anys des de la seva arribada a Espanya, poder demostrar-ho amb els empadronaments a les diferents ciutats on han viscut (Girona, Sevilla, Mataró i Rubí), presentar el certificat de penals i altres documents i, sobretot, el contracte per un any. Mentrestant, han aprofitat per fer cursos de català, perfeccionar el seu castellà i recórrer Catalunya tant com han pogut.
El sí va arribar fa dues setmanes. I els Shostak veuen com es tanca el cercle.