Netflix crea malestar a Amèrica Llatina
Les telesèries de José Padilha sobre narcotràfic i corrupció són criticades perquè distorsionen una realitat complexa barrejant-la amb ficció
Les taquilleres telesèries de Netflix, des de Black Mirror a Wild,
wild country, han convertit la plataforma de streaming dels Estats Units en un fenomen cultural a escala planetària. I en un fenomen borsari, també. L’acció de la productora i distribuïdora de cinema i televisió s’ha duplicat des que va començar aquest 2018, i ja val més en borsa que Citibank.
Ara bé, a Amèrica Llatina Netflix comença a ser sinònim de controvèrsia. Creix la polèmica sobre dues telesèries del cineasta brasiler José Padilha –director de l’última versió de Robocop i de
Siete días en Entebbe– que ficcionen temes candents de l’actualitat en el món tèrbol de la política, la corrupció i la delinqüència violenta: Narcos i O mecanismo. Fins a quin punt han de respondre els cineastes de la veracitat de les seves obres fictícies quan expliquen històries de suspens en temps real? És una qüestió complicada, però molt seriosa en països com Colòmbia i el Brasil, on la diferència entre la ficció i la realitat pot ser un tema de vida, mort o, almenys, d’una condemna a presó.
La controvèrsia va començar amb Narcos, el biopic en sèrie del narcotraficant Pablo Escobar, que presenta els agents de la Drugs Enforcement Agency (DEA) com a herois i Medellín com la capital dels tòpics llatins d’amor, passió, violència i vici. Segons el Hollywood reporter,
“Narcos és el millor exemple de l’estratègia global de Netflix de fer producció internacional i continguts que puguin ser exportats a tot el món però que siguin essencialment locals”.
A Colòmbia, però, la fórmula té molts crítics. Interpretat amb mestria pel versàtil actor brasiler Wagner Moura, l’Escobar de Netflix no deixa de ser la fantasia d’un director llatinoamericà que busca reconeixement a Los Angeles. “El problema és que queda implícita la idea que aquesta és la història del que va passar; és ficció amb realitat, i tenint aquesta gran divulgació pot quedar com si fos la història oficial”, va dir en una entrevista Sergio Fajardo, exalcalde de Medellín, candidat en les recents eleccions presidencials a Colòmbia.
El problema de la representació fictícia de la complexa realitat llatinoamericana ha arribat a nivells més grans en el cas de la segona sèrie de Padilha, O mecanismo, que explica la història de la megainvestigació contra la corrupció al Brasil coneguda com Lava Jato (renta cotxes), els fiscals de la qual han acusat i condemnat a centenars de polítics i empresaris per la seva involucració en una xarxa multimilionària de suborns. La sèrie –basada en el llibre
Lava Jato, de Vladimir Netto, periodista del poderós grup mediàtic Globo i estrenat globalment a Netflix al març– ha aixecat molta polseguera al Brasil. El Partit dels Treballadors (PT), el carismàtic líder del qual, l’expre- sident Luiz Inácio Lula da Silva, fa mes de tres mesos que és a la presó acusat de corrupció passiva i blanqueig de diners pels jutges de Lava Jato, fins i tot ha anunciat que demandarà Netflix per, suposadament, haver propagat informació falsa durant una campanya electoral en què Lula continua sent candidat. “Netflix no sap on es fica”, va protestar l’expresidenta del PT, Dilma Rousseff, que va ser destituïda pel parlament brasiler fa dos anys, en el que molts qualifiquen com un cop d’Estat tou. “Netflix no pot fer campanya política; el que està fent aquí no podria fer-ho al seu país”, va dir Rousseff.
L’escena més esmentada per una presumpta tergiversació de
L’ÈXIT... Les telesèries han aconseguit que Netflix ja valgui més en borsa que Citibank
...I LA POLÈMICA El Pablo Escobar de ‘Narcos’ és la fantasia d’un director llatí que busca l’èxit als EUA
la realitat té lloc quan el personatge del president brasiler –que òbviament representa Lula– es reuneix amb altres polítics sota investigació i proposa de parar els peus als intrèpids fiscals i jutges de Lava Jato. “Cal canviar el govern per aturar la sagnia”, diu. La frase és verídica. Però no és de Lula, sinó de Romero Jucá, un dels orquestradors de la destitució de Rousseff. Jucá, presumptament involucrat en diversos escàndols de corrupció, va ser gravat mentre proposava d’adoptar mesures contra els jutges de Lava Jato. Lula, que continua sent líder als sondejos malgrat trobar-se a la presó, va qualificar la sèrie com “una mentida més”.
La resposta de Padilha –que ha dirigit les elogiades pel·lícules
Tropa d’elit, sobre l’actuació policial a les faveles de Rio de Janeiro, a més de l’elogiat documental Òmnibus 170, la història del segrest d’un autobús a Rio per un nen del carrer, és que Narcos i O
mecanismo són sèries de ficció i no documentals. En cap cas és una càrrega contra el PT: “O mecanismo no té ideologia; funciona amb polítics de dretes i d’esquerres”, va dir Padilha en una entrevista a la televisió.
Efectivament, queda clar, tal com va evolucionant la sèrie, que la corrupció té profundes arrels en el sistema polític i empresarial brasiler. “Al començament Padilha sembla estar d’un costat; després passa a l’altre i al final fa l’efecte que el problema som tots nosaltres”, va dir, a la premsa brasilera Selton Mello, que interpreta el depressiu policia federal Marco Rufo a la sèrie. “La frase de Romero Juca podia ser de qualsevol líder polític al Brasil, perquè el sistema de finançament corrupte de partits afecta tots els líders polítics; no veig que sigui un problema”, va dir Daniel Gonçalves, director del nou documental brasiler Meu
nome e Daniel.
Malgrat això, molts creuen que O mecanismo, emesa mentre els judicis encara estan en marxa i a només cinc mesos de les eleccions presidencials, s’ha incorporat a una narrativa simplista sobre la maldat dels polítics corruptes i la virtut dels jutges i fiscals de Lava Jato. “Mou passions molt intenses i polaritzades, i de vegades hi ha un càlcul comercial, més que estètic, que, com més crispada la reacció, millor”, va dir Sergio Martins, un historiador cultural de la universitat jesuïta PUC.
Això va saltar a la vista durant una visita a Curitiba, la ciutat del sud del Brasil, una dels quatre municipis –Rio de Janeiro, Brasília i São Paulo són els altres– que creen un espectacular teló de fons per a O mecanismo. Curitiba allotja les oficines dels fiscals de Lava Jato i també la presó federal on el 8 d’abril passat va ingressar Lula condemnat a 12 anys de presó per ser el presumpte propietari d’un apartament reformat per una de les empreses involucrades en la xarxa de suborns. “Per entendre el que va passar només has de veure Netflix”, va dir Silmara Gomes Oliveira, de 50 anys, una treballadora de banca jubilada a Curitiba que viu a tret de pedra de la presó i que cridava insults contra els manifestants en defensa de Lula que fan vigília davant els murs.
Entre els crítics a O mecanismo hi ha el mateix Wagner Moura, estret col·laborador de Padilha que va interpretar, a més d’Escobar, el cap de policia a Tropa
d’elit: va rebutjar interpretar l’intrèpid jutge de Lava Jato, Sergio Moro, a O mecanismo. De fet, Moura s’ha manifestat públicament contra la destitució de Rousseff, que qualifica com un cop d’Estat, i la prohibició que Lula participi en les eleccions. “Negar-li a Lula el dret de ser candidat és part del cop”, va dir en una entrevista a Folha de São
Paulo.
CRÍTIQUES A ‘NARCOS’... “El problema: sembla que sigui la història del que va passar, i és ficció amb realitat”
...I CRÍTIQUES A ‘O MECANISMO’ En plenes eleccions la sèrie posa en boca de Lula paraules d’un polític corrupte