Alta tensió

LI vaig fer cas a Francesc Bracero, que divendres passat recomanava al diari la sèrie documental El

cuarto poder, que emet Movistar, i confesso que he gaudit amb la realització de Liz Garbus, que s’introdueix al cor de The New York Times. Tom Wolfe va escriure que “el periodisme tenia contínues satisfaccions de baix voltatge, com la firma de les informacions, l’acreditació per saltar-se barreres policials i la salutació de l’alcalde”, però també en té unes quantes d’altíssima tensió, com desentranyar un cas, descobrir una trama de corrupció o descavalcar un president per haver mentit als seus electors. No són coses que passin diàriament, però cada dia expliquem històries amb un alt grau de compromís, que no fan la vida més agradable als periodistes però que contribueixen a la presa de consciència de la societat.

La sèrie parla dels èxits i els errors de l’ofici. Segurament, no s’hauria filmat si fa gairebé cinquanta anys dos reporters de The Washington Post no haguessin investigat l’assalt d’unes oficines de l’edifici Watergate, on hi havia el quarter general demòcrata, i que va acabar 26 mesos després amb un titular en portada que deia “Nixon dimiteix”. El primer capítol comença el 20 de gener del 2017, amb el jurament de Donald Trump com a president dels Estats Units. El director del

Times , Dean Baquet, està veient per televisió la presa de possessió al costat dels seus col·laboradors i deixa anar: “Quina història. És una història de collons!”.

La sèrie aborda el primer any de Trump i la seva batalla contra la premsa i la televisió de qualitat. És com la pel·lícula

Tots els homes del president, però en temps real i sense actors. El fil conductor és el Russiagate, que s’ha carregat, entre d’altres, el director de l’FBI i el conseller de seguretat, i ha deixat seriosament tocat el fiscal general. El cuarto poder sembla una sèrie de ficció, però és la vida mateixa. Amb la intriga de no saber com acaba.