Miki Oca: “Ser a dalt any rere any té molt de valor”
Cinc medalles en 9 anys –dos ors, mundial (2013) i europeu (2014); dues plates, olímpica (2012) i mundial (2017), i un bronze, el continental de divendres– fan lluir la vitrina de la selecció femenina, que continua vivint una època d’esplendor de la mà de Miki Oca, el tècnic madrileny que es va fer càrrec de l’equip el 2010. Malgrat l’ensopegada de semifinals amb Grècia –un partit dolent, amb mancances tàctiques i escassetat de recursos–, el bronze conquerit contra Hongria va deixar un bon regust i sensacions optimistes en vistes al futur. Sobretot perquè les guerreres aquàtiques no s’han estancat, sinó que continuen en l’elit.
“El bronze és un pas enrere respecte al Mundial 2017 (plata) perquè sempre volem ser a dalt, però cal donar molt de valor a aquestes medalles”, deia Miki Oca a aquest diari. “Estar diversos anys consecutius en la lluita per les medalles és molt difícil”. Ho il·lustra observant els altres tres rivals de semifinals de l’Europeu. “Si t’hi fixes, respecte al Mundial de fa un any, l’únic equip que ha estat en semifinals ha estat Espanya. Això demostra la dificultat que té aquesta medalla. Holanda, Hongria i Grècia van estar del 5è al 9è en el Mundial, prova de la dificultat que té ser any rere any a dalt, i que el que fan aquestes noies té moltíssim valor”.
Una selecció que aquests anys s’ha renovat de manera progressiva, sense alts i baixos en el rendiment. De les 13 noies de l’or del 2013 en continuen sis, que ara són en la seva plena maduresa (dels 32 de Peña als 25 d’Anni i Bach). Aquests anys s’han incorporat joves com Paula Leiton (18), Bea Ortiz (23), Judith Forca (22) o Anna Gual (22), que revitalitzen el grup amb més joventut i un bon nivell de qualitat, que augura un futur pròxim amb les mateixes perspectives d’èxits.