A la càrrega contra el Russiagate
Trump arremet contra el fiscal Mueller a mesura que creix el seu setge
L’aposta resulta més que clara. No hi ha més estratègia que l’atac en l’òrbita del president nord-americà. No canviarà pas en aquest moment del partit.
Si Donald Trump s’ha marcat un objectiu en la seva ràbia tuitaire, prescindint de qualsevol traç de respecte institucional, aquest no és cap altre que desprestigiar a Robert Mueller, el fiscal especial del Russiagate, per avortar el cas que el persegueix des del primer dia.
Hi ha un ressò del president Richard Nixon, que a mesura que creixien les proves en el Watergate accentuava el seu menyspreu envers la investigació. L’arravatament de Trump va cada vegada a més així que augmenta el soroll.
El seu exadvocat Michael Cohen el delata: confessa que ell coneixia la reunió de la torre Trump amb els russos el 2016 i filtra un enregistrament sobre el pagament a una noia Playboy. Citen a declarar Allen Weisselberg, el cap comptable de l’organització familiar, el que ho sap tot de presumptes arranjaments i comptes. I avui arrenca el judici contra Paul Manafort, el que va ser el seu cap de campanya.
Davant aquesta llista de sospites, que faria tremolar la cadira de qualsevol altre president, Donald Trump s’ha dedicat aquestes últimes hores a aprofundir en la seva tàctica estil autocràtic, tan apreciada pels seus hooligans. Al seu tuit va carregar contra els mitjans que no l’adulen o revelen els seus secrets –“enemics del poble”– i, sobretot, va agreujar la seva ira contra Mueller i la seva indagació per la possible ingerència i ajuda del Kremlin en les eleccions del 2016, en les quals va sortir victoriós.
La seva estratègia, a remolc de les teories conspiradores i amb l’inestimable suport del seu palafrener jurídic Rudy Giuliani, busca unir les bases republicanes, a escassos cent dies de les eleccions legislatives. La carcassa ofensiva consisteix a dinamitar els dos fronts: la confiança en la persona (Mueller), acusant-lo d’actuar per revenja, i la moral aplicada en la investigació per esquivar qualsevol culpa.
“Revelarà Robert Mueller el seu conflicte d’interessos respecte al president Trump, incloent el fet que vam tenir una relació emprepossible sarial desagradable i contenciosa?”, es va preguntar en un dels seus micromissatges.
“El vaig rebutjar per ser cap de l’FBI (un dia abans del seu nomenament com a fiscal especial) i és un amic íntim de Comey”, va afegir en aquell mateix tuit.
A James Comey el va acomiadar de l’agència policial, el maig del 2017, per negar-se a acatar el suggeriment que s’oblidés de l’assumpte rus. Això va propiciar l’elecció de Mueller per determinar si el president havia comès una obstrucció a la justícia amb la seva decisió. En cap moment no va aclarir a què al·ludia amb aquell “conflicte d’interessos”. Tampoc no ho va fer ahir Giuliani en les seves compareixences televisives. Però l’exalcalde de Nova York va assegurar que el tema continua sense resoldre’s i que és “tan seriós” que Mueller ni tan sols s’hauria d’haver plantejat acceptar aquella oferta de treball. “És hora que es posi dret i actuï com un home”, va sostenir Giuliani, perquè el fiscal especial reveli de què va això. “Ell és qui té el conflicte i no el president”, va subratllar en la seva excusa per no especificar res. Segons va informar The New
York Times el gener passat, el president va tenir una “discussió” sobre tarifes que va provocar que Mueller deixés el club de golf de Trump a Washington el 2011 i que l’investigador va exercir en una firma d’advocats que representava el seu gendre, Jared Kushner.
Els experts en ètica del Departament de Justícia van determinar que no existia cap conflicte. Així ho va declarar també sota jurament en el Congrés Rob Rosenstein, que com a número dos de Justícia va elegir Mueller i supervisa aquestes indagacions.
El president va perseverar a Twitter: “Per què Mueller només fitxa demòcrates enfadats, alguns dels quals han treballat per a la corrupta Hillary, inclòs ell, que va estar amb Obama? I per què Mueller no persegueix l’activitat criminal i la veritable ingerència russa en els demòcrates?”.
Aquestes preguntes són farcides d’inexactituds i tergiversacions, a partir d’informes realitzats pels serveis secrets i les dades recollides per la comissió d’intel·ligència del Senat, controlada per republicans. Tot i això, aquella argumentació és el mirall de la teoria de l’“Estat profund” dels conspiradors.
Encara va incorporar un altre missatge. “No hi ha interferència. La investigació de Mueller és una caça de bruixes manipulada... És
una estafa il·legal”, va matisar, com si hi hagués estafes legals. Però el més xocant, en un intent de ser més papista que el Papa, va ser una altra declaració de Giuliani, un pas més enllà al discurs més que repetit de Trump.
Col·lusió? “Ni tan sols és un crim”, va sorprendre l’assessor legal. “He estat aquí assegut i no puc trobar que la ingerència sigui un delicte. El pirateig és el crim i el president no ha hackejat, no ha pagat per això”.
En la recent imputació de Mueller a dotze membres de la intel·ligència militar russa s’insisteix que la seva missió consistia a beneficiar la campanya de Trump.
El president va comparèixer ahir a la Casa Blanca al costat del primer ministre italià, Giuseppe Conte, amb el qual va sintonitzar. Els periodistes elegits per formular un parell de qüestions per banda van evitar entrar en l’assumpte.
Tangencialment, Trump va afirmar que es mantindran les sancions a Rússia i va aprofitar per qualificar d’“extraordinària” la seva reunió amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin –“malgrat el que diguin les notícies falses”–, quan el van requerir si es reuniria amb l’iranià Hassan Rohani per negociar un pacte nuclear que el president dels Estats Units va trencar. Va respondre que sens dubte, “sense cap precondició”.
Les qüestions referents a Michael Cohen o la reunió del seu fill Don Jr. amb els russos van ser llançades a l’aire. Sense resposta.
Abans, Giuliani va incendiar una altra foguera quan va suggerir que hi va haver una altra reunió amb els russos, aquesta prèvia i preparatòria. En qualsevol cas, fossin una o
Trump mostra la seva disposició a reunir-se amb Rohani i elogia la seva trobada amb Putin
dues, entre els assistents figura Paul Manafort, empresonat per les indagacions de Mueller. “No hi ha cap informació que incrimini el president”, va aventurar Giuliani.
Els càrrecs pels quals s’asseu avui al banc dels acusats l’excap de campanya no fan referència a la presumpta interferència russa. L’acusen d‘evasió fiscal i frau bancari a través de la seva representació d’empreses d’Ucraïna.
Tot i això, encara que en principi no hi ha d’aparèixer el Russiagate, el judici de Manafort es veu com una prova per a Mueller. Si hi ha condemna sortirà reforçat en el cas rus. Si hi ha absolució, Trump veurà reforçat el seu discurs de la caça de bruixes.