La República, en grafiti
Fa anys que la grafitera Yseult Digan, autora de la nova Marianne dels segells francesos, retrata rostres de dones
Emmanuel Macron ha fet ús de la seva prerrogativa presidencial per escollir la nova efígie de Marianne, la dona que simbolitza la República francesa, i que portarà a partir d’ara la firma de la grafitera francesa Yseult Digan, YZ, coneguda pels seus retrats de dones, que ha fet en múltiples formats per tot el planeta.
La Marianne, símbol femení de la República francesa, segueix la moda: el seu bust als ajuntaments va copiar el de Brigitte Bardot, més tard el de Catherine Deneuve. Ara, el seu rostre, en segells de correu, el firma YZ, la grafitera francobritànica Yseult Digan. I, perquè no sigui dit, la decisió no va ser de Correus sinó del mateix president Macron, “arribat tardanament al feminisme”, com va declarar durant la seva campanya, i pel que sembla, també a l’art de carrer.
De fet, artista i president es van fotografiar junts al barri Bas-Toulon, de Périgueux, davant el mural realitzat per YZ, que va instal·lar allà la seva Marianne, en ple carrer. Exhibeix el perfil de dret i la gorra frígia deixa escapar uns cabells llargs, espessos i ondulats.
El cert és que fa més de 15 anys que YZ, nascuda el 1975 a Châteauroux, al centre de França, està dedicada gairebé exclusivament a retratar cossos i rostres de dona, amb un estil que s’assembla més al d’una muralista però amb el criteri de l’street art.
Així, el seu primer gran projecte, el 2003, va consistir a reproduir 30 vegades en diferents punts de París, amb una plantilla, un mateix rostre. Després, a llapis, lligava els diferents llocs de la ciutat, com un mapa de la capital francesa.
Més tard va portar aquest rostre a les parets de Five Pointz, espai mític del grafiti a Nova York, avui desaparegut. El 2011 canvia la plantilla pels collages de mida natural i, per al seu projecte Women from another century, planta als carrers parisencs cossos femenins robats de fotografies del segle XIX. I ho fa amb un estil voluntàriament antic.
Un any abans havia viatjat a Guadeloupe, a les Antilles franceses, rere el rastre del seu pare anglès. Allà va vincular fotografia i collages: fotografiava dones i componia retrats que fixava a les parets de les cases. El 2015 va reprendre aquest procediment al Senegal per multiplicar retrats de les Amazones de Dahomey, un antic regiment integrat només per dones.
Empress, un dels seus treballs més recents, esquitxat als carrers de Roubaix, al nord de França, reproduïa en fusta i amb tinta xinesa noves presències femenines, amb el doble objectiu de subratllar els seus pentinats i vestits i pintar per sobre objectes de recuperació.
En realitat, tota la feina d’YZ representa dones que amb la seva imatge reivindiquen una cultura i una identitat. És normal llavors que aquesta artista fos escollida per dibuixar aquesta Marianne “compromesa” que sol·licitava Macron, “també determinada,
Tots els treballs d’YZ representen dones amb una imatge que reivindica una cultura i una identitat pròpies Al districte 13 s’ha imposat, des dels atemptats de ‘Charlie Hebdo’, la Marianne del nord-americà Obey
enèrgica, amb els peus al segle XXI i projectada a l’acció”, segons indicava l’Elisi.
Hi haurà tingut un paper, també, la condició femenina de l’autora? Perquè una altra Marianne de carrer emergeix del fresc monumental Liberté, Égalité, Fraternité, visible al número 186 de la rue Nationale, al districte XIII de París, però també a l’Elisi.
L’autor, Shepard Fairey, americà, que firma Obey, el va crear després dels atemptats del 2015, a París i a Saint Denis, seguint la idea del Je suis Charlie, i “en solidaritat amb la nació francesa”.
Però si la versió espectacular de què gaudeixen els vianants persisteix és gràcies a l’alcalde socialista d’aquest districte del sud de París, Jérôme Courmet, i al galerista Mehdi Ben Cheikh, que va finançar l’obra.
Obey va augmentar la seva popularitat el 2008 quan en plena campanya presidencial va anticipar l’elecció d’Obama amb un retrat vermell i blau i la llegenda Hope. Un conjur? Al quarter general de la seva pròpia campanya, Macron va entronitzar la Marianne que Obey exhibia al seu lloc d’internet des dels atemptats de novembre. I se la va endur a palau.