Bibliotecaris del món, uniu-vos!

Panos Mourdoukoutas és professor d’Economia a la Long Island University de Nova York, al campus conegut com LIU Post, el més gran del sistema universitari privat de l’illa, que enarbora amb orgull el cognom Post en honor de Charles William Post, que a finals del segle XIX va crear una empresa productora de cereals per esmorzar que competia amb la dels germans Kellogg.

Doncs bé, fa uns dies Mourdoukoutas va publicar a la revista Forbes un article en què proposa que Amazon substitueixi per sempre les biblioteques. (D’aquell país, de moment.) Diu que les biblioteques “no tenen el mateix valor que abans tenien” i que els contribuents paguen massa impostos per mantenir un sistema bibliotecari que està en decadència. Diu Mourdoukoutas: “La clau és que Amazon ofereix una cosa millor que les biblioteques locals, i sense rebre impostos dels contribuents. Per això Amazon hauria de substituir les biblioteques locals. El canvi estalviaria diners als que paguen impostos i milloraria el valor de les accions d’Amazon, d’una tacada”. Tal qual i sense immutar-se.

¿Com ha tingut les gònades d’escriure un article així? Evidentment –com si hagués dit que la llet de vaca, convenientment bullida, és una delícia que no comporta cap mena de problema–, han saltat les alarmes. A hores d’ara no hi ha bibliotecari d’aquell país que no hagi expressat el seu rebuig a la proposta. Argumenten que ofereixen serveis que cap empresa privada no podrà mai igualar, que són llocs clau per als pobres que no tenen possibilitat d’utilitzar de franc serveis bàsics. Com per exemple el wifi. Queda una mica estrany això de reivindicar, com un dels valors de les biblioteques, que hi tenen wifi de franc, si avui dia en trobes pertot, però suposo que, un cop més, es refereixen als que no poden pagar-se un Mocha Frappuccino® a un Starbucks. Altres bibliotecaris expliquen que, a més de deixar llibres, ells mateixos ajuden la gent a omplir els visats que necessiten i que, si tenen poc domini de l’anglès, fan de traductors. I que la gent es refugia a les biblioteques quan al carrer fa un fred glacial, a l’hivern, i a l’estiu, una calor asfixiant. Una versió actualitzada de les germanetes de la caritat, vaja.

La biblioteca pública de San Francisco va un pas més enllà i insinua que la revista Forbes té una intenció oculta per publicar l’article i és que, si tens targeta de soci de biblioteca, et pots descarregar de franc la revista. Sembla una acusació producte de l’enrabiada, però ves a saber... Si no és per això, ¿per quin motiu ha escrit Mourdoukoutas aquest article i per quin motiu l’ha publicat Forbes (“The Capitalist Tool”, com ella mateixa es defineix)? Sobretot, que ningú no menystingui la irritació que la proposta ha generat entre els bibliotecaris. És evident que ara sembla una bestiesa però ¿qui assegura que d’aquí a uns anys (hi hagi al poder Trump o un post-Trump) algun dirigent polític no decideixi anar més enllà d’aquest globus sonda i ho presenti com una necessitat real?

¿Haurien de desaparèixer les biblioteques públiques i, als espais que ocupen, posar-hi llocs d’Amazon?