Zimbàbue vota per primer cop en pau i sense Robert Mugabe
La clau és si el partit de l’expresident seguirà en el poder després de 37 anys
Robert Mugabe en persona va cridar, a la seva manera, al canvi a Zimbàbue quan diumenge passat va convocar una roda de premsa a la seva mansió per dir que en les eleccions que es van celebrar ahir no votaria pel partit que ell mateix va mantenir en el poder durant 37 anys, el ZANU-PF (o Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic). “Ja ho comprendran –va dir– no puc votar pels que m’han turmentat, no puc...”, així que va demanar el vot per al líder de l’oposició, Nelson Chamisa.
Mugabe, de 94 anys, va ser expulsat de la presidència el novembre del 2017 per un cop militar que va posar al seu lloc el número dos del règim, Emmerson Mnangagwa, àlies El Cocodril.
Així que per primera vegada des del 1980 els zimbabuesos votaven ahir sense Mugabe. Hi havia llarguíssimes cues i el procés era extremadament lent, sobretot en les àrees urbanes. El cap de la missió europea d’observadors, l’eurodiputat democristià alemany Elmar Brok, deia que en alguns casos anava molt bé i en d’altres “està totalment desorganitzat, la gent s’enfada i marxa”. Una altra observadora, Ellen Johnson Sirleaf, expresidenta de Libèria, estava, al contrari, exultant.
Ahir es votava de tot, la presidència (¡20 candidats!) el Parlament i els consells locals. Però la batalla es lliurava, bàsicament, entre el president –des del cop de novembre– Mnangagwa i Nelson Chamisa, un advocat de 40 anys que va heretar el Moviment pel Canvi Democràtic del seu líder, Morgan Tsvangirai, mort al febrer. Si cap no obté almenys el 50% dels vots hi haurà una segona volta el 8 de setembre.
No hi havia ahir una aposta clara per l’un o per l’altre, però en aquestes primeres eleccions sense Mugabe l’important és la permanència o no del ZANU, l’únic partit que un 60% de votants, menors de 40 anys, han conegut en la seva vida i que sosté una extensa xarxa clientelar. Mnangagwa ha promès una prima als funcionaris
Un Mugabe venjatiu va arribar a demanar el vot per al líder de l’oposició, l’advocat Nelson Chamisa
del 17,5% del seu sou, segons Africa Confidential, i això tenint en compte que els salaris públics consumeixen el 90% del pressupost nacional. D’altra banda, el ZANU manté un especial arrelament en les àrees rurals, gràcies als poders locals i els activistes del partit, encara que aquesta vegada s’assenyala que les coaccions i intimidacions han baixat molt respecte a altres convocatòries electorals i l’oposició ha pogut dur a terme la seva campanya, que de fet ha estat excepcionalment tranquil·la.
El mateix observatori apunta, tot i això, que el ZANU sense Mugabe té ara (una novetat) el suport dels poders econòmics vinculats a la Gran Bretanya, que coincideix també amb el de la Xina.
Sigui qui sigui que obtingui la nova majoria, ha d’aconseguir atreure la inversió estrangera –impossible amb Mugabe– per reactivar l’economia i superar la crisi monetària. Zimbàbue té un deute de deu miliards de dòlars, inclosos dos miliards en endarreriments a les institucions financeres internacionals.
Perquè tot això faci efecte les eleccions han de ser netes. Almenys han estat exemptes de violència, i ahir, al tancament dels col·legis, la perspectiva era optimista.