‘El procés’: la veritat d’un documental

Potser una obra més aconsellable per entendre el que passa al Brasil en aquests moments és el nou documental sobre la destitució el 2016 de Dilma Rousseff, El procés, que explica la història d’una operació política contra Rousseff disfressada de judici per presumptes irregularitats fiscals. La frase atribuïda a Lula a O mecanismo torna a col·locar-se, al documental, en boca de Romero Jucá, estret col·laborador de Michel Temer que va substituir Rousseff en la presidència malgrat que Rousseff sigui un dels pocs polítics fora de sospita de ser còmplice del “mecanisme”. Les escenes de la celebració de la destitució de la presidenta al Congrés les protagonitzen personatges grotescos i infantils que superarien la ficció d’una telesèrie de Netflix. Janaina Paschoal, l’advocada catòlica d’ultradreta que es posa a plorar durant les seves intervencions al Congrés emocionada per la seva pròpia importància i es relaxa prenent toddynhos (una beguda de xocolata per a nens). Els diputats –més de la meitat sota investigació per corrupció– que celebren el cop parlamentari dediquen el seu vot a favor de l’impeachment a les seves mares, a l’equip de futbol local i canten versos infantils contra el Partit del Treball. A diferència del vertiginós i efectista estil Netflix, la directora d’El procés, Maria Augusta Ramos, “utilitza plans molt llargs (...) amb pocs curts en els discursos de qui parla; això permet veure el joc veritable de la política (...) cauen les màscares que manté el volàtil periodisme diari”, diu Daniel Gonçalves, director del nou documental brasiler Meu nome e Daniel.