El Suprem justifica la suspensió de Puigdemont i els diputats presos
Els jutges diuen que el delicte de rebel·lió du a aquesta conseqüència “automàtica”
No va ser una decisió discrecional ni subjectiva. L’expresident Carles Puigdemont i els cinc diputats que continuen en presó preventiva han estat suspesos per exercir els seus càrrecs com a parlamentaris perquè es tracta d’una previsió legal que entra en vigor i s’ha de complir de manera “automàtica” en els casos dels processats pel delicte de rebel·lió. Per tant, un cop el processament per aquest delicte va ser ferm, els diputats van deixar de poder actuar com a parlamentaris mentre continuïn acusats.
Aquesta és, en substància, l’argumentació amb què el Suprem va rebutjar ahir els recursos presentats contra la mesura de suspensió, que afecta, a més de Puigdemont, els també diputats Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. Tots ells han negat que se’ls pugui aplicar l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal, que és el que preveu el cessament en l’exercici del càrrec públic dels “individus rebels” per a qui s’hagi dictat ordre de presó.
Les defenses sempre van considerar que aquest precepte es va incloure en la llei processal per preveure situacions relacionades amb el terrorisme. I en els seus recursos mantenien que no podia aplicar-se a aquest cas perquè cap dels processats va actuar en el marc de bandes armades o activitats terroristes.
La Sala d’Enjudiciament considera, en canvi, que l’article esmentat no es refereix només als casos de delictes de rebel·lió comesos per bandes armades. Sobre això, els jutges insisteixen en un argument fet servir ja en interlocutòries anteriors, en el sentit que el delicte de rebel·lió es pot cometre sense armes. I citen jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) per argumentar que la suspensió per a tals processats es refereix a delictes que comporten “el mateix desafiament a l’essència de l’Estat de dret”.
“L’excepcional amenaça que aquesta activitat comporta per al nostre Estat democràtic de dret justifica, sens dubte –sosté el Suprem–, una mesura provisional com ho és la prevista en el precepte impugnat”, l’article 384 bis. El supòsit recollit en aquest precepte –afegeix– “pot ser vist ben bé pel legislador com a inconciliable amb la permanència del processat per aquests delictes en l’acompliment de funcions o càrrecs públics”.
Les defenses també van al·legar que en aquest cas la mesura de suspensió era clarament desproporcionada. Hi replica el Suprem negant que hi hagi desproporció, precisament per la gravetat de l’atac a l’Estat de dret. Aquest factor, “la gravetat dels fets” –sosté la interlocutòria– “resulta tan evident que autoritza una motivació implícita, que seria perceptible per qualsevol”.
És en aquest punt on la resolució posa èmfasi en la idea que la suspensió dels processats de les seves funcions parlamentàries “no és fruit d’una decisió discrecional, encara que motivada, de l’instructor, atès que està prevista en la llei com una conseqüència automàtica” de la concurrència dels factors descrits: processament per rebel·lió i ordre de presó ja acordada.
De proporcionalitat n’hi va haver, per tant –prossegueix el Suprem– perquè el que es va resoldre s’ajusta “a la gravetat d’uns fets que pretenien, amb l’auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials, no només d’Espanya, sinó de la Unió Europea”. La interlocutòria posa gran interès a explicar que no s’està provant d’atacar cap mena de dret democràtic, com ara el de representació política, sinó que és a l’inrevés, perquè el que intenta aquesta causa és garantir-ne la vigència.
En aquest sentit, la interlocutòria subratlla que els processats ho són per delictes d’especial gravetat, i no només per les penes que els poden correspondre –fins a 30 anys de presó, en el cas de la rebel·lió–, sinó també “des de la perspectiva del manteniment dels principis democràtics”. Aquests
La resolució que rebutja els recursos nega que suspendre qui va voler derogar la Constitució sigui desproporcionat
principis –afirma el TS– són “greument atacats quan, des de posicions d’exercici del poder polític autonòmic, amb la finalitat de declarar unilateralment la independència, s’ha intentat derogar, en una part del territori nacional, la Constitució, l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma, que garanteix un amplíssim autogovern, i la resta de l’ordenament jurídic, que ha estat aprovat en la seva integritat mitjançant procediments democràtics generalment acceptats”.
Finalment, el Suprem considera irreprotxable l’oferiment fet al Parlament perquè permeti la substitució dels diputats suspesos per altres dels seus mateixos partits, mentre estiguin en l’esmentada situació. Sobre això explica que el jutge Pablo Llarena es va limitar a comunicar al Parlament que no hi ha “impediment processal” per a la substitució. I només en el cas que la Cambra catalana “preveiés adoptar aquesta decisió”, cosa que “està molt allunyada de qualsevol pretensió d’indicar al Parlament quina ha de ser la seva actuació”.
Paral·lelament, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva van presentar ahir una nova recusació, aquest cop contra tots els magistrats de la Sala d’Enjudiciament. Divendres passat Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez van formalitzar per mitjà del seu advocat, Jordi Pina, una iniciativa similar contra quatre dels jutges esmentats, fonamentalment perquè ja havien format part de la Sala d’Admissió, que va ser la que va admetre a tràmit la querella inicial, la que va donar origen al procés penal del cas 1-O. La recusació de Junqueras i Romeva afegeix un altre factor, derivat de considerar que tots els membres de la sala que haurà de jutjar aquest cas comparteixen “valors, creences i ideologia” que podrien entrar en “col·lisió” amb els dels processats. Tot plegat –argumenta el lletrat dels processats, Andreu Van den Eynde– pot afectar la imparcialitat dels magistrats, que se “sotmeten” a una Constitució que els processats “volen canviar”.
En l’escrit que planteja aquesta recusació s’afegeix que la causa penal pel procés unilateral d’independència de Catalunya té un “component ideològic indiscutible”, de manera que la ideologia dels magistrats “podria arribar a suposar una barrera al dictat d’una sentència imparcial”. El text també afirma que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha estat “força criticat per la seva “politització”, i és un fet que “orienta l’activitat jurisdiccional amb un únic nord: la unitat indissoluble de la nació espanyola”. Ara es donaran tres dies a les parts per a al·legacions. La Fiscalia s’oposarà a les recusacions, que seran tramitades per un instructor. Una sala especial, anomenada Sala de l’Article 61, que la preveu, es reunirà en una data encara no determinada per adoptar una resolució.
Els recurrents al·leguen que els “valors” dels jutges del Suprem col·lideixen amb els dels processats