Generosa contenció
Cuentos de azúcar
Direcció, concepció i coreografia: Eva Yerbabuena Direcció musical i guitarra: Paco Jarana Col·laboració especial: Anna Sato Interpretació musical: A. Tejada, M. Ortega, A. Coronel, K. Watanabe, R. Heredia Lloc i data: Mercat de les Flors, Festival Grec (27/VII/2018)
Contenció. No hi ha espectacularitat en aquests Cuentos de azúcar, la col·laboració de la flamenca Eva Yerbabuena amb la japonesa Anna Sato, perquè no es busca, perquè és simplement una conversa entre dues veus que s’escolten, deixant-se espai. Hi ha joc, en algun moment. Hi ha sentiment, a cada pas. Però sense ostentacions, i fins i tot amb el punt ingenu, però també genuí, de segons quin moment d’autenticitat (el de la festa, per exemple, amb tots deixant-se anar).
En molts sentits (els silencis i cert deixar-se ser), Cuentos de azúcar està més a prop d’aquell llarg monòleg de la bailaora amb si mateixa que va ser ¡Ay!, la peça amb què va reprendre l’escenari després de ser mare, que no amb Apariencias, en què amb el mateix equip i una altra col·laboració també molt especial fa un any pretenia esquivar la superficialitat de certes postures per enfrontar-se a la veritat més íntima del flamenc, però ho feia amb un punt potser massa central per la seva part. No és aquest el cas, ara. Hi deu haver espectadors que troben a faltar el seu lluïment, l’exhibició d’altres moments, perquè és evident que aquesta dona pot de sobres, però s’agraeix la contenció quan del que es tractava és de subratllar les afinitats electives sorgides entre dues sensibilitats germanes.
Les composicions japoneses tradicionals d’Anna Sato de què s’ha enamorat Eva Yerbabuena poden sonar molt diferents del flamenc, però parlen de temàtiques també presents en el cant: la mare que canta al fill perquè dormi, la dona que lamenta que el seu home marxi a la guerra, etc. La veu de Sato és esplèndida, d’un lirisme commovedor. I la instrumentació flamenca que acompanyava la seva veu i embolcallava rítmicament el taiko de Kaoru Watanabe l’altra nit sonava com una carícia i li aportava calidesa. Són mons diferents, malgrat tot. En un moment de festa, deixantse anar els cabells tots alhora en semicercle, semblaven divertirse, però no acabaven d’encaixar, amb certa sensació fins i tot dissonant. Però, tant és! Les dues creadores funcionaven al seu temps. Sense fusionar-se, però juntes. Escoltant-se amb generositat.
Yerbabuena tria bé les seves col·laboracions. Fa un any, la cantant d’origen guineà Alana Sinkëy va aportar al seu flamenc una textura tan personal com avui la de Sato.