Turquia busca aliats
El líder turc teixeix aliances amb Rússia, la Xina, el Brasil, l’Índia i Sud-àfrica
El president turc Recep Tayyip Erdogan ha aprofitat la seva invitació a l’última cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), la coalició d’economies emergents, per sol·licitar l’ingrés de Turquia a aquest club, al qual també opten Mèxic i Indonèsia.
La T de Turquia podria ser la nova lletra dels Brics, el club d’economies emergents que agrupa el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, convidat a la desena cimera de l’organització, a Johannesburg, així ho ha sol·licitat, segons publicava aquest diumenge el diari Hurriyet. “Brics ha de ser Bricst”, hauria dit Erdogan.
Encara que el terme BRIC va ser encunyat a començaments de la dècada passada, la seva primera reunió es va produir el 2009 a Rússia. En la següent cimera, el president sud-africà Jacob Zuma va ser convidat i un any després Sud-àfrica ja era membre de ple dret i BRIC es convertia en Brics.
Erdogan, convidat la setmana passada en tant que president de torn de l’Organització per a la Cooperació Islàmica, vol replicar la fórmula. Si Sud-àfrica, malgrat la seva mida més modesta, va completar el mosaic racial dels Brics, Turquia podria fer-ho des del punt de vista religiós.
Pequín seria la capital més entusiasta respecte a la integració turca en els Brics, segons Erdogan. Una cosa ressenyable, tenint en compte que les relacions entre la Xina i Turquia són políticament tenses a causa del problema uigur, l’exili polític del qual –el seu Dharamsala– es concentra a Istanbul. Turquia és a Xinjiang el que Índia al Tibet. I a tall d’anècdota, Istanbul és l’única metròpolis europea sense restaurants xinesos. Si els preus de la manufactura xinesa no tenen rival, el soft power turc ha fet un gran salt en els últims anys amb la venda de les seves telenovel·les a desenes d’economies emergents, inclosos els Brics.
Turquia, membre de primera hora de l’OTAN –abans fins i tot que Alemanya de l’Oest– i bastió del món capitalista durant la guerra freda, fa anys que explora noves cartografies, després del cop de porta a les seves aspiracions d’integració en la Unió Europea, clavat fa més d’una dècada per l’Alemanya de Merkel i la França de Sarkozy, i mai rectificat.
La voluntat turca d’integració en els Brics forma part d’una estratègia de jugar amb diverses cartes, de la mateixa manera que es potencia la seva condició de plataforma giratòria entre Europa i Àsia i entre Occident i Orient.
Cal dir que, a diferència del que van suposar al seu dia els països no-alineats –també amb el seu ritual de cimeres i discursos alternatius– els Brics són, en tot cas, economies d’un capitalisme encara més despietat del que s’estila als països occidentals avançats. I després de la crisi financera occidental del 2008 es van convertir, més que en una alternativa ideològica, en una alternativa per al capital en temps revolts.
Tot i això, avui dia, la cimera anual dels Brics ha tornat a trobar sentit a la seva existència gràcies a Donald Trump. Davant l’aïllacionisme, el proteccionisme i l’unilateralisme de Washington, la proposta de multilateralisme i obertura econòmica dels Brics és ara aplaudida des de diversos camps.
L’aposta d’Erdogan s’avança a un possible rellançament de la candidatura als Brics de Mèxic, a càrrec d’Andrés Manuel López Obrador, i a la d’altres aspirants en lliça, com Indonèsia i l’Argentina, el president de la qual, Mauricio Macri, també va estar la setmana passada a Johannesburg.
Turquia ja coincideix periòdicament amb els Brics, com a membre del G-20. I Erdogan no perd ocasió de dir que “el món són més de cinc”, encara que en presència de Putin i Xi Jinping potser es mossega la llengua.
Finalment, el cap d’Estat i de govern turc també ha manifestat el seu desig de celebrar, el proper 7 de setembre, una cimera sobre Síria amb la presència de França, Alemanya i Rússia.
L’unilateralisme de Trump ha tornat la seva raó de ser als emergents i altres ens multilaterals