Rubi obre nous camins
L’Espanyol culmina la gira americana ensenyant una cara més ofensiva i solidària
Potser no guanyi la Lliga, però l’Espanyol sortirà a guanyar-la, com assenyalava la setmana passada un Sergi Darder convertit en el corifeu de l’orgull blanc-i-blau en la seva última reinvenció. El missatge, amplificat per les xarxes socials, mostra bé les ganes amb què l’equip ha afrontat aquesta primera part de la pretemporada que ahir a la matinada va tancar a Cincinnati amb una nova victòria. Tres de tres davant rivals (Olot, Richmond Kickers i el mateix Cincinnati) que no estan ni de lluny al seu nivell, però davant els quals els espanyolistes van mostrar la seva il·lusió a còpia de remuntades i van explorar els nous camins que ha obert l’arribada de Rubi a la banqueta.
A l’atac. Aquest nou Espanyol és un equip amb una clara vocació ofensiva, que prioritza nedar a guardar la roba. En aquests tres partits de preparació ha estat habitual veure fins a set homes abocats a l’atac. Així mateix, ha exercit una pressió alta per sistema tot arriscant-se a les contres. Fins ara, els rivals no l’han arribat a posar en seriosos compromisos, més enllà d’accions puntuals. Els pròxims partits, especialment el del Burnley i encara més el del Borussia Mönchengladbach, determinaran si l’equip no peca d’optimisme.
Transició ràpida. Una de les claus perquè l’equip es pugui créixer sense que els rivals prenguin aviat la matrícula al seu creador de joc passa per un repartiment generós de papers. Rubi compta amb el fet que Darder i Marc Roca, fins i tot Víctor Sánchez i David López, continuïn sent els cervells, però la transició també s’exerceix ara per les bandes. En aquests partits l’equip, a més, ha alternat la passada curta amb les pilotes filtrades entre línies i el joc directe. Tot s’hi val i la presència d’homes a dalt facilita totes aquestes variants.
El gol és de tots. Rubi ha convidat tots els seus homes a aventurar-se davant la meta rival i també a provar en aquesta faceta el xut exterior. Feia molt que no xutava tant l’Espanyol com ho fa ara. Es troba a faltar, això sí, l’encert. Els blanc-i-blaus han fallat en aquests tres partits ocasions increïbles davant la meta rival, però també han aconseguit transformar fins a nou gols. A més, molt repartits. Set són els golejadors provisionals i el tècnic assegura en les seves últimes declaracions que encara n’han de ser més. D’alguna manera havia d’acabar Rubi amb una de les grans mancances de la temporada passada: la falta de gol i, sobretot, la dependència de Gerard Moreno. De nou queda per veure si aquesta ratxa golejadora també es dona contra els pròxims rivals.
L’ombra de Gerard. Per més que l’equip –com el club– vulguin girar full com més aviat millor, la veritat és que l’ombra de l’ariet, de nou en les files del Vila-real, pot ser molt allargada. Sobretot per a qui ha heretat la seva posició i fins i tot el seu dorsal, un Borja Iglesias que ja s’ha estrenat com a golejador, però que encara té molt a demostrar. Armant aquest 4-4-2 amb el qual l’equip ha jugat aquestes últimes temporades, el gallec ha fet parella amb Baptistão, Sergio García i Álvaro Vázquez. Les seves connexions encara han de madurar.
Errors defensius. Si l’Espanyol de Rubi ha tingut fins ara una gran capacitat davant la porteria rival, també ha encaixat molt. Cinc gols en aquests tres partits que, en vista del nivell dels rivals, semblen massa. Molts han estat gols ximples, si més no evitables. És una faceta que l’equip ha de treballar i potser la que menys aguanta la comparació amb temporades passades. L’absència a l’actual plantilla d’un stopper com eren Javi Fuego o Carlos Sánchez potser s’acaba trobant a faltar.
Nouvinguts, però descarats. Una de les millors notícies de tota la pretemporada fins ara és el perfecte encaix en aquest projecte dels tres jugadors vinguts de baix que parteixen amb fitxa del primer equip: Pipa, Álex López i Puado. El primer s’ha consolidat plenament al lateral dret, el segon ha despuntat com a autor d’aquesta última passada que tant ha necessitat aquest equip i el tercer ja acumula dos gols. La irrupció de Marc Roca o Marc Navarro i les dificultats que van trobar després criden a la prudència. Però la seva desimboltura i la seva presència ara per ara és innegable.
BARRA LLIURE Fins ara, set espanyolistes han vist porta; el tècnic assenyala que encara n’han de ser més