“Espero que aquesta sèrie ajudi a trencar estereotips sobre l’autisme”

Freddie Highmore, actor protagonista de ‘The good doctor’

La seva mare és una agent que representa artistes famosos, i el seu pare és l’actor Edward Highmore. Per això era d’esperar que així que el petit Freddie va donar senyals que havia nascut amb un talent inusual, els seus pares el posessin en el camí indicat. Però ja ha passat molt de temps des que va debutar a televisió amb només set anys. I certament no li han faltat els èxits al llarg de les seves gairebé dues dècades de carrera, incloent-hi els films Charlie i la fàbrica de xocolata, Les cròniques de Spiderwick ila sèrie Bates Motel, en què va encarnar Norman. Ara triomfa amb The good doctor (Telecinco i AXN), la sèrie en què encarna el metge Shaun Murphy, que pot tenir problemes per comunicar-se però és infal·lible a l’hora d’encertar un diagnòstic. Per a aquest paper, Freddie ha rebut la seva primera candidatura al Globus d’Or.

Com ha anat amb aquest nou personatge després d’acabar Bates Motel?

Fantàstic. És molt bo això de poder salvar la gent després d’haver-los estat matant durant tants anys. Crec que m’ho mereixia. De tota manera no em sembla que aquests personatges siguin tan diferents entre ells. Òbviament, hi ha hagut més cura, consideració i responsabilitat per crear en Shaun, perquè he hagut de crear-lo des de zero, mentre que en Norman ja existia. En qualsevol cas, el que has fet en el passat t’ajuda perquè et dona més experiència, però no necessàriament influeix en com desenvolupes un nou personatge.

N’hi ha de veritat de metges amb autisme?

I tant. Un dels problemes amb la manera en què l’autisme és considerat en els llocs de treball és la discriminació que es genera per la falta d’informació. Hi ha un bon nombre de persones que han estat diagnosticades amb autisme però hi ha gent que prefereix no explicar-ho, simplement per por de com se’ls rebrà a la feina. Això per a mi té molt sentit. Espero que aquesta sèrie obligui l’audiència a qüestionar-se els malentesos i errors de concepte, perquè la gent que tingui autisme s’animi a compartir-ho i perquè els que contracten personal puguin tenir una mirada que surti dels estereotips.

Va conèixer algun metge amb aquest diagnòstic?

No. Però tant jo com els guionistes hem parlat amb experts en autisme. Tenim una assessora que sempre ens ensenya com funciona l’autisme i de quina manera es manifesta en diferents persones. A més he llegit llibres sobre el tema i n’he vist diversos documentals. Vaig aprendre molt al llarg del procés. M’agradaria emfatitzar que, si bé esperem mostrar en Shaun de la manera més autèntica possible, seria impossible i alhora en certa manera ofensiu, afirmar que ell representa les experiències de totes les persones afectades per l’autisme. Per això ens hem concentrat a crear un personatge amb trets molt propis.

Hi ha una escena en què en Shaun té un ganivet a la mà, hi ha sang i no queda cap altre remei que recordar que no estem mirant

Bates Motel . De quina manera es va assegurar que no hi hagués confusions?

Suposo que la idea de Norman Bates com a cirurgià és una cosa que terroritza molta gent. Però la veritat és que jo me n’he d’oblidar i interpretar cada escena amb la màxima autenticitat possible. Crec que el que diferencia en Shaun és que ell no expressa les seves emocions, no és tan comunicatiu com altres personatges que he interpretat abans. El que experimenta ho processa de manera interna, per la qual cosa a la resta de la gent li resulta més difícil d’entendre. Però, a diferència d’altres representacions estereotípiques de gent amb autisme, no és algú que no tingui emocions. M’agrada el personatge perquè en podem veure els moments de felicitat i també com li costen altres coses. Podem veure què el fa riure, què l’entusiasma i quin sentit de l’humor té. David Shore (el creador de la sèrie) m’ha dit que apareixerà una història d’amor en el futur, per la qual cosa tindrem un personatge molt complet que no només ve definit per l’autisme.

Va haver d’adquirir certs gestos per definir en Shaun?

Sí, perquè la gent se sol fixar en els gestos i de quina manera algú es mostra en públic. Però per a mi era més important entendre què i com pensa, cosa que val per a tots els meus personatges. A partir d’aquí construeixo un personatge, de dins cap enfora. Els gestos característics sempre venen després.

De quina manera sent que ha evolucionat com a actor?

Mentre participava a Bates Motel vaig sentir que volia estar més involucrat en la realització en general i per això vaig decidir fer incursions en altres àrees. Vaig escriure un episodi a la quarta temporada i un altre a la cinquena, en què també en vaig dirigir un. Van ser reptes personals que vaig superar i m’agradaria poder fer-ho també en aquesta sèrie.

Parla perfecte castellà. Com n’ha après?

En vaig estudiar a l’escola secundària, a més de francès. Sempre em va agradar la possibilitat de comunicar-me amb la gent en altres idiomes perquè crec que no hi ha manera d’entendre una cultura diferent a la teva sense parlar el llenguatge en què s’expressa. Quan vaig anar a la universitat vaig decidir que volia aprofundir en aquest camp i llavors a més de castellà vaig estudiar àrab, perquè em fascina la cultura de l’Orient Mitjà.