El trobador magnètic
Damien Rice enlluerna el públic al seu pas pel Festival de Cap Roig
El Festival de Cap Roig va acollir ahir a la nit una de les actuacions més esperades del seu cartell d’aquest any. Es tractava del concert del trobador irlandès Damien Rice, per al qual s’havien esgotat les entrades feia temps. El cantautor va comparèixer a Calella de Palafrugell, i va començar el concert tot sol, sense més companyia a l’escenari que una guitarra acústica, un piano i una tauleta amb un parell d’ampolles de vi, davant un públic que va acollir la seva proposta amb el millor esperit.
La gala d’ahir a la nit s’emmarcava en el context del denominat Wood Water Wind Tour, una petita gira per l’Estat espanyol i Itàlia amb què el nostre protagonista està fent realitat un vell somni personal, consistent a navegar de concert en concert solcant el mar en un vell veler de fusta.
Nascut a la petita ciutat de Kildare fa 44 anys, Damien Rice afronta de manera poc ortodoxa la seva carrera professional. Després de la dissolució del seu anterior grup, Juniper, va viure un temps a la Itàlia rural abans de tornar a Irlanda i publicar el seu disc de debut, l’unànimement aclamat 0, el 2002. En els 16 anys que han transcorregut des d’aleshores, tan sols ha gravat dos àlbums més, 9 el 2006, i My favourite faded fantasy el 2014. Tot i que no sembla que en el seu cas puguem parlar de sequera creativa, ja que a la gira que el va portar ahir a la nit a Cap Roig no van faltar un parell de cançons noves. Queda per veure si en un futur més o menys immediat Rice ens sorprèn (agradablement) amb un nou treball, però aquest detall no sembla inquietar més del compte els seus seguidors, si considerem l’expectativa generada pel seu concert i la càlida benvinguda que li va dispensar el personal.
En efecte, el trobador va ser rebut amb una ovació de gala per part de les persones congregades en aquests bonics jardins, entre elles Xavi de la Iglesia, cantant de Blaumut. Amb camisa de màniga llarga, l’irlandès va donar inici a la bitlla amb la guitarra entre mans i Trusty and true, establint el primer gran moment de veritable comunió amb un públic constituït en entregat cor de la peça. Rice, que va encaixar amb humor el soroll d’uns petards que s’escoltaven a la llunyania, va prosseguir amb l’aplaudida Delicate, per donar pas a Elephant i 9 crimes servida al piano. En una vetllada sense full de ruta prefixat, el músic, de magnètic atractiu, es va marcar una gran ostentació vocal culminant The professor, així com un Cannonball interpretat expressament sense amplificació ni il·luminació. La formidable Rootless tree al piano, i el divertit gag que va embastar amb la complicitat d’una espectadora a Cheers darlin, van marcar els altres punts d’interès del seu pas pel Baix Empordà.
Rice està fent realitat el seu somni de navegar de concert en concert en un vell veler de fusta